A l’anecdotari llorencí d’avui es parla de cuina i fogons, de com era el procés d’elaboració del menjar en els anys quaranta i cinquanta del segle passat.
Amb una petita referència a l’art de cpmençar foc Continua
AL72 Fogons
1
Arxiu de l'autor: Guillem Pont
Salvador Galmés en el DCVB/88
De l’entega d’avui en voldria destacar les paraules “tenassa”, referit a la terra (i no a la mar), ” terbolenc”, “terrada”, “tesa”, i “tibulet”, la forma local d’anomenar aquestes cadires baixes i sense respatler que en altres indres s’anomenen tamborets i “titímbola”.
A manera de curiositat, la paraula “tesa” mostra dues referències galmesianes. M’ha semblat excepcional (però podria ser que altres mots també tenguessis més d’una referència i no me n’hagi adonat)
Continuen les temperatures excepcionals
Segons comenta en Xesc Umbert:
Avui s’han superat i bé, les temperatures d’ahir .
38;3°C , i amb un 22 % d’humitat. Dia de calor peninsular
S’han evaporat 9,3 litres/m2. en 24 hores,. què també es casi un recort.
Avui, aquí, el dia més calent de l’any
Segons informa Xesc Umbert, molts anys metereòleg de “Flort de Card”, avui ha resultat, a Sant Llorenç des Cardassar, el dia més calent de tot l’any, amb una temperatura de 36,3 ºC
Salvador Galmés en el DCVB/87
En aquesta entrega es comença la lletra t, indicador que s’apropa el final de la recerca. Es mostra la singularitat de la paraula “tavec” usada per Ramon Llull “de significat incert”.
Tavella (tavellat) i taliquin podrien estar a la llista de mots perduts.
Voldria destacar el concepte de “tela del cor” pel que te de vell i modern alhora. Abans es situaven en el cor els sentiments, després tot va passar en el cervell, però darrerament alguns situen neurones, de banda les que tenim en el cervell, també en el cor i en la panxa.
Un altre cas singular és el del tallanassos: Per a nosaltres una varietat d’aranya (Salticus mutabilis?), però tant la Viquipèdia com a “Insectes de les Illes Balears” amb aquest nom es mostren altres insectes.
De la xarxa: Agressió, Pedro Sánchez… I ara què?
La xarxa en va plena tant del que passa el dia de la cursa “Mes sans que un gra d’all” -cursa on l’Ajuntament, per cert, després d’uns anys de coherència amb la sequera tornà escampar aigua sobre els particiupants- quan de forma espontània (?) -es posa l’interrogant perquè tots sabem que n’hi ha un que comença i els altres el segueixen- va apareixer la cansueta “Pedro Sánchez, hijo puta”, així, talment, en llengua castellana.
Posteriorment, del dia de la Granotada la descarada agressió a una persona. Agressió contestada per gran nombre de grups i associacions locals, amb lectura de diversos manifests aquest 14/08/25 i on, entre altres coses, es demana reorientar la mirada de la vergonya. No es tracta tant de fer costat a la víctima com de destapar els agressors.
Continua
Salvador Galmés en el DCVB/86
L’entrega d’avui és una mica més allargada jjust per tancar la lletra s.
De banda temes de vocabulari amb mots com sotarrani o suanyar, voldria destcar el “suc” , en el nostre entorn “suco”.
I també el concepte que mostra de l’adolescència “l’època objectivament més llastimosa de la vida”,. Aleshores els neurocientífics encara no havien destapat la transcedència d’aquesta etapa vital.
Salvador Galmés en el DCVB/85
D’aquesta entrega en voldria destacar “tocar soletes”, que hauriem d’afegir a la llarga llista de mots perduts i el concepte de “somerí”
AL71 Festeig
Una petita referència a la liturgia del festeig abans de l’arribada del turisme.
Mirar-se, parlar, demanar entrada i posar-se a festejar xiu-xiuejant sota la presència de terceres persones. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/84
De l’entrega d’avui, de banda l’interessant tema “vocabulari” (serigot, servar, séu, sideri, signar, sobatre…) en voldria destacar dos aspectes:
Una que éssent “Flor de card” la font fonamental dels mots on Mn. Alcover cita a Salvador Galmés, tamabé n’hi ha altres: dues de les citacions provenen d’altres escrits galmesians.
Ara que, de forma malintencionada i des del desconeixement alguns pretenen embullar la troca -ja hi tornam ésser altra vegada!- “signar” que podrien fer passar per “imposició catalanista” ja era usat per Galmés a principis de segle passat.
