Ahir dijous, 18 de setembre de 2025 a les 18:30h va tenir el lloc al saló parroquial de Santa Catalina Thomàs (plaça Santa Pagesa) , la presentació del darrer llibre de Cecili Buele i Ramis “Cròniques meves peruanes (2024). La presentaciò va anar a càrrec de: Miquel López Crespí, escriptor, Pedro Prieto García, periodista, i el propi Cecili Buele i Ramis, ,autor del llibre. Continua
Des d’aquí es vol indagar sobre aquest periode transcendental de la vida del qual no en tenim records directes: la primera infantesa.
Es un fil que haurem d’estirar poc a poc però que, tal vegada, ens orientarà sobre això que anomenam “caràcter personal” i que, a vegades, consideram “trets genètics”. Continua
Llibres ben arribats. Aquest és un nou llibre de Cecili Buele Ramis que acaba de publicar-se. L’autor el presentarà el dijous 18 de setembre al saló parroquial de Santa Catalina Thomàs, a les 18:30. I el dijous vinent, 25 de setembre, ho farà a l’Encarnació, a les 19 h. Ho podeu obtenir per Internet, via Amazon. Tant la versió catalana com la castellana, tant en digital com en paper. Continua
Amb el títol de substrats, des de l’anecdotari llorencí, ens intentarem apropar a aquells temes que, sense samblar transcendents, apareixen sense mostrar-se, en bona part de les converses.. Continua
Tots tenim els nostres moments, a manera d’imatges gravades en el cervell. Fan part de les successives baules que conformen el nostre existir.
Segurament per a la majoria de jovencells nascuts a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta “anar a collir ametles a Pacafarina” fou una arrelada normalitat que va deixar petjada. També hi havia, però, camins alternatius: Continua
Que és més gran França o Espanya?. Espanya o Alemanya?. Sense saber ben bé perquè la conversa de cafè derivà vers aquests temes.
L’eixida acabà amb sorpresa: no sempre les nostres percepcions són tan afinades com pensam. Continua
Aquí teniu el llistat de novetats que ens han arribat… gaudiu de la lectura! Continua
Diuen que tothom es situa allà on vol estar. Ens podem arrambar i quedar en els coneixements que vam aprendre a l’escola -mil pins a duro, mil duros- o podem evolucionar.
Evolucionar implica desaprendre. Desaprendre i experimentar.
De la mirada analítica i concreta, a la mirada holística. De l’organigrama social a les relacions sistèmiques, del jo a les interaccions relacionals…
El concepte sorgeix a “El Traité des systèmes” d’Étienne Condillac (1749). Continua
L’anecdotari llorencí, amb l’anècdota de les cabres, arriba a les setanta entregues de fet i curiositats dels anys quaranta i cinquanta del segle passat.
Resulta curiosa la capacitat d’oblit, la rapidesa en que ens n’hem desfet d’aquell Sant Llorenç pagès on d’un no res se’n feia una història que es comentava un i altre dia.
Adesiara es sà recordar part de les nostres arrels. Continua
Sobre un contrallum de la posta de sol des de “ses cases de ses Sitges”, una frase contundent.
A la introducció de “Sincronicidad” , el concepte de Jung que dona títol, entre molts altres al llibre de Jaworski, P. Senge assenyala la frase que conformà una galtada als conceptes certs i arrelats.
S’assusmeix més o manco bé quan parles en eteri, però quan enfoques la “teva realitat”, la cosa canvia. Continua
S’assenyalava en el “reflexionari” d’aquests proppassat diumege que “Els humans son vulnerables a les il·lusions i a les fal·lacies” segons aportació de Stefen Pinker a “En defensa de la ilustración”
El DCVB mostra:
IL·LUSIÓ f.: cast. ilusión.|| 1. ant. Burla. || 2. Error dels sentits o de l’esperit que fa prendre per realitat l’aparença. || 3. Esperança sense fonament real. || 4. vulg. Engrescament en realitzar una cosa esperada amb afició.
FAL·LÀCIA f. Qualitat de fal·laç; disposició a enganyar; paraules o altra cosa disposada per a enganyar
Com cada diumenge… Bon dia per a pensar-hi una mica: ¿de totes les nostres creences quines passen pel garbell de la ciència?. Quines suren al sedassar tot el que consideram “cosa certa”?.
