Si ja ha actuat dues vegades al mercat dels dijous, dissabte passat va ser a la fira nocturna, en el marc de les festes patronals. Continua
Dijous passat, dia de Sant Jaume, poguérem gaudir al mercat de Sant Llorenç de l’actuació d’un grup nou de música, XuBeK. El grup està integrat per cinc membres, un dels quals és llorencí, en Pere Llull Caldentey (guitarrista). Dels altres, n’hi ha tres d’Artà, en Lluís Gili (veu i guitarra), en Pau Roca (baix) i en Pere Cabot (saxo); i, a la bateria, el capdeperí Toni Guiscafrè. Continua
Es de s’orgànic passaren
I me vaig tornar a indignar:
Dues bosses vaig deixar Continua
Fa algun temps, en aquesta mateixa revista, na Jerònia Soler ja denunciava una pràctica que ella considerava incívica: la d’aquella gent que, en lloc de seleccionar els fems i deixar-los al portal de ca seva, els tira dins la primera paperera que Continua
Els dies 8 i 15 de febrer ha tengut lloc, al Palma Arena, el campionat de Mallorca d’escacs escolar (categoria sub 8). S’hi han presentat quatre representants del Club d’Escacs Cardassar: en Xavier Santandreu, que ha quedat el 4t classificat; en Jaume Llull, el 15è; n’Andreu Rosselló, el 19è; i n’Andreu Soler, el 31è. Enhorabona als quatre jugadors llorencins!
Un bon premi se mereix
s’autor d’aquesta gran merda,
perquè no l’ha feta en terra: Continua
Me tocà sa loteria
bastant abans de Nadal:
me designaren vocal
pes dia de sa gran cita.
M’ho va notificar en Pina,
que fa de municipal. Continua
El primer que destacaria de la parla llorencina i carrionera és l’enorme quantitat d’isoglosses –és a dir, la gran similitud- amb la de Manacor. Continua
Sempre he tengut una predilecció especial per les llengües. Per totes en general i per la nostra en particular. Fins a setè de primària (l’EGB d’altre temps) vaig rebre, malauradament, l’educació exclusivament en castellà. Els meus primers contactes amb la llengua catalana arribaren de la mà del rector Joan Rosselló en aquella sala freda i inhòspita de la planta baixa de la rectoria, cap a finals de la dècada dels 70. No va ser fins al vuitè curs, amb en Guillem Pont de professor, que un sistema educatiu que començava a ser incompatible amb els nous temps em deixà estudiar en la meva llengua, una llengua que llavors tenia el nom de “mallorquí”. En tots els àmbits s’operaven canvis, i l’ensenyament no podia ser una excepció.