El torrent de sa Blanquera. Per aquí ha de passar l’aigua si torna venir una torrentada Continua
Estampes llorencines
1
Arxiu de l'autor: Josep Cortès
En Quina
Acampades per Caló del Llamp, el Port Vell, Cala Mesquida, Cala Agulla, l’Illot dels Porros…; excursions cada quinze dies per la Serra de Tramuntana, plogués o fes sol, seguint les Rutes amagades de Mallorca; vetlades per publicar Flor de Card, des del primer dia fins el darrer; viatges per les Illes, els Pirineus, Astúries, Galícia, l’Expo de Sevilla, Portugal, el Marroc, Itàlia, Àustria, Alemanya, Egipte…; diades a la platja amb la família, tots els diumenges d’estiu, des del matí fins posta de sol; les sestes a les hamaques, fetes a la seva fusteria…
Mentres visquem, tots aquests i molts altres records compartits amb en Quina no es perdran “com llàgrimes en la pluja”, que deia el replicant de Blade Runner; després…
Bon viatge cap a la fosca, amic.
Vi de la Terra de Mallorca
Tomàs Martínez, Fill Adoptiu de Sant Llorenç des Cardassar
El dia 4 d’agost, en un plenari celebrat a l’estació just abans de l’acte «Els poetes i la memòria històrica», la Corporació llorencina va declarar Tomàs Martínez Miró Fill Adoptiu de Sant Llorenç des Cardassar, segons la proposta que havien fet les associacions Card.cat, Coral Llorencina, Esqueix Teatre i Flor de Card. La seva dona, Francisca Grimalt i el seu fill, Joan Tomàs Martínez, reberen el diploma acreditatiu de mans del batle Jaume Soler.
Per tal de deixar-ne constància, reproduirem el curriculum, d’en Tomàs: Continua
Presentació del llibre del Cardassar
Divendres, dia 2 d’agost, a les 20.00, a l’Espai36, es presentarà el llibre «Del C.D. Descardazar al C.E. Cardassar (1924-2024)», de Josep Cortès, que repassa les peripècies del club llorencí al llarg dels seus 100 anys de vida.
A l’acte intervendran Llorenç Febrer, Biel Toni Roig (presentador), Toni Lluís Servera (autor del pròleg), Josep Cortès i Jaume Soler, batle de Sant Llorenç i president del Cardassar.
Posteriorment, l’Ajuntament farà entrega de la Medalla d’Or al club centenari.
Aurora Picornell
A rel dels fets en què Gabriel Le Senne, de VOX, va esqueixar una fotografia d’Aurora Picornell, varen sortir a llum unes postals com les que encapçala aquest escrit, a les quals s’explicava que «en japonès kintsugi vol dir “reparar amb or” i celebra la història de cada objecte fent èmfasi en les seves fractures en lloc d’amagar-les o dissimular-les. El kintsugi dóna una nova vida a la peça i la transforma en un objecte fins i tot més bell que l’original». Continua
Llibres
Avui he acabat de llegir L’infinit dins d’un jonc, un llibre d’Irene Vallejo que un amic em va regalar fa una mesada i que se subtitula «La invenció dels llibres en el món antic». El títol fa referència al jonc del papir, que fa 4.500 anys va servir de base per a la confecció dels primers documents escrits.
