Ara deim “vomitera”, paraula molt més general, però a Mallorca i Eivissa també s’usava (i alguna gent potser encara usa) el mot més dialectal “gitera”. Continua
Mots perduts: gitera
Respon
Arxiu de la categoria: Mots perduts
Mots perduts: encontorn
El joc del mots perduts aiximateix dona per molt. El mot d’avui, més que perdut era, en el meu cas, dosconegut. (O millor, no recordo haver-lo sentit mai)
Coneixença, variants, desenvolupament, substitucions, localismes… tot un apassionant oceà.
Mots perduts: enconar
L’altre dia ja parlàrem que, segons l’entorn, una de les accepcions d’un determinat mot pot arribar a “tapar” les altres accepcions. Reduint-se d’aquesta manera bona par de la riquesa de la llengua.
Una altra variant és la que es presenta avui. Fa referència als localismes. Fa anys el verb enconar era ben viu a la nostra ruralia. Quan es tranplantaven hostalisses o arbres i la tasca era més llarga que no el dia, les plantes sobrants s’enconaven: es feia un solcs, es tapaven de terra i es regaven les arrels. Podien estar-s’hi així dos o tres dies.
Una variant localista de la cinquena accepció.
El tema s’ha destapat en intentar esbrinar, a proposta de Josep Cortès, la dita “Suar sa llet de s’enconar” (També recollida per Bàrbara Saguera en el seu “Corpus de fraseologia de les Illes Balears”)
Mots perduts: garrit
Curiosament és un mot que al poble es conserva com a malnom, però que a poc a poc va perdent el seu ús en el nostre parlar quotidià, substituït per sinònims més generals com guapo, bell, preciós… Continua
Mots perduts: insultar
Aquesta aportació és singularment interessant. Mostra de quina manera els mots evolucionen. En el cas present agafa força una de les accepcions i minva l’ús de les altres.
Tant insultar com escometre -mot ja comentat-, en sentit de moure conversa o desig d’interactuar amb altres persones s’ha anat substituit normalment per “saludar”, també correcte i més semblant a l’ús castellà. (I més encara si era, com en el cas d’insultar, un mot propi de conversa vulgar i limitat a l’entorn concret de Mallorca) Continua
Mots perduts: guixa
Un exemple més de castellanisme (bingo) que ha substituït una preciosa paraula mallorquina que ja designava el mateix: guixa. Si bé encara se sent dir en alguns llocs de la Part Forana (Sant Llorenç mateix) és evident el procés de substitució en altres entorns. Continua
Mots perduts: desveri
A vegades utilitzat, en la segona accepció, com a sinònim de trull. Mot encertat per al present Dijous Jarder.
També s’emprava per assenyalar “idees desraonables” i coses mal fetes. Continua
Mots perduts: tral·larel·lo
Feim un parèntesi a la nostra llista de paraules amb la lletra g per posar un mot ben curiós, a través del qual, per cert, ha cobrat sentit el concepte de “feina en equip”. Primer va ser en Joan Umbert, editor i company de la revista, que me’l va recomanar per posar-lo a aquesta secció. Dit i fet vaig començar la recerca però vés per on, posàs la variant que posàs, no el trobava a cap diccionari (ni tan sols a l’Alcover-Moll). Que si tral·larel·lo, tralarel·lo, trelarel·lo, trel·larel·lo… (les possibilitats d’ a/e i ela geminada en aquest cas eren múltiples). Però qui pot dubtar de la tasca de Mossèn Alcover? Un altre company filòleg (sí, hi ha gent com nosaltres que per WhatsApp perd el temps amb aquestes coses tan frikis 😜😜), don Toni Riera, ha estat capaç de trobar-lo sota la forma tral·larel, la qual a mi no se m’havia acudit cercar. Però, per més inri encara, en Serafí Lliteres, també editor i company de revista, n’ha sabut trobar quasi alhora l’etimologia (que no mencionava el diccionari) a través d’uns articles més que interessants d’internet.
