Sobre la imatge de Sant Llorenç en sol ponent, una frase de James Clear en el seu conegudissim “Hábitos atómicos”.
No es la primera vegada que des d’aquesta secció es parla de la importancia del “ambient” en el desenvolupament de les persones.
Totes les paraules tenen el seu significat i el concepte ambient pot resultar una paraula buida o plena en funció del compromís que, en relació a aquest ambient, volguem assumir. Continua
Divendres dia 19 de gener a les 19,00h a la sala d´abaix del Teatre La Unió de Son Servera, Purpurina editorial estrena l´any 2024 amb la publicació del segon llibre de gloses, escrit en aquesta ocasió pel serverí Ramon Reus Brunet (Son Servera, 1990). A tu… a jo és el primer llibre d´aquest jove glossador arrelat a les festes de Sant Antoni i actiu participant als concursos de gloses. De fet, col·lecciona un bon grapat de premis importants aconseguits arreu de l´Illa. Continua
Aprendre, incorporar nous hàbits en el viure és un procés. Alguns hi destrien varies etapes.
Coneixem persones que amb un “això es cosa de joves” tanquen tota possibilitat d’adaptació a la revolució informàtica. Altres que amb un “sempre s’ha fet així” tanquen la porta a tota innovació i altres que amb un “jo no ho veig igual” o “les coses són així com son” resten aferrats al coneixement més tradicional.
Altres vegades, amb coses concretes i tangibles, la majoria coronen totes les etapes. A vegades depèn de l’interès de la conveniència… Continua
M’agrada relligir-la adesiara. Pimer la vaig trobar desgarradora i sorprenent, darrerament la veig carregada de profunda espititualitat. Faig referència a la carta que Mn. Galmés, en data 10 de maig de 1948, envià al Rnd. P. Rafel Ginard Bauçà, T.O.R.
No és carta única. En el gener de 1949 n’envia una altra al Rnt. D. Pedro Bonnin de Manacor (inclosa en el Setmanari Manacpr el 1973 en un article signat per Joan Bonnin Bonnin) on manifesta “Estit envoltat de solitud i de silenci, gairebé inter mortuos, i sent fretura d’esplaiar-me ab cor amic”. Continua
En el senzill i alhora complex procés de viure a vegades quedam enrocats en els vells conceptes.
Sobre vell i superats conceptes anam teixint el nostre relat, com si l’evolució de les idees fos cosa que sols afecta a les altres persones.
Però malgrat no ens n’adone’m o no ho volguem considerar o entendre, les cosers passen, Continua
Acostumats als conceptes encaixonats (ciències o lletres) i també als dualismes (blanc o negre, realitat o ficció) costa d’assumir que no hi ha un món extern i neutre al nostre existir.
Pair les noves aportacions de la ciència, en aquest cas de la teoria quàntica implica esforç i reflexió.
Sobre la imatge de l’aigua desdibuixada pel moviment, una frase Erwin Schrödinger Continua
Avui es presentarà el llibre sobre Antoni Riera Melis, Xaret, elaborat en motiu del seu nomenament com a Fill Il·lustre de Sant Llorenç. Els presentadors seran Antoni Mas, Pau Alcover (de la UIB) i Antoni Ortega (de la UNED), a més del propi Riera.
El llibre inclou l’acta del Ple en què es féu el nomenament, el discurs d’acceptació per part de n’Antoni, la seva biografia i bibliografia, les tesis doctorals que ha dirigit i quatre estudis sobre la seva obra: «Antoni Riera, historiador medievalista», de Flocel Sabaté; «Mallorca dins l’obra investigadora d’Antoni Riera Melis», de Pau Cateura; «Una visión de la dinámica económica medieval. Toni Riera y la conectada historia mediterránea de la Corona de Aragón», de Paulino Iradiel; i «Antoni Riera y la historia de la alimentación», de Massimo Montanari.
L’acte tendrà lloc a l’Espai36, a les 8 de l’horabaixa.
Mircea Eliade (1907-1986) és un filòsof romanès especialitzat amb l’història de les religions.
“Aquest no és un llibre de pensament, sinó de comprensió. Perquè la realitat és això” assenyala a la contra coberta. Continua
Mircea Eliade atribueix la frase a Soren Kierkegaard
Vaig aturar la lectura per pensar-hi una mica
Conec per experiència -si no és experiencial no és coneixement- les dues situacions. Si en una situació d’intercanvi d’opinions en un grup, un no diu res, es pot considerar una mena d’amenaça ja que no es pot saber quin punt es calça, realment ni tal sols saps si és emocionalment present.
Qui no para de xerrar, sempre a la seva bolla, tampoc no diu res que pugui ser util al grup.