El llibre fa un repàs als diferents sistemes emprats per difondre el pensament al llarg de la història, des dels papirs egipcis, les tauletes d’argila de Mesopotàmia, el pergamí inventat a Pèrgam, a l’actual Turquia, els copistes medievals dels monestirs, la irrupció del paper, la invenció de la impremta…, fins als actuals de plàstic i llum dels llibres electrònics. Parla de la biblioteca d’Alexandria, dels grafitis de Pompeia, dels laberints d’Oxford, de pel·lícules… en un llenguatge narratiu àgil, ple de referències bibliogràfiques, que sobretot demostra l’amor que té l’autora pels llibres, que han aconseguit sobreviure al llarg dels segles. En un passatge –que resumiré– diu que si el poeta romà Marcial hagués pogut viatjar el temps fins als nostres dies, li vendrien denou els ascensors, els routers, els vidres, els microones, les forquetes, els televisors, les rentadores, els discs de vinil, les ulleres de sol…, però se sentiria còmode amb els llibres, els reconeixeria, sabria passar les pàgines i seguir les línies amb el dit. Continua
Fosses de la Guerra Civil
Segons la web del Govern Balear, en una nota publicada el 18 de juny, en les excavacions del IV Pla de Fosses, des del juliol de 2023 s’han localitzat 24 cossos de víctimes de la Guerra Civil, 23 en el cementiri de Sant Francesc, a Formentera, i un en el de Son Carrió.
Està previst que en acabar la temporada turística es comenci la segona fase d’excavacions a la platja de sa Coma.
Contarella pagesa
A rel de la notícia que ha publicat avui en Guillem Pont sobre la mort d’en Biel Florit, m’ha semblat oportú reproduir una de les seves Contarelles pageses, que publicàrem a Flor de Card el febrer de 1983.
L’amo en Bernat i les cinc quarterades de Son Trenc
L’amo en Bernat de la Taverna, un dia, un moment donat de la seva existència, va arribar a la conclusió que els doblers eren per gastar-los i que tanmateix a sa Caixa, els interessos hi retien poc. I que, al darrer “traque” no li fan butxaques. Continua
És necessària Card.cat?
L’any 1972, quan va néixer Flor de Card, a Sant Llorenç no hi havia cap altra publicació local i si algú volia compartir algunes idees o donar qualque notícia havia de recórrer als diaris d’àmbit illenc, si és que les hi volien publicar. Llavors, amb la irrupció de la revista, els diferents grups que s’havien integrat dins el Club Card disposaren d’un butlletí on exposar les seves activitats; de fet, en el seu primer número ja hi ha informació sobre la biblioteca, conferències, projeccions cinematogràfiques, concursos, exposicions, teatre, esports, l’escola, ressenyes de llibres i cançons…, a més de diversos articles d’opinió i un Editorial, on s’expressava l’opinió del grup que l’editava. És a dir, era una publicació que abastava tot el municipi i que anava dirigida a uns lectors molt diversos. Continua
Jaimito
Entre 1945 i 1976 l’Editorial Valenciana va publicar una revista d’historietes infantils amb el nom de Jaimito, en la qual s’incloïen tires amb el nin Jaimito de protagonista, acompanyat dels seus amics Bolita i Tejeringo. També incloïa, com a personatges secundaris, la nina Rosquilleta, el «Barbas» i el lloro «Plumero». Tots tres feien polissonades i llançaven preguntes incòmodes als adults, que sovint no sabien com respondre.
Amb el temps, la fama de Jaimito es va disparar, sobretot quan la revista va arribar a Hispanoamèrica, i va esdevenir un personatge popular que, entre els més petits, seguia fent acudits enginyosos que esculaven els adults, i, entre els més grandets, introduïa algun element picant relacionat amb el sexe, sense arribar a la grosseria. Continua
El Consell de Mallorca declara les neules Bé d’Interès Cultural Immaterial
El PSIB-PSOE ens ha fet arribar aquesta nota de premsa:
Els Socialistes de Mallorca aconsegueixen que el ple del Consell declari les neules calades com a Bé d’Interès Cultural.
La iniciativa, que ha comptat amb el suport del grup de neulers i neuleres de Mallorca, ha obtingut el suport unànime del ple.
L’ornamentació típica de Nadal a Mallorca, les neules calades amb diferents motius tradicionals, serà Bé d’Interès Cultural Immaterial de Mallorca, un cop el Consell PPVOX compleixi el mandat unànime sorgit de l’aprovació del ple de la moció que el Grup Socialista ha defensat. Continua
La Reyal Académi de Sa Llengo Baléà
La llengua baléà està d’enhorabona: el Rei Felip VI ha concedit la qualificació de Reyal a la seva acadèmia, així que a partir d’ara se l’ha d’anomenar com Reyal Acadèmi de Sa Llengo Baléà.
