Rafel Perellò, a centxcent, l’altre dia de pagès, feu una sucosa entrevista etoantropològica a la centenària llorencina Bel “Pisca”. Tot un homenatge i recordança a les nostres arrels. Continua
Sa madona Bel “Pisca”
Respon
Arxiu de la categoria: Llengua
L’OCB de Manacor reclama a la Conselleria de Salut l’ús del català
CONTINUA LA CAMPANYA EN DEFENSA DELS DRETS LINGÜÍSTICS DELS PACIENTS. L’OBRA CULTURAL BALEAR DE MANACOR PRESENTA EL PRIMER FEIX DE FIRMES
El passat divendres 27 de desembre, el president de l’Obra Cultural Balear de Manacor, Serafí Lliteres; els dos secretaris, Antoni Martiáñez i Jordi Caldentey; i el tresorer, Aleix Alcover, presentaren el primer lliurament d’instàncies al registre de la Delegació manacorina de la Conselleria de Salut per denunciar que les cites i les notificacions que envia l’Ibsalut per SMS als pacients de la xarxa d’hospitals públics de les Balears estan escrites únicament i exclusiva en castellà. Continua
RME Crisi
La darrera recració de mots d’enguany. Crisi i canvi. Dia de propostes de canvi sense esforç. Propostes efímeres. Continua
Mots perduts: celistre
Enguany, amb aquest Nadal tan calent, es podria considerar mot inexistent.
Amb tot i amb això, no és mot perdut del tot. Fins i tot de forma no del tot correcte. Essent aixi que quan, el matins, fa fredor, encara que sigui sense vent, adesiara es pot sentir allò de “vaja celistret que fa”. Continua
Mots perduts: begot
N’hi ha de maneres antigues de dir “beneit” a la gent… De fet, en aquesta secció ja en duim més d’una i avui hi afegim la forma “begot” (amb les seves variants “abegot/abagot” o directament “bagot”). Personalment la desconeixia, no així com a insecte. Continua
RME28 Por
Continuant amb la recreació del que consideram mots essencials, avui es tracta el tema de la por. Tema que sacseja bona part de les nostres vides. A vegades la por és lògia, previsora… però moltes altres és imaginària i destructora. Continua
Mots perduts: saünyar
Surt, avui, un mot bell i ben nostre. La referència de l’Alcover-Moll al mot es basa en una frase de Mn. Galmés a Flor de card. Alhora ens remet a traspuar, deixar passar un líquid a través dels porus. Per a les persones d’edat d’aquí no és un mot perdut del tot, el dies d’humitat, les parets encara saünyen. Continua
Mots perduts: banastra
Recordava el mot “banastra” (també existeix la variant “banasta”) com a insult, però cercant al diccionari he trobat altres accepcions referides a objectes que ara ja no usam i per això segurament jo desconeixia. Tot plegat molt interessant si ho revisam: Continua
Mots perduts: pago
Sortosament la passessió “es Pagos” de Porreres en guarda activa memòria, altrament resultaria un d’aquells mots que, amb el temps s’han anat substituint pel corresponent castellà, en aquest cas “pavo real”.
Tant per la seva excepcionalitat, com per la seva singular bellesa, o per les nostres arrels pageses, bona part de les persones nascudes a la Mallorca preturística segurament en podríem contar alguna anècdota referida a aquests animals que , com les oques, conformaven l’aviram singular i excepcional. (En el nostre entorn era coneguts els de Son Manxo). Continua
La glosa de Maribel Servera (208)
Sols que m’entenguis
El català te pareix
una llengua de segona,
residual, carrinclona,
que poca cosa ofereix,
i que de res no serveix
si mai hem de viatjar. Continua
RME Entusiasme
Ahir vaig poder gaudir d’escoltar aquells joves músics que hi havia sobre l’escenari. Alguns d’ells desprenien un entusiasme engrecador. No passa de ser una frase introductòria al valor de l’entusiasme i a la recreació del mot. Continua
Mots perduts: balandrines
Quan un tornava de nit sentia els grans queixar-se sovint que “el joven havia fet balandrines”. Ara ja no, ara fan “putades” o directament “no tenen consol”. Un mot preciós, idò, que està passant a millor vida. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Des que es va assumir que “no és possible la no comunicació”, sabem que sempre, sempre ens retratam. Al mirar, al estacionar el vehicle, al fer determinades activitats…i fonamentalment, al parlar Continua
Mots perduts: basquejar
Va sorgir a la conversa i ella mateixa l’agafà al vol, un mot!. Després de les pertinents consultes resultà un d’aquells mots que, amb el temps i de manera informal, s’ha anat transfigurant, és a dir, adesiara s’usa de forma incorrecte. Basquejar no és passejar sense intencions concretes o anar d’aquí i d’allà, o… Continua
Mots perduts: boballes
Havia sentit l’expressió “anar de berbes”, encara usada en la nostra llengua, a pesar que de cada dia manco. Però no sabia que existís el sinònim, ben mallorquí, “.boballes”. Així ho indica el propi diccionari Alcover.Moll, que en cercar el mot ens remet a “berbes” ja que signifiquen el mateix. Continua
Mots perduts: xumordo
En el nostre entorn familiar era un mot inexistent, utilitzàvem altres mots per definir aquesta llum difosa, fluixa derivada de la interposició de núvols prims, de les boires o de les bombetes de baixa intensitat. D’aquelles coses que són però que no mostren tota la seva brillantor.
D’altra banda paraula manacorina, ben nostra, i del moment en aquests dies boirosos.. Continua
RME Dignitat
Com cada dilluns, la recreació personal del que es considera un mot essencial, avui, dignitat.
No hi ha botigues on es pugui comprar la dignitat, és una consideració que s’ha de guanyar. Continua
Mots perduts: bresca
No me referesc al material que fabriquen les abelles (encara molt utilitzat en la nostra llengua) ni tan sols al “teixit interior, central, del braguer d’una vaca o d’una ovella” (a pesar que ja no se sent tant) sinó que quan s’usa per una persona. En aquest cas (una mena d’insult o qualificació despectiva) és on el mot ja s’ha deixat d’usar (o alamnco jo ja no ho sent). Continua
Mots perduts: gangalla (guingaia)
Guingaia és un d’aquells mots que el diccionari recull però que deriva cap a un altre que és el correcte. Indica algún tipus de deformació en la parla generalitzada. Interessant.
A més disposa de varis sentits. Es descaquen en negreta els més usuals en el nostre entorn. Fixi’s també amb les variants de dicció. Continua
Mots perduts: bategot
“Fer es bategot” una d’aquestes expressions que me transporten a la meva infància perquè la sentia a dir i ara pareix que està bastant en desús. Aquí teniu la fitxa completa del mot: Continua