El sr. President del Govern estava assegut dins l’avió al costat d’una nina, la se mira hi pensa: Vet aquí, la “niña de España, le dare conversación. Hablemos; oí comentar que si se habla habla con su vecino, no parecen tan largos”.
La nina que acaba d’obrir un llibre per posar-se ha llegir, el se mira, i demana: De què voldreu conversar? Continua
Com sempre, els meus plats són per dues persones.
Es procura tenir un quart de conill de caça o una llebre i un quart de perdiu o faisà.
Com es suposa que som a la muntanya i es té només allò imprescindible, hi posarem un Continua
Un padri deia: Els fills de les meves filles, són els meus néts, els dels meus fills vés tu a Continua
Crida la Sra Botella, alcaldesa de Madrid, a Artur Mas, President de la Generalitat:
-Arturito, quiero hacer un negocio contigo, ¿qué te parece? Continua
Fins es quaranta de Maig, no estorgis es jac.
Molt de predicar, però dones poc pa. Continua
Per a començar la nostra recepta d’avui, es lleva el fil dels costats dels canonets. També es lleva un bocinet del cap. Es tallen els canonets entre baso i baso, i es fan bullir un quart d’hora en aigua. Continua
Un representant de roba interior de dona, sempre era fora de ca seva, quatre dies de cada quinze. Un dia dormia amb la seva dona, i ella mentre somniava li pega crit: “Toquen a sa porta!, es meu home!, amaga’t tot d’una!”. Ell tot adormissat, fot bot des lliti li diu: “Tranquil·la, tu saps que jo ja se tots ets amagatalls, mira que mos ha dat sustos, però no mos hi ha trobat mai!”.
Espanya és una Nació amb una gran admiració cap a Alemanya, i no comprenc per què. Si des que tenim record, es càncer de la Nació sempre ha estat per un gallec, a les ordres d’un o una alemanya. Abans, Franco-Hitler, i ara Rajoy-Merkel. A més de moltes altres coses ara resulta que amb el futbol també mos baixen de s’ase i mos posen a les seves ordres.
S’ homo en domini de si mateix, sempre és amo des seu destí, sempre té sa mà posada en es timó, sempre està preperat per lluitar contra ocults rics, i contra imprevitsts anímics.
Des des moment que s’allibera, es veu volar com a papaïnes a sa gent. Continua
El Sr. Rajoy com a bon treballador des Registre, a més de col-locar tots es seus amics i familiars que volgueren, Continua
Com que em trob sense material suficient per seguir amb els relats, i el meu cos em damanava complir amb la meva estoneta d’escriptura, us contaré com tenir un bon dia: Continua
Hi ha polítics que volen replegar abans de sembrar.
No existeix amor en pau; sempre ve acompanyat d’èxtasi, alegria intensa, tristesa profunda, i més d’un disgust. Continua
No és la mateixa cosa “hem arribat fins aquí”; que “fins aquí hem arribat”. Eh? Continua
Es necessiten 8 làmines de pasta de lasanya, 2 paquets de beixamel, 400 gr de carn picada mesclada de vedella i porc. Mitja tomàtiga, mitja ceba triturada, 6 xampinyons, dues fulles de moraduix, 4 alls, dos brots de julivert amb les seves fulles i un poc de formatge per gratinar. Continua
El sr. Bauzá deixa ben clara la necessitat d’eliminar personal públic perquè en sobra molt. D’acord. Però no s’atura a pensar que si sobra molt de personal públic, és perquè sobren molt de polítics? Una cosa va lligada a l’altra. Continua
Maldament tenguis tot el poder, no vol dir que tenguis gens de raó.
La major declaració d’amor es la que no es fa.
L’home que sent molt xerra poc.
Una gota d’aigua a l’abril, val per mil. Continua
Un home i una dona estaven dormint i sona es telèfon. S’homo l’agafa:
– Si, som jo. No, tot va bé, tot està molt tranquil. Sa dona? Sí, és aquí. Sí ja he fet sa darrera ronda, no he vist res. Com li dic: tot està com toca. D’acord; gràcies. Bona nit.
– Qui era? Continua
Al·lota vols que facem
lo que férem l’altre vespre?
Posarem pèl damunt pèl
i amagarem la resta.
Ho veis com els malpensats sou vosaltres? La solució és aclucar els ulls per dormir.
Què és el primer que fica l’home a la dona quan es casen? Ja hi tornam esser, idò no, és l’anell.
Quan la pobresa entra per la porta, l’amor surt per la finestra.
No es pot jutjar les persones pel que fan; s’han de jutjar pel que són.
Per fer la guerra, basta un. Per aconseguir la pau, almanco han de ser dos.
El consell més encertat de tots és: no donis consells.
Ja tornam tenir la Seu plena d’ous.
Quan l’abril trona, l’ametla és bona.
La victòria té cent pares, la derrota és orfa.
Lo que no me mata, m’enforteix