Dies passats, la Conselleria de Salut i Consum, donava instruccions de com s’havien de fer, enguany, les matances atesa la situació de pandèmia.
La notícia destapà tot un munt de mots que es van perdent. Encara hi són perquè les arrels pageses els sustenten, però… la seva pèrdua, potser, es cosa d’una generació. Continua
L’entrevista al professor Joan Miralles a l’arabalears.cat no té pèrdua.
Parla de la llengua catalana i d’aquest canvi de civilització que ens toca viure.
Així mateix, fa referència als mots, tons -l’entrevisda deriva de la publicació d’una part del seu arxiu de so- i expressions perdudes. Continua
“Estar erugat” és una expressió que ja no se sent gaire, per això és mereixedora d’entrar en aquesta secció. Aquí en teniu la fitxa informativa sencera: Continua
Fer de Pere Mateu.
Passa com en altres ocasions, en sentit estricte té una interpretació però l’aplicació i les derives van per un altre cantó.
Segons el Corpus de fraseologia de les Illes Balears de Bàrbara Sagrera significa “Obrar o intervenir en una empresa o assumpte presumptuosament, amb pretensions de dirigir, sense estar.-hi capacitat o sense tenir-ne atribucions” o també “Voler comandar i figurar més del que pertoca”. Continua
Anys enrere, a principis d’hivern, era habitual trobar a la plaça venedors d’olives. En solien dur de vàries classes dins “canatros ovalats” i es venien a tant s’almud.
La gent comprava un, dos o mig almud d’olives per salar. Si no vaig errat els darrers almuds que vaig veure eren cilindres metàl·lics. Continua
He de confessar que, quan el varen suggerir, no el tenia gens present a la memòria.
Interessant mot, i en la primera de les accepcions, ben nostrat. Continua
Qui té la paella pel mànec, fa anar l’oli allà on vol
Segons el DCVB: “significa que el qui disposa dels ressorts o recursos per a dirigir un assumpte, una empresa, una col·lectivitat, etc., els aprofita en la forma que més li convé”.
No el vaig saber trobar en el “Corpus de fraseologia de les Illes Balears”, però si a la veu “paella” del diccionari Alcover-Moll. Continua
Per internet n’he trobat bastants d’exemples (se veu que es diu a més llocs de parla catalana) però per aquí de cada cop la sent manco, almanco oralment al carrer. Aquí en teniu la fitxa informativa: Continua
La figura del marxando -no confondre amb “placer”- es ben viva en molts d’indrets del món. Persones que es passegen pels carrers per vendre el que tenen o han comprat de forma prèvia.
(A nivell d’anècdota recordo una dona que feia de marxando que es passejava per un dels carrers de Neiba amb una porcelleta, oferint-ne alguna de les parts disponibles als veïnats)
Ara i aquí, ens hem de tornar situar, amb la imaginació o el record, en el Sant Llorenç rural i preturístic.
Bona part de la població vivia a fora vila. Els comerciants a vegades arribaven a les cases de possessió per fer barates. Si eren molt coneguts els nomenaven pel nom o malnom, (“Va venir madò “Busca!”), si no ho eren tant es referien al comerciant amb el nom genèric de marxando. Continua
Dues paraules sinònimes com aquestes dues, molt usades en l’expressió “fer estufornos/escarabits/escarafalls”, que actualment ja escoltam poc, per no dir quasi gens (potser actualment empram més l’expressió generalitzada “fer espants”). Aquí teniu el que amaguen cada un dels tres mots: Continua
Potser en queden algunes en els diversos sòtils de cases pageses, però han perdut la utilitat. Es perd, idò també, l’objecte i el nom.
Amb la imaginació o el record haurem de situar-nos a una Mallorca rural sense plàstics ni frigorífics; i també sense l’actual proliferació de pous. Continua
Certament tots ens podem errar. De fet ens erram moltes vegades cada dia. Precisament per això, normalment s’estableixen mecanismes de control que esmenen les errades. Continua
La cabra avesada a saltar, salta i saltarà.
En aquesta cas, més que la literalitat del refrany, a l’entorn familiar, havia escoltat, de diverses formes el seu significat, sempre referit a animals. Si un ca s’avesa a fer carn… Si una ovella bota la paret….
El Corpus de fraseologia mostra el significat: “Ho diuen per significar que els hàbits inveterats, -arrelats a força de temps- son mal de fer perdre”. Continua