En aquesta entrada es passa de la lletra r a la s
Potser ronser i sacsament i rossegall (de les faldetes) són els mots més oblidats o, avui, menys usats.
M’ha fet gràcia allò de “fer la torniola deveers el safretx”, acció de nins o bergantells desocupats i sense saber bén que que fer. Una situació de l’ahir ben perduda
De banda termes ja en desús: “rissament”, “rodolar” (pels carrers), “rogallar”, “a rompre”… potser, en aquesta entrega, en destacaria el revenir de l’enyorança o l’arribada de l’embatol.
Com a la gran majoria d’entregues no hi pot manca una referència a la sensualitat “Un rissament fresquívol ple de voluptats”
“Retre”, “returada”, “revenir”, “revetler”, “revincladís”…son alguns dels mots en desús. En voldria destacar “revetler” i “revincladís”.
També en voldria destacat la plasticitat de les descripcions galmesianes:” Dins un olivar les soques seculars immovilisades en revinclaments de lluyta epilèptica,”
En aquesta entrega, i de banda el mots en desús: “resclòs”, “resquill”, “recloïment”, “resolt”… m’ha cridat l’atenció la definició que Mn. Alcover fa de la república. D’altra banda no gens estrany si atenem allò de “tot el que es diu és dit per algú”.
Un altre aspecte a considerar és la transformació de l’ésser de n’Angelina que es mostra a “resolt”
Les entrades són curtetes. Malgrat això es fa ben present Galmés tant pels mots en desús “rebroll”, “recapso”, “recingle”, “refulgència”… com per la vertent poètica “Gran corona de ressingles vermellosos”, “irradiant refulgències de felicitat”…
En destacaria “recapsó!” interjecció usada per substituir una de les, abans, anomenades flestomies (la intenció era la mateixa, la paraula diferent) i “remei” com a afegit al desig de repòs.
(L’entrega d’avui, atenent els diversos tamnays/tipus de lletra, també em recorda que no acabo de dominar els processos informàtics de WordPress)
De banda els aspectes de vocabulari dels mots en desús, en aquesta entrega, voldria enfocar els següents aspectes:
-No sempre els raonaments que hom fa són accepotats per una altra persona
-Les diferències entre aparença i realitat
-La dolçor de les preparaions de realització “encisadores que dauren l’existència”
-La justificació de “la quadrilla”
-I el costum, ja superat, d’enviar “rebles bronidors” als altres.
Referit a Salvador Galmés assenyala Andreu Caselles, prev. (Revista “Lluc, maig 1976): “Mn. Salvador Galmés: tot un home. Amb les paraules “tot un home”, vull significar dues coses: una que va ser sempre, on Salvador, molt humà, és a dir molt comprensiu, i, l’altra, , que va tenir, sempre també, molta homenia, això és, al pa va dir sempre pa, i al vi va dir sempre vi, sense deixar-se cavalcar mai per4 ningú, fos ell qui fos”.
De banda aquesta referència al capellà Capirró m’agradaria destacar la darrera entrada, la referida a la paraula “rall”. Sabiem que els menorquins “rallaven”, desconeixiem, però, que els llorencins també, d’antic, ho havien fet.
De banda els mots actualment en desús: “de cop i bolei”, “cop de puny”, “adesar”, “quatri”… Voldria enfocar el pes que n’Angelina, “sa Trebolina” té tant en tota la narració de “Flor de Card”, com en les aparicions -unes deu- en el DCVB.
Una altra cosa a destacar és el canvi de costums, ara, en general ja no es passen pels llavis les puntes dels dits, ni els fuster porten el llàpis sobre la orella, ni es fan, amb bancs, quadres de ball
L’apreciada amiga Rosa Planas, des de la seva secció “El rellotge d’arena” del diari Ultima Hora, fa una afinada i alhora decebedora, al meu entendre, previsió de futur. És el que ens ha tocat viure sense esser-ne del tot conscients Continua
Com evolucioná la relació entre Mn. Alcover i Mn. Galmés?
¿Perquè Mn. Alcover, iniciada la confrontació, va decidir mantenir les nombroses referències del Diccionari Català-Valencià-Balear a “Flor de Card” i altres aportacions del Galmés?.
¿Avui es donaria una situació semblant? Continua
De banda els mots, directes o de rebot, en desús com “pruaga” (malaltia del peus de les galines), “granat” o “manto”… voldria destacar altres aspectes:
“Protesta viva de domini”, “s’era llançada -la dona!- contra el provocador”, “Cada carrer tenia es seu fogueró”, pel que tenen de posicionament social en aquell Sant Llorenç de principis del segle passat.
