El dBalears.com, en article de Miquel Ripoll, deixa constància del Congrés Constituent de Som Mallorca, el tresorer de la junta execitiva és Serafí Lliteres, editor de card.cat. Continua
De la premsa: Tresorer de Som Mallorca
Arxiu de l'autor: Guillem Pont
De la premsa: Renda per cap (segons Hisenda)
El Diario de Mallorca d’avui, en article de Iñaki Moure, mostra un llistat dels poble de Mallorca que, segons estadística d’Hisenda, mostra la mitjana de renda per habitant.
Son Servera, Capdepera i Sant Llorenç van a la cua.
“Deu ser que no compten els doblers negres” comenta una persona que comparteix taula. Continua
De la premsa: Una altra referència al doctor llorencí Joan Domenge
El “Diario de Mallorca” d’avui, en article de Gabi Rodas fa referència a la troballa d’una altra escala gòtica, aquesta trobada en una posessió mallorquina. Continua
F3 A carretades
A carretades. Amb gran abundància, que n’hi ha molta quantitat.
A carta cabal. Potser s’ha de considerar en desús. Significa completament. Continua
Manifestació i reclam
Una cinquantena llarga de persones -no totes surten a la fotografia- s’han manifestat avui a les 19:00 h davant l’Ajuntament per protestar, si mes no de forma simbòlica, contra les polítiques i accions del govern Netanyahu/Trump.
S’ha llegit els següent manifest: Continua
F2 A boca…
A boca tancada no hi entren mosques, que recomana discreció en el parlar, sembla una traducció literal del castellà. Però el recull el DCVB.
A bon gat encomanen es formatge, en el DCVB es mostren varies accepcions. En el nostre entorn s’aplica en el sentit de desconfiança. Continua
De la premsa: L’escala gòtica i la intervenció de Joan Domenge
De bon matí, en Guillem Soler m’informa de l’aparició de l’articlea de Montse Terrassa a “Diario de Mallorca” on mostra com es “descobreix” en una universitat americana la presència d’una escala gòtica “desapareguda” a Palma.
La lectura d’una ivestigació del doctor llorencí Joan Domenge ajudà a la clarificació de l’origen de tal escala. Continua
F1 A casa…
Encetem la proposta de les frases del “Corpus de fraseologia” de Bàrbara Sagreda, usades en el nostre entorn més immediat (sempre en el ben entès que tant l’ús com part del significat va per famílies.
A casa falta gent, usat a l’hora de partir d’un lloc que no es ca seva. Te altres variants com “A dormir falta gent” o “A -nom de lloc-. falta gent”. Indica moviment, acció immediata Continua
Frases 0 Una nova aventura
Anam a encetar una nova feina referida a la llengua. Després dels “mots perduts” i de “Salvador Galmés en el DCVB” ens endinsarem en el “Corpus de fraseologia de les Illes Balears”, una joia , tesi doctoral i Premi Ciutat de Manacor de Bàrbara Sagrera Antich.
Trescant les Rondalles de Mn. Alcover, el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover i Moll, el “Cançoner popular de Mallorda” del Pare Ginard, els textos de l’Arxiduc i altres rondalles d’aquí i de les altres illes ha aconseguit arreplegar 14.542 unitats fraseològiques.
D’aquest conjunt, anirem seleccionant i mostrant les que, encara, són vives a la nostra localitat, és a dir les que he sentit alguna vegada. Val a dir que serà aportació esbiaixada puix com bé es va evidenciar quan treballarem els mots perduts una part del llenguatge va lligat a l’evolució familiar i als costum de l’entorn concret. Continua
B3 L’absència de records
Des d’aquí es vol indagar sobre aquest periode transcendental de la vida del qual no en tenim records directes: la primera infantesa.
Es un fil que haurem d’estirar poc a poc però que, tal vegada, ens orientarà sobre això que anomenam “caràcter personal” i que, a vegades, consideram “trets genètics”. Continua
De la premsa: Mirar-se als ulls
El diari centxcent, en article de Maria Nadal Cardona ens recorda la importància de mirar-se als ulls. Un joc que soliem practicar en els tallers de desenvolupament
A vegades “quan ens miram en els ulls dels altres” trobam la nostra pròpia essència. Continua
de la premsa: Dues llorencines a Tàrrega
A dir ver la vista passà per l’article del diari Ultima Hora, però no em vaig centrar en els detalls. Es el que te ullar el diari mentre fas el cafè i estàs en conversa; fas lectura ràpida i, potser, hi ha notícies interessants que passen per malla.