Idò, què vos pareix? Ja ho diuen que un grapat d’ulls fan millor feina que dos de sols. Continua
Mots perduts: nyipar
Un mot ben xulo, diferencial, amb ny i d’aquells locals que encara no surten en el diccionari normatiu.
Es podria dir que té un valor singular, fossilitzat… Continua
Mots perduts: glepa/glapir
Acabat el llistat de paraules començades amb la lletra F, passem a la G, que potser no en contengui tantes, però les que hi ha són ben interessants. La primera que trob és glepa, un d’aquests mots que ja sent dir més poc (amb les vegades que me digueren a mi que era “una glepa”) .
Concretament el mot ve del verb glapir, per això no surt com a tal al diccionari, sinó que com a simple derivat d’aquest verb, per la qual cosa en el mateix article aprofit per afegir el verb, també en cert desús. Continua
Mots perduts: fraró
Encara que pugui semblar una altra cosa, cert és que, de cada dia, anam a millor. Sortosament avui ningú ja no ha de mirar l’arrós abans de posar-lo a l’olla per si un cas hagués aplegat fraró. Continua
Mots perduts: flaca (fer)
Segurament substituït per mots més generals com “defallir, faltar, cansar…” l’expressió fer falca se sent de cada cop manco. Un mot ben curiós que val la pena analitzar i recuperar: Continua
Mots perduts: follar
Per aquí ho deiem així, el diccionari remet a “afollar” que, a nivell de pronúncia, resulta ben semblant.
Es clar que si vas a la plaça i parles de follar, la gran majoria entendrà el que abans s’anomenava boixar -segons l’Alcover-Moll “Conèixer carnalment (Mall.)”-. (També potser algú recordi el conegut llibre de Bel Olit “Follem?”). Però…la proposta, el mot perdut és una accepció diferent. Continua
Mots perduts: femer
Jo ho sé, femer en sentit de lloc on es deposita els fems encara s’usa, sobretot entre la gent de foravila. Però jo no és en aquest sentit que el volia destacar, sinó més en sentit de quantitat referit a “abundància o multitud”, substituït els darrers anys per mots més generals com “molts, grapat, munt, caramull….”. Continua
Mots perduts: bamba
A vegades, caminant pel carrer, en senten converses parcials.
L’altre dia vaig sentir un clar “-No siguis bamba!”. . Per l’entorn vaig deduir que era una persona que xerrava amb la seva cusseta.
Feia temps que no sentia la paula: bamba. Mira una altra a l’enfilall! Continua
Mots perduts: feredat (fer)
Potser no sigui un mot perdut del tot, però el podem posar dins del grup dels que tenen “un futur incert”. A més, en els temps actuals és bastant adient per expressar el que estam vivint, i és que aquest principi d’any fa realment feredat (coronavirus en augment; Filomenas, Ignasis… i no sé quants fenòmens atomosfèrics més; crisi…). Continua
Mots perduts: baldrumer
No totes les paraules disposen d’una mateixa atracció. Particularment m’agraden les paraules amb “x” i també les que disposen de certa aura de localisme.
La que es presenta avui no és perduda, encara s’usa, però…és tan nostra! (Ni el normatiu la recull) Continua
Mots perduts: a forfollons
Continuam amb la nostra llista (estam ja en la lletra F) i avui toca l’expressió “a forfollons”. Vos sona de res o ja és un mot oblidat? Continua
Mots perduts: ationar
Per aquí en diem “tionar”, en altres indrets parlen d’atiar. Es mot lligat al foc, les llars de foc minven a l’atropellada, esperem que, si mes no, els foguerons de Sant Antoni el conservin ben viu.
Es la segona de les paraules santantonieres que va proposar en Joan Umbert. Continua
Mots perduts: babaí
De nou en Pep Lluís Soler m’ha donat a conèixer un d’aquests mots que de cada pic se senten dir manco; babaí. Un mot perdut, si més no, quasi, quasi. Continua