” – A la fi unes noces així com Déu mana…
- És que Déu mana cada cosa…”
(Conversa de fa un parell d’anys entre dos amics meus referint-se a unes noces amb tot el protocol estandarditzat) Continua
La dita de la setmana (LXXXV)
Respon
Arxiu de la categoria: Humor
Crònica informal i falsa
Repassant revistes antigues per la secció “Flor de Card 45”, em vaig topar amb una Crònica informal de gener de 1985, que em fa ganes reproduir, per veure si qualcú riurà un poc. És aquesta:
“… i clar, llavors resulta que els lectors estan queixosos i diuen que no els tenim informats, però, què hi podem fer si la nostra il·lustríssima Corporació no considera oportú convocar els plens a hores raonables? Bé saben que jo estaria disposat a sacrificar-me i deixar la feina a mitjan matí per poder assisstir a les sessions de les dotze, però el meu patró i jo –mirau per on!– mantenim en aquest punt una petita discrepància, amb els resultats que ja us podeu figurar. Com a única alternativa per mantenir entretenguts els milions de llorencins que m’ho demanen, no se m’ocorr altre camí que inventar-me un ple, i així, a més de redactar jo mateix l’orde del dia amb els temes que bonament se’m vénguin a l’escudeller, em facilita la possibilitat de fer dir als polítics allò que em doni la gana, possibilitat que –ho reconec– m’engresca de valent. Continua
Els moixos no respecten la Llei de Murphy
Els premis IgNoble, instituïts el 1991 a l’Institut Tecnològic de Massachussets per la revista Annals of Improbable Research, són una caricatura dels premos Nòbel i s’atorguen cada any a les propostes més inversemblants i gracioses que hagin elaborat grups de científics d’arreu del món. Aquests científics solen esser de primer ordre i algun d’ells, com André Geim, també aconseguiren el Nòbel de veritat; altres, tenen aplicacions pràctiques, com la que plantejaren l’any 2006: el mosquit Anopheles gambiae se sent atret tant per l’olor del formatge Limburger com per la del peus humans, descobriment que va ajudar a combatre la malària, col·locant aquest formatge a diversos indrets estratègics d’Àfrica. Continua
Mirar la festa
Les festes donen per molt. L’actitud de les persones, dels gestors públics i de l’autoritat em temps de festa evidencia la realitat social que ens toca viure. Talment com si es posas a l’aparador la rutina del que es viu de forma continuada. Continua
Dalí
L’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses ha dictaminat que Pilar Abel, sense cap classe de dubte, no és filla de Salvador Dalí. Continua
La dita de la setmana (LXXII)
” – No confies en la raça humana?
- Confiar-hi? Però si ens hem hagut d’inventar cadenes de bany automàtiques perquè no teníem nassos d’estirar una simple cadena! I tu vols que confiï en la raça humana?”
(Woody Allen, director de cinema) Continua
La dita de la setmana (LXVIII)
“Quina diferència hi ha entre un polític i un lladre? Que el primer l’elegesc jo i el segon és ell qui m’elegeix a mi.” (Millor Fernandes, humorista). Continua
La dita de la setmana (LXVI)
“L’estadística és una ciència que demostra que, si el meu veí té dos cotxes i jo no en tenc cap, tots dos en tenim un.” (George Bernard Shaw, dramaturg i activista polític)
Humor… o no
“Esto es una panaderia, sin embargo pone forn de pa”… vist a Telemadrid. Continua
La dita de la setmana (LXII)
“La prova més clara que hi ha vida intel·ligent en altres planetes és que encara no han vingut a visitar-nos” (Sigmund Freud, neuròleg). Continua
La dita de la setmana (LVIII)
Un professor entra a un aula on fan classe de Català i saluda els alumnes:
-
- Hello!
- Eh! Que estamos en clase de Catalán- li contesta un nin.
(Episodi real esdevingut en un institut públic de Mallorca)
Dimonis?
El que més va intrigar el sergent va esser aquella intensa pudor de sofre que se sentia per tota la casa, i, per bé que escorcollava tots els recons, no trobava cap indici que li pogués aclarir d’on provenia. També el va sorprendre, és clar, el desordre que hi havia pertot arreu i, encara més, que no quedàs cap dels anglesos que l’havien llogada per gravar-hi el reality show de la televisió britànica, ni els protagonistes, ni el director…, ningú. Era com si mai no haguessin estat a les cases de sa Real, encara que les càmeres estassin tirades p’enterra, els diaris haguessin donat la notícia i a la fàbrica de sa Cova hi romangués, abandonada, la carpa on s’havien centralitzat les tasques de producció. Continua
Sense (hip!) comentaris
Carrer de la Caritat, entre el de Sant Llorenç i el de l’Esperança. Continua
AGUSTÍN “EL CASTA”
Dissabte, 8 d’abril, a les 19.30 h
AGUSTÍN “EL CASTA”
www.elcasta.com
Durada: 2 h aprox. (amb pausa)
Entrades: 20 € (anticipada), 22 € (taquilla) Continua
Per riure un poc
No és poca la gent que aquests darrers dies en entrar a la vila pel carrer (carretera) Mossèn Galmés ha quedat estupefacta al principi, per tot seguit esbossar mitja rialla.
El motiu no és altra que la pintada a mitges dels dos passos de vianants que es troben just devora del pas del torrent que hi ha un al mateix carrer (carretera) Mossèn Galmés i l’altre a l’entrada al carrer Lepant.
La dita de la setmana (XLVIII)
“- Per què t’has comprat aquest sofà tan dur?
- Perquè els conqueridors perden l’imperi quan es dormen als sofàs” Continua
La dita de la setmana (XLVIII)
“El tribunal deixa lliure l’exduc (Undargarín) en aplicació estricta dels mateixos principis d’exquisit comportament, gran arrelament i excel·lent parantela que li van permetre rebre 6 milions públics per als seus fòrums fantasma” (Matías Vallés, periodista del Diario de Mallorca) Continua
Enterro de sa sardina a Son Carrió
Ahir dimarts va tenir lloc l’enterro de sa sardina a Son Carrió. A continuació podeu trobar totes les fotos gràcies a Continua
Reflexions dominicals
Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.
I aquest és l’esbart d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: el nostre lector número u, Antoni Font; la misteriosa desparició de l’oposició local; el misteriós espectacle del Circ Cutré; els exòtics Willy Fog i Romy; la recollida de signatures d’un grup de pares serverins perquè els seus fillets no raconin papers; i Donald Trump (sí, una altra vegada! Istro sereno!) Continua
Àudio del Circ Cutré
L’extravagant i misteriós Circ Cutré ens ha enviat aquest àudio per fer arribar a tots els habitants d’aquest terme municipal. Llorencins i carrioners, preparau-vos, que n’arriba una de bona: Continua