Santoral, 23 de març

Sant Josep Oriol i sant Toribi de Mogrovejo, bisbe de Lima.

Sant Josep Oriol, prevere de Barcelona que va viure entre els segles XVII i XVIII. És un sant molt venerat a Barcelona al qual se li atribueixen gran quantitat de curacions i miracles. Va ser beneficiat eclesiàstic de l’església de santa Maria del Pi a la ciutat comtal.

Havia estat el patró dels falsificadors de moneda. Continua

Santoral, 22 de març

Sant Zacaries, papa (grec, 741-752). Sant Octavià, màrtir d’origen africà. Sant Deogràcies. Sant Benvingut, bisbe. Santa Lea, religiosa, viuda romana.

De sant Zacaries direm que era l’advocat dels rellotgers perquè la persona que va inventar els rellotges mecànics portava aquest nom. Juli Verne té una novel·la dedicada a aquest personatge titulada “Maese Zacarías”.

Curiós és el nom de Deogràcies  Continua

Santoral, 19 de març

Sant Josep. Sant Amanç o Amanci (segle VII), diaca romà i màrtir a Flandes.

Solemnitat de sant Josep, espòs de la verge Maria, natzarè, patró de l’Església universal i dels agonitzants, i també dels fusters i dels enginyers, patró de s’Alqueria Blanca i de Sant Josep de sa Talaia.Patró i advocat de la pagesia menorquina també era el patró dels guixaires,dels enllustradors de sabates i dels bastaixos.

Continua

X JORNADES CONSTRUÏM EL FUTUR. Mirem el passat, parlem del present, construïm el futur

Per desè any consecutiu l’Associació Sant Salvador 3.0. Gestió i innovació del
Coneixement torna a organitzar les Jornades “Construïm el Futur” per parlar de
passat, present i futur entorn el món i el model educatiu.
La jormada s’organitzarà novament en un sol dia i serà el dissabte 9 d’abril de
2022, des de les 9 h fins a les 18.00 h. al Teatre d’Artà. Aquesta diada educativa
que pretén reflexionar sobre l’educació del s. XXI, té el recolzament del CC Sant
Salvador d’Artà i l’Amipa. Continua

L’escriptor i sociòleg Daniel Escribano parlarà del conflicte lingüístic arreu dels Països Catalans durant la segona república

El proper dilluns, 21 de març, a les 20 hores, a la Sala La Fornal de Manacor, Daniel Escribano presentarà  “El conflicte lingüístic a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, durant la segona república” .

El seu escriptor, en Daniel Escribano (Palma, 1978) és doctor en sociologia, traductor i col·laborador, entre d’altres, de CatarsiEl Salto i Sin Permiso. Ha compilat i traduït l’obra Pomes perdudes. Antologia de la narrativa basca moderna (Tigre de Paper, 2014), com també, amb Àngel Ferrero, l’antologia de James Connolly La causa obrera es la causa de Irlanda. La causa de Irlanda es la causa obrera. Textos sobre socialismo y liberación nacional (Txalaparta, 2014) i és el traductor, entre moltes altres obres, del volum de relats de Koldo Izagirre Que vol foc, Mr. Churchill? (Lleonard Muntaner, Editor, 2018). Continua

Santoral, 15 de març

Dues dones importants al santoral d’avui: Santa Madrona, verge i màrtir de Tessalònica. Sant Ramon de Fitero, abat català, fundador de l’orde de Calatrava. Santa Lluïsa de Marillac.

Madrona de Tessalònica va ser una al·lota grega que morí màrtir durant la persecució de l’emperador Dioclecià al segle III. Va ser molt venerada a Barcelona Continua

Seré qui vulgui ser. 8-M a l’Escola Mestre Guillem Galmés

L’alumnat i les tutores de 6è del Col·legi Mestre Guillem Galmés de Sant Llorenç des Cardassar ens han fet arribar aquest article.

Bon dia, som l’alumnat de 6è de l’escola CEIP Mestre Guillem Galmés,

El mes de desembre iniciàrem el taller de poesia a la biblioteca, amb n’Eulari i amb na Maria Bel, després férem un taller de glosat amb en Sebastià Amer.

A classe hem anat llegint poemes relacionats amb el projecte treballat.: Qui mira el sol, eh? Qui mira el sol??? , hem analitzat diferents poemes (mètrica, rima…), també els hem representat. Continua

Santoral, 12 de març

Sant Innocenci I, papa. Sant Maximilià, militar màrtir. Sant Bernat, bisbe. Sant Nicomedes. Sant Teòfanes, monjo. Beat Lluís Orione, prevere salesià.

Parlarem avui de sant Maximilià. Maximilià de Tebessa (Theveste-Alger), visqué al segle III. Son pare era un militar romà i decidí que el seu fill seguís la mateixa carrera. Maximilià, als 21 anys, rebutjà incorporar-se a l’exèrcit romà Continua