L’avantatge del pensar es que es pot fer en qualsevol indret: la platja, l’ombra d’una figuera…sempre portam el cervell amb nosaltres, encara que, a vegades, tiri pel seu vent. Continua
Diuen que no hi ha res més atrevit que el desconeixement. Quan el desconeixement es converteix en bandera s’arriba a l’estultícia, a la desvergonya i al desig de sembrar danys i confussió.
Qui sense llegir ni informar-se parla habitualment en castellà en aquesta Illa no ens pot entendre mai i alhora és instrument de colonització.
(Comentari derivat de les reaccions a la intervenció de Toni Nadal en el congrés del PP, referida, exclusivament, a la llengua d’aquesta terra i a la feina dels filòlegs) Continua
Som del parer que no en sabem res de la “presumpta realitat”, ni de la que ens afecta directament, i encara molt manco de la que ens resulta llunyana.
(Sí sabem que els discursos polítics intenten, a qualsevol cost, afectar el nostre sentir i que altres vegades s’ha demostrat que determinades acusacions havien resultat falses -cas Trias-).
En tot cas no està de més recordar el que assenyalava Ciceró ja abans de Crist. sobre el tall, d’una sova vella de figuera. Continua
M’entristeix una mica haver de deixar nombroses idees potents i transformadores, però és el que tenen els resums i també la vida, sempre s’ha de triar!. (Encara que, segons la ciència, no amb l).a llibertat i plenitud que havíem suposat.
La frase d’avui em sembla molt contundent per les altres idees que porta implícita: no hi ha una realitat única, no podem convèncer als altres de res, tots tenim la nostra manera de pensar i el nostre relat…llavor resta el “principi del jardí”: canviar l’ambient perquè les persones puguin canviar i créixer.
Ah!!. Però això implica consciència, voluntat, treball i, ara per ara, un canvi de valors.
El passat divendres dia 13 de juny, es va dur a terme la darrera tertúlia de la setzena temporada del Club de lectura d’adults de la biblioteca de sa Coma.
Aquesta vegada el llibre escollit per comentar fou Carta d’una desconeguda de l’escriptor, biògraf i activista social de la primera meitat del segle XX Stefan Zweig. Una novel·la breu però plena de sentiments que no ha deixat a ningú indiferent. Continua
Triar una frase del “Reflexionari” implica deixar de banda les altres. Deiem la setmana passada que tot el que es diu, es dit per algú; des d’aquesta mirada parcial una sentència universal en paraules de Viktor Frankl
El que ens passa pot resultar més o menys important i transcendent. El que realment compte és el nostre posicionament; l’actitud en que encaram el que ens passa. Continua
Ara mateix es fa difícil imaginar la connexió de les persones amb la terra en aquell Sant Llorenç dels anys quaranta i cinquanta. I encara més de les famílies que vivien a fora vila.
Aucellons, un conill o una llebre, una perdiu…eren complements alimentaris i font d’una proteïna alternativa o complementària al porc de la matances.
Na Despuntada o el valor addicional de l’atzarós defecte físic. Continua
El pròxim dissabte, 14 de juny, a les 19.30 h. a l’Espai 36, es durà a terme la presentació del llibre Memòria d’una amnèsia. La història amagada del franquisme a les Balears d’Antoni Janer Torrens. Continua
També de Rafael Echeverria. D’alguna manera resulta deducció lògica de la idea de la setmana anterior.
Si no hi ha una realitat diferenciada del nostre mirar, si vivim en mons interpretatius, si no existeix ni l’asèpsia ni una realitat preexistent ni fets indiscutibles… llavors haurem de posar especial émfasi en saber com ens arriben les informacions, qui diu el que es diu… perquè com ens recorda el biòleg Maturana “No existeix res en si mateix, tot és lectura d’un observador”. Es així que “Tot el que es diu, es dit per algú”.
Des de quins coneixements?, amb quina finalitat o amb quins interessos?. Per a què?
Una idea que, a mi, m’ha ajudat a agafar distància, a veure les coses amb certa perpectiva, a adonar-me’n (Resum 1) de determinades circumstàncies. En definitiva a qüestionar-ho tot.