D’aquesta entrega en voldria destacar les paraules “tirar”, “toix” i “topadís” .
“Tomversa” és la versió manacorina/llorencina de tombessa que la nostra generació ja coneix con a títara.
Aiximateix voldria derstacar la consideració de l’enyorança, el buit emocional derivat de l’absència, de “tortura”.,
De l’entega d’avui en voldria destacar les paraules “tenassa”, referit a la terra (i no a la mar), ” terbolenc”, “terrada”, “tesa”, i “tibulet”, la forma local d’anomenar aquestes cadires baixes i sense respatler que en altres indres s’anomenen tamborets i “titímbola”.
A manera de curiositat, la paraula “tesa” mostra dues referències galmesianes. M’ha semblat excepcional (però podria ser que altres mots també tenguessis més d’una referència i no me n’hagi adonat)
En aquesta entrega es comença la lletra t, indicador que s’apropa el final de la recerca. Es mostra la singularitat de la paraula “tavec” usada per Ramon Llull “de significat incert”.
Tavella (tavellat) i taliquin podrien estar a la llista de mots perduts.
Voldria destacar el concepte de “tela del cor” pel que te de vell i modern alhora. Abans es situaven en el cor els sentiments, després tot va passar en el cervell, però darrerament alguns situen neurones, de banda les que tenim en el cervell, també en el cor i en la panxa.
Un altre cas singular és el del tallanassos: Per a nosaltres una varietat d’aranya (Salticus mutabilis?), però tant la Viquipèdia com a “Insectes de les Illes Balears” amb aquest nom es mostren altres insectes.
L’entrega d’avui és una mica més allargada jjust per tancar la lletra s.
De banda temes de vocabulari amb mots com sotarrani o suanyar, voldria destcar el “suc” , en el nostre entorn “suco”.
I també el concepte que mostra de l’adolescència “l’època objectivament més llastimosa de la vida”,. Aleshores els neurocientífics encara no havien destapat la transcedència d’aquesta etapa vital.
D’aquesta entrega en voldria destacar “tocar soletes”, que hauriem d’afegir a la llarga llista de mots perduts i el concepte de “somerí”
De l’entrega d’avui, de banda l’interessant tema “vocabulari” (serigot, servar, séu, sideri, signar, sobatre…) en voldria destacar dos aspectes:
Una que éssent “Flor de card” la font fonamental dels mots on Mn. Alcover cita a Salvador Galmés, tamabé n’hi ha altres: dues de les citacions provenen d’altres escrits galmesians.
Ara que, de forma malintencionada i des del desconeixement alguns pretenen embullar la troca -ja hi tornam ésser altra vegada!- “signar” que podrien fer passar per “imposició catalanista” ja era usat per Galmés a principis de segle passat.
Amb l’entrega d’avui, acaba la t i comença la u
De banda els mots perduts lligats als ormejos o costums agrícoles: “ull”, “ullada de sol”, “valona”, “boixes” o “vastitat”, voldria destacar les descripcions galmesianes que s’han mostrat de forma continuada semblants a “Una bavarada de ràbia y de vergonya enrotgí turbolentament el rostre de n’Angelina” o “Cobricelada de blau puríssim d’intensitat de turquesa”
De l’entrega d’avui, en destacaria, fonamentalment, el concepte de “saünyar” molt usat fins que els recipients de plàstic substituïren els que, fins aleshores i des de temps immemorial, eren de test: cadufos, botilles, gerres, “botijos·…i “A les seques” .
També voldria destacar la referència al “secretari de l’Ajuntament” on deixa saünyar les seves conegudes i comentades discrepàncies amb la persona que ocupà aquest càrrec.
De l’entrega d’avui m’agradarà destacar el “saluet” -a vegades dit saulet-, mot encara viu en algunes famílies amb cases aturonades (Alguns dies en sent el saluet), “saó” referida a temps en que succeeix una cosa i “sarau” en sentit de trull.
M’agradarà destacar també l’afinada tècnica del singlotar de la gerra “…l’agafà per les anses, la tombà y redressà instantàniament, fent singlotar l’aygua sobrera” que ens mostra, com moltes altres vegades, la seva fina capacitat d’observació.
En aquesta entrada es passa de la lletra r a la s
Potser ronser i sacsament i rossegall (de les faldetes) són els mots més oblidats o, avui, menys usats.