De l’entrega d’avui, de banda els mots en desús com “primal” o “primala”, en voldria destacat altres aspectes:
El localisme de “porfessó” encara usat en determinats trams d’edat. La consideració dels amors com a “procés”, el final de n’Angelina, sa Trebolina, ara convertida en Sor Francina i el canvi de significat de “promiscu”, ultimament enfocat a les relacions sexuals
Idò no, la culpa no era del català. De fet, ja ho sabíem, però tota excusa és bona per intentar afeblir la nostra llengua pròpia. Però els números no enganyen i per molt que el català ara ja no sigui un requisit continuen faltant infermers i infermeres a Balears, més i tot que altres anys. Idò! Continua
D’aquesta entrega en voldria destacar el que podriem considerar “localismes” llorencins de principis de segle passat, molt usats per Galmés: possessori, prendre, prenedor, professó, prestet, pretexte, cap mica…
També voldria fer referència, de passada, al pestilent sortosament perdut “tabac de pota” que solien emprar per fumar amb una pipa.
De banda els mots en desús “poalejar”, “polissonada”. “polsimar”… haurem d’enfocar, també, els “rebots”:: “rúfol”, “marxando”, “debategar”…
I els rempells de prosa poètica sensual que són marca personal: “Un goig placèvol polsimat de rubor delitosament picant,”
Aquesta entrega, a manera de singularitat, mostra, a la veu “porxo”, la descripció del Pou Vell
Manllevaré a Mn. Alcover la descripció que fa de “Pinzell” per fer referència a l’estil de Mn. Galmés “La manera de descriure vivament; l’estil descriptiu d’un autor, d’una facultat, etc”.
No deixarem de banda aspectes descriptius: “Experimentà crexences de planta assaonada”, “Esplendidesa de formes palpitants ab sacsaments de plètora”, “Hi havia una pedra planera, rodonenca”
Ni els mots en desús com “plètora”, “pigota”…
Es continua en la línia oberta des del principi: repescar determinats mots ja perduts (Els moliners ja no existeixen ni tampoc les “perllongues” dels molins); recordar mots usats pels nostres pares o padrins (“perllongar” en sentit de retardar o canviar)…
I la capacitat descriptiva i poètica del Capellà Capirró “Sos ulls d’or fulguraven ab pichs lluminosos com agitats d’una febre estranya,”.
La singularitat d’aquesta entrega es situa en la descripció de “sa Trebolina”: ” N’Angelina… li deyen també sa Trebolina, feminisant el nom sense arribar a personificar-lo anteposant-li l’article Na”,
De l’entrega d’avui en voldria destacar les paraules, el vocabulari.
En alguns casos mots perduts o en desús: “pelleringo”, “pellucar”, “pentura”, “percintar”, “perfondre”, “perhom”…
I també voldria enforcar el que podriem anomenar “rebots” o paraules dites de passada: “espirall”, “resclosa”, “merlet”, “reverberació”, “llantoner”, “pinya”…
(A la imatge destacada, Antoni Maria Alcover)
El Pare Rafel Ginard en l’homenatge que els intel·lectuals li rendiren (1951) assenyalà: “Mossèn Galmés és un gran novel·lista frustat. Com n’Angelina en Flor de Card, esqueixà amb en Jaume, per fer-se monja, Mossèn Galmés renuncià practicament, a la seva amor per les belles lletres, per seguir la vocació que el cridava a una vida austera i de poc encís: treure’s els ulls i espanyar-se la salut en la lectura, confronta i transcripció dels codis lul·lians. (Lluc. Maig, 1976).
En quan al vocabulari, voldria enfocar, avui: “passional”, “patrioter”, “pedestal” i “peixir”
Ara mateix, quan comencen els merescuts fastos del “‘Any Llompart” permeteu-me que li manllevi unes paraules, de “La literatura moderna a les Balears”(1964) relatives a Salvador Galmés: “Línia naturalista que podríem enomenat hispànica, contempladora de l’home en funció de la terra, com un ésser primari mogut per les forces profundes de la natura, immers en un paisatge sobre el qual pesa una fatalitat (que també ell, l’home, sent com l’empeny amb poder irresistible)”
En quan a vocabulari vull destacar els conceptes de “pampallola”, “pansir”, “pantaix” i també “parell”, referit a dos