Es funció del context on les sentim o aplicam, tots tenim detrerminats significats que atenen les paraules que usam. Significats que, adesiara, vam més enllà del que defineixen els diccionaris.
¿Què entenem per llibertat, democràcia, cultura….? La pregunta podria ser font de conversa i debat.
També, a vegades, les paraules es “gasten” intencionadament (¿Recordau el cafè amb llet de la “llibertat” de la batlesa de Madrid?) Continua
La relació de paraules començades amb la lletra “b” s’haurà enllestida amb dues entregues.
D’aquesta segona en voldria destacar els mots “brant” i “brondar”, paraules realment perdudes. I també la diversificació de les dues “bronidores”, la de la mel i la de card. Aquesta darrera es posa la careta de dolenta a la narració “Flor de corritjola” . “…amb son xupador gruixat i toix, li prengué la mel, dixant-la expremuda de tot”, diu referida a la flor Continua
El dbalears d’avui mostra un artricle on mostra un informe de Greenpeace qie assenyala que totes les aigues subterrànies de Balears presenten contaminació per nitrats.
Tema preocupant i que ens afecta a tots. Continua
L’estultícia s’escampa com la boira…ens estem acostumant a viure-hi com si fos un fenòmen natural, normalitzat. Però no ho és. S’ha de considerar fruita del temps, això si. Un desconeixement -o potser és interès malintencionat?- empès per les persones que, ara, ostenten poder. Tenir poder no implica tenir raó. Continua
Continuam amb la lletra “b” les entrades galmesianes.
D’aquesta entrega, en voldria destacar dues coses. Una, no sempre les paraules que usa Galmés apareixen en el “Normatiu” (casos de “boada”, “boirositat”, “bon-jesús”…).
En el sí del DCVB les referències a Galmés fan part d’una tira de referències, però d’altres n’és referència única.
L’altra, el declivi de les avellanes. Galmés fa referència a les “clovelles d’avellanes bocinetjades”. Em porta al record de les “avellaneres”, persones que, en el Sant Llorenç preturístic i en dies de festa major paraven taula per vendre, entre altres coses, avellanes i torrons. Un dels molts costums perduts.
Podem posar el cap sota l’ala o un “fer com si…” però no ens en podem alliberar.
Des del moment en que disposam d’un telèfon mòbil, des del moment en que fem una consulta a internet, la nostra privacitat passa a mans de les empreses que han fet la inversió en la xarxa. Les propostes comercials envaeixen les nostres pantalles. Continua
Abans sols era per imposició, des de dalt. Tothom s’oposa al que s’imposa i potser per això hi va haver els redescobriment de la llengua i de la cultura a finals del segle passat, -en el nostre cas a partir dels inicis dels anys setanta-.
Ara de banda la imposició -la jugada de Felip VI amb el báléá n’és un exemple- tenim la imparable invasió de cultures alienes i dispars. Tot fa pasteta. No ens podem confondre ni embullar.
Amb l’esperançadora discreció vital dels caçamosques, una idea inequívoca. Continua
Amb aquesta petita entrega finalitzen les referències que el DCVB fa a Salvador Galmés relatives a la lletra “a”.
D’aquesta petita rerlació tal vegada se’n podria destacar l’ús tant de castellanismes (assombrit) com de neologismes (atencional). Encara que si n’hagués de destacar alguna em decantaria per “atzabó”, fins ara desconeguda o per “atzar” (imatge) per la transcendència que té en l’aventura del viure
Les circumstàncies, el que Dominguez anomena “esperit del temps”, dels anys setanta o de la primera dècada d’aquest segle, res a veure té amb la situació actual.
Avui, a nivell local, cada entitat, cada grup, cada persona disposa del seu mitjà de comunicació individual i personalitzat. Continua
Sobre un envellit marès de Porreres que al mirar a tramuntana rep totes les pluges, marès i que, de forma transitòria serveix de suport a la subtil i delicada tija de la picardia, una frase que ens convida a canviar la mirada: ni podem abastar tota la realitat, ni el que entenem per realitat és tal cosa.
En definitiva la “meva realitat” potser ben meva però falsa de dalt a baix.
Acceptar les incerteses ens fa més humans Continua
Avui Sant Marc. Des d’un temps ençà s’ha posat de moda, tal dia com avui, menjar caragols cuinats a la mallorquina..
Sembla que el costum arrela en una vella creença pseudocientífica. En el nostre entorn acostumaven a cunar caragols quan en tenien i la caragolada era una festa familiar. Si era per Sant Marc bé, i si no també.
Cercant ho trobar un deliciós article de l’enyorat Francesc Bujosa, catedràtic de la UIB (30/06/2007) sobre els seus aprenentatges derivats dels catagols. Continua
L’atzar de les paraules ens mostra, en aquesta setena entrega, un Salvador Galmés dolç i amorosit, sense deixar de banda el seu presumpte fort caràcter.
Al marruqueig dels dos jovencells, a l’apacibilitat de la corrent quieta o a la manera de lluir de l’estel…si oposen les baverades dels camps arrostollats o la lluita, en forma d’ariet, dels joves en el Pou Vell.
Jaume Ferrer, en les seves propostes de mots perduts, va incloure “xiripa” (tal com mostra el DCVB) o “xeripa” (com es diu per aquí).
Paraula en desús que, anys passats era tan arrelat que, fins i tot, existia com a malnom.
Just feta la feina me’n vaig adonar que soirtia en el “Vocabulari de Barbarismes del Català de Mallorca” de Jaume Corbera. Es així que… Continua
Just al costat d’una vella i gastada soca d’olivera, dos interrogants.
Sabem que entre el blanc i el negre hi ha infinits grisos. Per facilitar la tasca suposem que sols n’hi ha deu. Numeració que va del 0 al 10, del blanc al negre. Aplicam-ho ara al nostre fer habitual. Procuro gerstionar per criteris o per amistat? Acostumo a prendre decisions de forma unilateral o consensuada?.
On situaria el meu posicionament?
Un joc per passar una estona i, tal vegada, per ajudar a l’autoconeixement Continua
Amb gairebé set anys (28/09/2017) i unes set-centes paraules és desig de refredar la secció. No es vol ver un tancament definitiu, poden anar sorgint nous mots d’aquests que hem considerat “perduts”, però sense la publicació amb el ritme i periodicitat aplicada fins ara. Continua
Al haver de destacar algunes de les paraules del DCVB que fan referència a Salvador Galmés, sorgeixen dubtes: ¿fer referència a les paraules perdudes o relacionar les més locals; les mes afinades o descriptivers…?
Avui m’agradarà destacar els “localismes” com almancos, ambent o ametló.
També resulta ben interessant la “cridoria” dels venedors ambulants. Un concepte ben viu en altres entorns -en allò que des d’aquí s’anomena “tercer món”- i aquí ja perdut del tot.
Potser un d’aquells clàssic mots en que l’ús depèn de l’edat de la persona que parla. Diria que tothom coneix el color que mostra un “moix virat” però alhora sé que no és cert. Moltes personesx no n’han sentit parlar mai. Continua
Es conegut que, per tot hi ha de tot. En tot cas, ara i aquí, es tracta de posar en valor que hi ha joves preocupats pel futir de l’aigua que es comencen a moure (Joventut Pel Clima Mallorca) Continua