Sabia que el nostre Rei era una persona que domina un gran nombre d’especialitats –sobretot militars, que per això va estudiar a les acadèmies de terra, mar i aire– i potser per això en el futur se’l recordarà com el Preparao, un qualificatiu tan encertat com el del seu pare, que abans de què passàs el que va passar per Àfrica, diversos paradisos fiscals i el Emirats Àrabs Units, era conegut com el Capechano (qui sap si en el futur li canviaran aquest sobrenom per un altre més actualitzat). El que no sabia és que també fos un especialista en llengües estranyes, com la baléà. La degué aprendre per Marivent, durant les estades a les que sovint el convidàvem? Que devia esser en Pep Gonella, el seu mestre? Continua
Catalogació de brodats
Efemèrides del 22 de febrer
Sempre m’ha agradat recordar el que va passar en dates determinades i per això durant 21 anys, entre 1987 i 2008, vaig publicar a Flor de Card la secció Tal dia com avui, que recollia esdeveniments locals agrupats per quinquennis. A rel de la mort del bon amic Tomàs Martínez, he consultat les efemèrides d’aquell fatídic 22 de febrer i, entre d’altres, m’han sortit aquestes.
1512: A Sevilla, mor Americo Vespuci, que dona nom al continent americà.
1732: Neix George Washington, el primer president dels Estats Units.
1889: Neix Robert Baden-Powel, el fundador del moviment escolta.
1900: A Calanda, Teruel, neix Luís Buñuel.
1939. Antonio Machado mor a Cotlliure, França.
1985: A Barcelona, mor el poeta, novel·lista i dramaturg Salvador Espriu.
1987: Mor Andy Warhol a New York , considerat el màxim impulsor del Pop Art.
Tomàs
Després de sebre la notícia, m’he estat plantejant si havia de publicar algun comentari sobre en Tomàs, per la relació que vaig tenir amb ell d’ençà que es va mudar a Sant Llorenç. Considerava que em tocava dir alguna cosa, però no sabia què, perquè han estat molt diversos els àmbits en què hem coincidit i tampoc no es tractava de fer-ne una llista. Esclar que podria contar moltes coses relacionades amb Flor de Card, la coral, foravila, la política, els llibres, Card.cat, els sopars per veure el Barça, els dinars o les calçotades amb els amics, però no em feia gaire ganes estendre’m en situacions particulars. Al final, m’he decidit a parlar sobre dos aspectes dels seus darrers mesos que consider d’especial rellevància. Continua
Comiat a Tomàs Martínez
Servei de mediació escolar
Des de l’institut d’Artà ens han fet arribar aquesta notícia:
El passat 24 de gener, alguns dels alumnes mediadors del nostre institut, IES Llorenç Garcias i Font, varen visitar el CEIP Na Caragol per tal de donar-los a conèixer el SME (servei de mediació escolar) que vàrem començar a posar en marxa el curs passat. Durant aquesta estona, els alumnes de tercer i cinquè de primària han pogut saber coses tan interessants com: què és un conflicte, què és una mediació, quines qualitats ha de tenir un alumne mediador/a… ja que enguany a l’escola també s’han engrescat a crear aquest servei de resolució de conflictes entre iguals. Abans de donar per conclosa la visita, els nostres alumnes varen poder contar la seva experiència de primera mà com a alumnes mediadors i la resta d’alumnes els varen poder demanar dubtes i preguntes relacionades amb el tema. Continua
Cronologia de 2023
15 febrer.- Es presenta a l’Espai36 el projecte de la futura residència de Sant Llorenç, elaborat per l’UTE integrada per Natalia Clúa, Jaime Clúa i CLS Clúa Longas Arquitectos (Card).
20 febrer.- S’inaugura la remodelació de la Unitat Sanitària de Sant Llorenç (Card). Continua
