Una de les coses que més m’agrada d’aquest grup Barceloni és que a mes de ser cantadors, són també contadors (bé i segons les seves fans també són encantadors, però això va a gustos). Tenen una habilitat especial per descriure moments concrets que es troba a l’abast de pocs grups a l’actualitat.

Tot i que aquesta no és de les seves cançons més conegudes jo em vaig sentir identificat en part amb aquesta cançó, ja que per la descripció que en fan, pareix que estan parlant d’una persona que seria aproximadament de la meva edat, tant pel fet d’un grup de nins i nines jugant al carrer, però sobretot quan diu “Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre l’Indurain i vam maleir el danès i les rampes d’Hautacam”, fent referència al primer Tour de França que va perdre Miguel Indurain a mans d’un danès Continua →