Imatge amb text / Text amb imatge
Diuen que tothom es situa allà on vol estar. Ens podem arrambar i quedar en els coneixements que vam aprendre a l’escola -mil pins a duro, mil duros- o podem evolucionar.
Evolucionar implica desaprendre. Desaprendre i experimentar.
De la mirada analítica i concreta, a la mirada holística. De l’organigrama social a les relacions sistèmiques, del jo a les interaccions relacionals…
El concepte sorgeix a “El Traité des systèmes” d’Étienne Condillac (1749). Continua
Salvador Galmés en el DCVB/92
Amb l’entrega d’avui, acaba la t i comença la u
De banda els mots perduts lligats als ormejos o costums agrícoles: “ull”, “ullada de sol”, “valona”, “boixes” o “vastitat”, voldria destacar les descripcions galmesianes que s’han mostrat de forma continuada semblants a “Una bavarada de ràbia y de vergonya enrotgí turbolentament el rostre de n’Angelina” o “Cobricelada de blau puríssim d’intensitat de turquesa”
Salvador Galmés en el DCVB/83
De l’entrega d’avui, en destacaria, fonamentalment, el concepte de “saünyar” molt usat fins que els recipients de plàstic substituïren els que, fins aleshores i des de temps immemorial, eren de test: cadufos, botilles, gerres, “botijos·…i “A les seques” .
També voldria destacar la referència al “secretari de l’Ajuntament” on deixa saünyar les seves conegudes i comentades discrepàncies amb la persona que ocupà aquest càrrec.
De la premsa: Cap on anam.
Interessant i lúcida m’ha semblada l’aportació de Xim Valdivielso, professor de filosofia de la UIB en una entrevista de Jaume Perelló publicada a l’arabalears.cat.
Luxe i pobresa alhora en una espiral descontrolada i propiciada per la manca de decisions polítiques (ni dretes ni esquerres) que puguin mitigar l’accelerat canvi. Continua
AL70 Cabres!
L’anecdotari llorencí, amb l’anècdota de les cabres, arriba a les setanta entregues de fet i curiositats dels anys quaranta i cinquanta del segle passat.
Resulta curiosa la capacitat d’oblit, la rapidesa en que ens n’hem desfet d’aquell Sant Llorenç pagès on d’un no res se’n feia una història que es comentava un i altre dia.
Adesiara es sà recordar part de les nostres arrels. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/82
De l’entrega d’avui m’agradarà destacar el “saluet” -a vegades dit saulet-, mot encara viu en algunes famílies amb cases aturonades (Alguns dies en sent el saluet), “saó” referida a temps en que succeeix una cosa i “sarau” en sentit de trull.
M’agradarà destacar també l’afinada tècnica del singlotar de la gerra “…l’agafà per les anses, la tombà y redressà instantàniament, fent singlotar l’aygua sobrera” que ens mostra, com moltes altres vegades, la seva fina capacitat d’observació.
De la premsa: Parades en crestall
En el arabalears.cat d’avui, en article de Hector Rubio es fa una recordança de l’aportació de Gaspar Caballero de Segovia i la seva divulgació dels horts ecològics fets amb la tècnica que porta el seu nom.
La filla de Gaspar Caballero és qui continua la tasca del seu pare, en la part del seu comentari Sabina recorda a Tomàs Martínez “company de lluita de Gaspar”. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/81
En aquesta entrada es passa de la lletra r a la s
Potser ronser i sacsament i rossegall (de les faldetes) són els mots més oblidats o, avui, menys usats.
M’ha fet gràcia allò de “fer la torniola deveers el safretx”, acció de nins o bergantells desocupats i sense saber bén que que fer. Una situació de l’ahir ben perduda
Imatges amb text / Text amb imatge
Sobre un contrallum de la posta de sol des de “ses cases de ses Sitges”, una frase contundent.
A la introducció de “Sincronicidad” , el concepte de Jung que dona títol, entre molts altres al llibre de Jaworski, P. Senge assenyala la frase que conformà una galtada als conceptes certs i arrelats.
S’assusmeix més o manco bé quan parles en eteri, però quan enfoques la “teva realitat”, la cosa canvia. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/80
De banda termes ja en desús: “rissament”, “rodolar” (pels carrers), “rogallar”, “a rompre”… potser, en aquesta entrega, en destacaria el revenir de l’enyorança o l’arribada de l’embatol.
Com a la gran majoria d’entregues no hi pot manca una referència a la sensualitat “Un rissament fresquívol ple de voluptats”