M’ha fet gràcia allò de “fer la torniola deveers el safretx”, acció de nins o bergantells desocupats i sense saber bén que que fer. Una situació de l’ahir ben perduda
De banda termes ja en desús: “rissament”, “rodolar” (pels carrers), “rogallar”, “a rompre”… potser, en aquesta entrega, en destacaria el revenir de l’enyorança o l’arribada de l’embatol.
Com a la gran majoria d’entregues no hi pot manca una referència a la sensualitat “Un rissament fresquívol ple de voluptats”
“Retre”, “returada”, “revenir”, “revetler”, “revincladís”…son alguns dels mots en desús. En voldria destacar “revetler” i “revincladís”.
També en voldria destacat la plasticitat de les descripcions galmesianes:” Dins un olivar les soques seculars immovilisades en revinclaments de lluyta epilèptica,”
En aquesta entrega, i de banda el mots en desús: “resclòs”, “resquill”, “recloïment”, “resolt”… m’ha cridat l’atenció la definició que Mn. Alcover fa de la república. D’altra banda no gens estrany si atenem allò de “tot el que es diu és dit per algú”.
Un altre aspecte a considerar és la transformació de l’ésser de n’Angelina que es mostra a “resolt”
Les entrades són curtetes. Malgrat això es fa ben present Galmés tant pels mots en desús “rebroll”, “recapso”, “recingle”, “refulgència”… com per la vertent poètica “Gran corona de ressingles vermellosos”, “irradiant refulgències de felicitat”…
En destacaria “recapsó!” interjecció usada per substituir una de les, abans, anomenades flestomies (la intenció era la mateixa, la paraula diferent) i “remei” com a afegit al desig de repòs.
(L’entrega d’avui, atenent els diversos tamnays/tipus de lletra, també em recorda que no acabo de dominar els processos informàtics de WordPress)
De banda els aspectes de vocabulari dels mots en desús, en aquesta entrega, voldria enfocar els següents aspectes:
-No sempre els raonaments que hom fa són accepotats per una altra persona
-Les diferències entre aparença i realitat
-La dolçor de les preparaions de realització “encisadores que dauren l’existència”
-La justificació de “la quadrilla”
-I el costum, ja superat, d’enviar “rebles bronidors” als altres.
Referit a Salvador Galmés assenyala Andreu Caselles, prev. (Revista “Lluc, maig 1976): “Mn. Salvador Galmés: tot un home. Amb les paraules “tot un home”, vull significar dues coses: una que va ser sempre, on Salvador, molt humà, és a dir molt comprensiu, i, l’altra, , que va tenir, sempre també, molta homenia, això és, al pa va dir sempre pa, i al vi va dir sempre vi, sense deixar-se cavalcar mai per4 ningú, fos ell qui fos”.
De banda aquesta referència al capellà Capirró m’agradaria destacar la darrera entrada, la referida a la paraula “rall”. Sabiem que els menorquins “rallaven”, desconeixiem, però, que els llorencins també, d’antic, ho havien fet.
De banda els mots actualment en desús: “de cop i bolei”, “cop de puny”, “adesar”, “quatri”… Voldria enfocar el pes que n’Angelina, “sa Trebolina” té tant en tota la narració de “Flor de Card”, com en les aparicions -unes deu- en el DCVB.
Una altra cosa a destacar és el canvi de costums, ara, en general ja no es passen pels llavis les puntes dels dits, ni els fuster porten el llàpis sobre la orella, ni es fan, amb bancs, quadres de ball
L’apreciada amiga Rosa Planas, des de la seva secció “El rellotge d’arena” del diari Ultima Hora, fa una afinada i alhora decebedora, al meu entendre, previsió de futur. És el que ens ha tocat viure sense esser-ne del tot conscients Continua
Com evolucioná la relació entre Mn. Alcover i Mn. Galmés?
¿Perquè Mn. Alcover, iniciada la confrontació, va decidir mantenir les nombroses referències del Diccionari Català-Valencià-Balear a “Flor de Card” i altres aportacions del Galmés?.
¿Avui es donaria una situació semblant? Continua
De banda els mots, directes o de rebot, en desús com “pruaga” (malaltia del peus de les galines), “granat” o “manto”… voldria destacar altres aspectes:
“Protesta viva de domini”, “s’era llançada -la dona!- contra el provocador”, “Cada carrer tenia es seu fogueró”, pel que tenen de posicionament social en aquell Sant Llorenç de principis del segle passat.