Continiant amb la recreació dels mots esencials, avui surt el tema del cost. Tot té un cost, encara que no en volguem ser conscients. Continua
RME- Cost
Respon
Arxiu de la categoria: Llengua
Mots perduts: buma
Avui vos present un mot de to despectiu que de petit sentia dir pel poble (sobretot en l’expressió popular “això pareix can bum”) però que ara ja se sent ben poc substituït per altres més generals com “borratxo” o “gat”. Si bé és ver que d’infant no tenia consciència que es referís al “fet de beure massa” sinó que senzillament el percebia com un mot despectiu en general. Continua
Mots perduts: pa
A vegades, tant de la perspectiva pràctica com teòrica, s’ha comentat el tema de la complexitat de la comunicació i aprenentatges humans. Per sintetitzar es podria dir que ens trobam totalment enxarxats tant amb les altres persones com amb l’entorn on ens desenvolupam.
La riquesa d’accepcions de la “pala de metre”, de forma atzarosa i de rebot, va suggerir a Tomàs Martinez l’exemple del pa, mot ben viu però amb múltiples accepcions i varietats, si mes no parcialment, oblidades. Continua
Mots perduts: brunir
Potser sigui un mot que encara se senti, però no gaire entre el jovent que prefereix el castellà “zumbar”; i referit a “fer via” encara manco.
Significat:
1. Fer remor fosca i seguida produïda per la velocitat del moviment (Mall.); cast. zumbar.
|| 2. Anar a gran velocitat (Mallorca); cast. volar.
Grafies documentades: “Corre més que depressa…! Brun, com la bala”!, Alcover Rond. ii, 285.
Etimologia: d’una rel onomatopeica brn-, expressiva de la remor produïda per un cos en moviment molt ràpid.
Curiositats: Hi ha les varietats formals o sinònims com brumir, brunzir, rumir, brunyir.
(Font: diccionari Alcover-Moll)
RME- Intuïció
Avui, Dia de Reis, Ahir dia d’il·lusió, a vegades barrejada amb una mica de por, per a tots els infants. I també, en el nostre entorn, dia d’escarafalls, de poder mostrar obertament el desig d’ostentacióo de pares i padrins, els valors de les famílies i la força subtil de la publicitat.. Continua
Mots perduts: esglai
Es una d’aquelles múltiples paraules que en el seu ús habitual, ve determinat per entorns i famílies. No es pot considerar perduda del tot, però paraules germanes com por o espant, al perdre els matisos -torba profundament-, van ocupant el seu lloc. Continua
Mots perduts: peix
Pedro Servera ens envia aquesta col·laboració en la nostra secció de mots perduts: PEIX.
Com bé indica ell mateix “pareix fàcil, però no ho és ja que ni és de mar, ni de safareig”. Es referix a “capoll interior de sa pauma un poc tendre, que sols és bo per a xuclar” (zona d’Artà).
Mots perduts: pala de metre
Certament el mot és ben viu: “du sa pala”, “pose-ho dins sa pala”, “amb quatre palades”.. però ha perdut part del mot. Resta la generalitat i s’ha perdut la concreció. Segurament deriva de que els nostres padrins utilitzaven, de forma generalitzada diversos tipus de pales. Continua
Sa madona Bel “Pisca”
Rafel Perellò, a centxcent, l’altre dia de pagès, feu una sucosa entrevista etoantropològica a la centenària llorencina Bel “Pisca”. Tot un homenatge i recordança a les nostres arrels. Continua
L’OCB de Manacor reclama a la Conselleria de Salut l’ús del català
CONTINUA LA CAMPANYA EN DEFENSA DELS DRETS LINGÜÍSTICS DELS PACIENTS. L’OBRA CULTURAL BALEAR DE MANACOR PRESENTA EL PRIMER FEIX DE FIRMES
El passat divendres 27 de desembre, el president de l’Obra Cultural Balear de Manacor, Serafí Lliteres; els dos secretaris, Antoni Martiáñez i Jordi Caldentey; i el tresorer, Aleix Alcover, presentaren el primer lliurament d’instàncies al registre de la Delegació manacorina de la Conselleria de Salut per denunciar que les cites i les notificacions que envia l’Ibsalut per SMS als pacients de la xarxa d’hospitals públics de les Balears estan escrites únicament i exclusiva en castellà. Continua
RME Crisi
La darrera recració de mots d’enguany. Crisi i canvi. Dia de propostes de canvi sense esforç. Propostes efímeres. Continua
Mots perduts: celistre
Enguany, amb aquest Nadal tan calent, es podria considerar mot inexistent.
Amb tot i amb això, no és mot perdut del tot. Fins i tot de forma no del tot correcte. Essent aixi que quan, el matins, fa fredor, encara que sigui sense vent, adesiara es pot sentir allò de “vaja celistret que fa”. Continua
Mots perduts: begot
N’hi ha de maneres antigues de dir “beneit” a la gent… De fet, en aquesta secció ja en duim més d’una i avui hi afegim la forma “begot” (amb les seves variants “abegot/abagot” o directament “bagot”). Personalment la desconeixia, no així com a insecte. Continua
RME28 Por
Continuant amb la recreació del que consideram mots essencials, avui es tracta el tema de la por. Tema que sacseja bona part de les nostres vides. A vegades la por és lògia, previsora… però moltes altres és imaginària i destructora. Continua
Mots perduts: saünyar
Surt, avui, un mot bell i ben nostre. La referència de l’Alcover-Moll al mot es basa en una frase de Mn. Galmés a Flor de card. Alhora ens remet a traspuar, deixar passar un líquid a través dels porus. Per a les persones d’edat d’aquí no és un mot perdut del tot, el dies d’humitat, les parets encara saünyen. Continua
Mots perduts: banastra
Recordava el mot “banastra” (també existeix la variant “banasta”) com a insult, però cercant al diccionari he trobat altres accepcions referides a objectes que ara ja no usam i per això segurament jo desconeixia. Tot plegat molt interessant si ho revisam: Continua
Mots perduts: pago
Sortosament la passessió “es Pagos” de Porreres en guarda activa memòria, altrament resultaria un d’aquells mots que, amb el temps s’han anat substituint pel corresponent castellà, en aquest cas “pavo real”.
Tant per la seva excepcionalitat, com per la seva singular bellesa, o per les nostres arrels pageses, bona part de les persones nascudes a la Mallorca preturística segurament en podríem contar alguna anècdota referida a aquests animals que , com les oques, conformaven l’aviram singular i excepcional. (En el nostre entorn era coneguts els de Son Manxo). Continua
La glosa de Maribel Servera (208)
Sols que m’entenguis
El català te pareix
una llengua de segona,
residual, carrinclona,
que poca cosa ofereix,
i que de res no serveix
si mai hem de viatjar. Continua
RME Entusiasme
Ahir vaig poder gaudir d’escoltar aquells joves músics que hi havia sobre l’escenari. Alguns d’ells desprenien un entusiasme engrecador. No passa de ser una frase introductòria al valor de l’entusiasme i a la recreació del mot. Continua
Mots perduts: balandrines
Quan un tornava de nit sentia els grans queixar-se sovint que “el joven havia fet balandrines”. Ara ja no, ara fan “putades” o directament “no tenen consol”. Un mot preciós, idò, que està passant a millor vida. Continua