Sort d’un ocellet que, solcant el cel blau, em va ajudar a refer la ullada. Continua
De la premsa: Guillem Nadal
El Diario de Mallorca d’avui, en article de Soledad Bescós, parla de l’obra creativa de Guillem Nadal i de les seves dues exposicions a Palma. Continua
AL75 El xiulet
A l’anecdotari llorencí enfocam avui el tema del xiulet que, bona part dels pagesos locals, feien a les bísties a l’hora d’abeurar-les en el Pou Vell.
Una activitat lligada al mòn rural fins a mitjans del segle passat. Continua
Llompart a Sala la Fornal
De la xarxa: La decisió del TSJIB
El TSJIB desestima la imposició del 25% en castellà a l’escola. Una altra batalla guanyada!
El TSJIB desestima la pretensió d’un grupuscle d’extrema dreta (Plis Educación) i denega la imposició del 25% del castellà en els centres educatius de les Illes Balears.
L’OCB, que s’havia personat com a part codemanda en aquest procediment, al costat de la CAIB, ho considera una victòria davant dels intents d’erosió que pateix el model lingüístic educatiu de les Illes Balears, un model consolidat i consensuat al llarg d’aquestes darreres dècades.
Antoni Llabrés, president de l’OCB, ha manifestat que “es tracta d’una notícia excel·lent, que s’afegeix al fracàs del pla de segregació lingüística i de l’aposta de les famílies pel català com a llengua de primer ensenyament a l’educació infantil”, afegint que el consens de la comunitat educativa i les famílies en torn del model lingüístic educatiu resulten fonamentals per resistir els atacs que experimenta, venguin d’on venguin.
La sentència, datada dia 1 de setembre de 2025, inadmet el recurs de Plis referit a la modificació dels projectes lingüístics dels IES Mossèn Alcover, Aurora Picornell i Sant Agustí, i desestima la seva pretensió d’imposar la llengua castellana en el 25% de l’horari lectiu de tots els centres públics de les Illes Balears. El TSJ ja s’havia pronunciat, sobre el fons de l’assumpte, en la sentència 247/2024 de 15 de maig, pronunciant-se sobre la constitucionalitat del model lingüístic educatiu, per a la qual va tenir en compte la Llei d’Educació de les Illes Balears de 2022, i desestimant el recurs que havia interposat un particular demanant l’aplicacio del 25% de castellà en el CEIP on estava matriculat el seu fill.
El TSJIB condemna el recurrent en costes.
De la premsa: Dia de les Marededeus Trobades
M’agradacatalunya.cat mostra:
Cada 8 de setembre, coincidint amb la Nativitat de la Mare de Déu, se celebra arreu dels Països Catalans la festa de les Marededeus Trobades. És una jornada que uneix fe, cultura popular i llegenda, i que dona protagonisme a les verges que, segons la tradició, van ser “trobades” miraculosament després d’haver estat amagades durant temps convulsos. Aquesta jornada combina devoció religiosa, llegendes històriques i manifestacions festives com aplecs, romeries i processons als nombrosos santuaris dedicats a aquestes figures marianes. Continua
De la premsa: Mor Ramon Rosselló Vaquer
Diario de Mallorca, el l’obituari i en escrit de Jaume Mateu Verdera mostra la defunció de Ramon Rosselló Vaquer, investigador, amic i molts anys col·laborador de “Flor de Card”. Entre moltes altres publicacions -es parla de 600-, és autor de “Història de Sant Llorenç des Cardassar. Segles xiii-xvi, (Mallorca, 1978) amb il·lustracions de Josep Cortès i pròleg d’Antoni Riera Melis.
L’aportació de les seves investigacions restarà sempre oberta i a disposició de qui s’hi mostri interessat
De passada val a dir que era germà de Mn. Joan Rosselló “Firella”, el rector de les portes obertes.. Continua
AL74 Substrats
Amb el títol de substrats, des de l’anecdotari llorencí, ens intentarem apropar a aquells temes que, sense samblar transcendents, apareixen sense mostrar-se, en bona part de les converses.. Continua
B2 El suau perfum de l’alfals
Tots tenim els nostres moments, a manera d’imatges gravades en el cervell. Fan part de les successives baules que conformen el nostre existir.
Segurament per a la majoria de jovencells nascuts a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta “anar a collir ametles a Pacafarina” fou una arrelada normalitat que va deixar petjada. També hi havia, però, camins alternatius: Continua