Dues situacions de manca d’empatia. Continua
La passada setmana es va celebrar a Ca N’Apol·lònia de Son Carrió la presentació del llibre de poemes “Les cares de la cugula” de Miquel Àngel Adrover Perelló, és guanyador del (Premi Miquel Bauxà de Felanitx).
Els assistents varèn poder gaudir de la gastronomia, cultura i patrimoni i del tast de “Mel en vers” de Suquí i orellanes de Son Carrió; tast guiat de Mandragora hidromel. Continua
Gràcies a la singular generositat de Miquel Font, s’han pogut esbrinar, en part, les arrels familiars de Mn. Salvador Galmés.
De la llarga estada de la familia paterna a ses Sitges, de la imprevista mort del pare, Pere Antoni Galmés Femenies, d’unes segones núpcies de la seva mare, la serverina Apol·lònia Sanxo amb Bartomeu Umbert “Capirró”, també vidu. I també la justificació de la seva experiència laboral com a fuster abans d’entrar en el Seminari. Continua
Vella barraca. Teules sobre perllongues. Bigues de poll i un travesser per assegurar la resistència al pes de les teules. L’ullastre que hi ha just al bell mig del portal indica la quarantena llarga d’anys en desús.
Una imatge a l’atzar per acompanyar el text. En podriem triar moltes altres d’imatges indicadores de la força del grup, de l’entorn concret, a l’hora de fer el que fem. Ens guiam per les modes, pel que fan els altres veinats, amics i coneguts. Continua
Dimecres dia 13 de desembre a les 20 hs. a la sala d’actes de s’Agrícola es presentarà l’obra Cultura i pràctiques escolars a la Mallorca de postguerra ( 1939-1949) de Gabriel Barceló Bauzà. Continua
L’obra de teatre de l’autor serverí és una versió molt lliure del clàssic. Aquesta obra de teatre està escrita des de traços autobiogràfics de l’autor que es fica al cos d’una dona com a protagonista del clàssic de Lewis Carrol. Enllaçant així aspectes del mateix clàssic i la infantesa de l’autor. Continua
És el dia de la presentació. a l’Espai 36, de “Camins i caus”, el llibre de haikus de Francisca Grimalt.
La implicació de Felip Blau, tant amb el llibre com en la presentació va més enllà de la cessió de les imatges aparellades que acompanyen els diversos blocs de haikus.
Seva és la idea d’una presentació multisensorial. A la contemplació i oïda dels poemes, al tast de les conegudes llunetes de na Xisca acompanyades de cava, se li afegeix l’olfacte mitjançant la presència de plantes aromàtiques i el tacte es recrea amb l’escultura de la “A”, la primera de les lletres de l’abecedari, feta per a tal finalitat que passarà de mà en mà.
A més tots els assistens se’n podran portar un punt de llibre també dissenyat per a recordança de l’acte de presentació..
Allà ens veurem! Continua
Durant el mesos de desembre i gener, a les parets de la llibreria “Mon de llibres” de Manacor, podrem veure exposades obres del dibuixant Joan Bibiloni Gelabert. Continua
La revista de Manacor cent x cent, signada per Josep Ramon Santiago, mostra una entrevista a Francisca Grimalt sobre “Camins i caus” i altres qüestions. Continua
Amb les memòries de l’hoteler de s’Illot Jaime de Juan i Pons: breus pinzellades d’una vida apassionant que va veure la llum fa alguns mesos, va començar a caminar una nova editorial manacorina, Es Cau edicions, que aquest desembre llançarà tres nous llibres: Costumari metafòric II de Josep M. Salom, Pantallazos de vida de Juan Riera Dalmau i Antoni Ferrer Vallespir i la reedició de Saulet de Rafel Ferrer Massanet que data de 1978. Continua
“Camins i caus, és el nombre 19 de la col·lecció Es Pou Vell.
Col·lecció iniciada formalment el 1987 amb “Sant LLorenç, ahir”. Dic formalment perquè abans amb el mateix format si sota el guiatge de Josep Cortes ja s’havien publicat dues feines d’història local, una de Ramon Rosselló (1978) i una altra de Josep Segura i Salado (1981). Continua
La mirada i la paraula de na Xisca a “Camins i caus” ens porten a contemplar i assaborir les dues vores d’un mateix camí, el camí del viure. D’una banda aspectes d’evolució, de canvi (camins) -qui se’n podria alliberar del canvi continu!- i a l’altra el delit d’observar i recrear-se en les petites coses casolanes del mateix viure (caus).
Aquesta doble mirada la porta fins al volgut extrem de separar els continguts per pàgines (senars i pars), de proposar ajuntar les imatges de Felip Blau de dues en dues o d’alternar dues veus a l’hora de fer-ne la presentació.
Tot un joc lúdic i no gens innocent. Continua