Crònica informal i falsa

Repassant revistes antigues per la secció “Flor de Card 45”, em vaig topar amb una Crònica informal de gener de 1985, que em fa ganes reproduir, per veure si qualcú riurà un poc. És aquesta:

“… i clar, llavors resulta que els lectors estan queixosos i diuen que no els tenim informats, però, què hi podem fer si la nostra il·lustríssima Corporació no considera oportú convocar els plens a hores raonables? Bé saben que jo estaria disposat a sacrificar-me i deixar la feina a mitjan matí per poder assisstir a les sessions de les dotze, però el meu patró i jo –mirau per on!– mantenim en aquest punt una petita discrepància, amb els resultats que ja us podeu figurar. Com a única alternativa per mantenir entretenguts els milions de llorencins que m’ho demanen, no  se m’ocorr altre camí que inventar-me un ple, i així, a més de redactar jo mateix l’orde del dia amb els temes que bonament se’m vénguin a l’escudeller, em facilita la possibilitat de fer dir als polítics allò que em doni la gana, possibilitat que –ho reconec– m’engresca de valent. Continua

Comunicat d’El Pi

EL PI DE SANT LLORENÇ CELEBRA ASSEMBLEA PER ELECCIONS AL NOU COMITÈ LOCAL.

Sant Llorenç, 22 de novembre de 2017. Seguint les pautes marcades en el II Congrés Balear i de Mallorca de El PI, en el que es va aprovar procedir a renovar els comitès locals arreu de les illes, els afiliats i simpatitzants de Sant Llorenç es varen reunir per triar els nous càrrecs, comptant amb la presència de Jaume Font, Josep Melià i Josep Franco, essent elegits per unanimitat:

Onofre Garcia (President), Tomàs Amer (Secretari), i com a vocals Magdalena Mascaró, Miguel A. Caimari, Ramon Artigues, Andrés Zamora, Tomàs Adrover, Aina Melis, Miquel Mascaró, Antoni Aguilar, Miquel Cànaves, Mateu Nadal, Maria José Ortiz i Jeroni Amorós. Continua

Per què tornen els plenaris de l’ajuntament a l’horari del migdia?

Un dels punts que s’aprovaren al plenari de l’ajuntament d’ahir era el de tornar a passar-los a l’horari del migdia, de 12 a 14 h.

La raó primera per fer-ho fou que la gent no hi anava amb aquest horari, i una de les divagacions que es va fer quan es proposà aquest punt, va ser que potser el que s’havia de fer era pensar per què la gent no hi anava.

La meva opinió és que si la gent no hi va és perquè els plenaris són, per dir-ho en poques paraules, com en les pel·lícules de l’humorista espanyol Paco Martínez Soria. Continua

Dieta informativa

Quan ja tens una certa edat, t’adones que no pots menjar tot el que et posen damunt la taula: el colesterol amenaça les coronàries, la panxa no et deixa ajupir-te amb la facilitat que abans, l’excés de saïm et provoca agrura, si et passes amb el vi, la cervesa o els licors ho pagues amb maldecap…, així que no et queda més remei que fer una mica de dieta per evitar mals majors. És ver que et perds alguns plaers gastronòmics, però també ho és que en guanyes d’altres, per ventura no tan excitants, però que, ara que ja no ets cap nin, saps valorar en la mesura que consideres adequada. Continua

Veus sàvies (II)

Si fa uns dies em feia ressò de les paraules d’un personatge que admirava, Baltasar Garzón, ara toca el torn a un altre que en el mateix article també mencionava, el jutge Castro. M’interessa l’opinió d’ambdós per ser persones coratjoses que no s’arruguen davant del poder, com bé han demostrat en la seves respectives trajectòries; per ser eminències en temes judicials (i per això les seves opinions no són de qualsevol en aquest tema);  i per més inri no són precisament nacionalistes catalans (és a dir no se deixen dur per partidismes). I, mirau per on, ambdós opinen exactament igual sobre el conflicte català. Dóna què pensar, la veritat…

L’entrevista al jutge Castro es féu ahir a IB3 i aquestes són algunes de les perles que ens deixà (curiosament en molts punts, sobretot als referits al cas català, opina ben igual que Garzón si ho voleu comparar): Continua

Esbaldrec

Malgrat el desig d’agafar distància, no puc donar-li la volta i vèncer la implicació emocional. M’emociona veure una munió de persones amb el braços a l’aire i les mans obertes (quan aquí ens costa tant mostrar el nostre pensar i sentir com va passar en el tema, per exemple, de les «camisetes verdes») defensant, a contra corrent, les seves creences; i m’indigna la barra de qui, amb tota autoritat amolla el que sap que és descarada mentida. No hi puc fer més!. Continua

I ara què?

Ja ho vaig dir però ho repetesc: en aquest estat no tenim esperit democràtic (almanco si entenem democràcia per diàleg per arribar a acords). Tant el Govern de Catalunya com el d’Espanya tenien dues maneres per afrontar el conflicte en què estam immersos: diàleg i debat per una part; execucions radicals per l’altra. Ambdós han optat per la darrera opció, la manco democràtica, i que Déu sap on ens farà arribar. Continua

Extrema dreta

Un dels edificis més visitats d’Amsterdam és la casa d’Anne Frank, la nina autora del famós diari, que va morir en el camp de concentració d’Auschwitz. Després d’esser vençut en Hitler, el nazisme va esser prohibit i perseguit als Països Baixos i així i tot, el Partit per a la Llibertat de Geerd Wilders, d’extrema dreta, va aconseguir 20 escons a les eleccions celebrades a Holanda el març d’enguany.

França, juntament amb Anglaterra i els Estats Units, va liderar la lluita contra el nacionalsocialisme alemany, durant la Segona Guerra Mundial i es va fer famosa la seva resistència contra la invasió alemanya i el govern de Vichy. Així i tot, Marine Le Pen, capdavantera del Front Nacional, va aconseguir el 33’9% dels vots a la segona volta de les eleccions Presidencials celebrades enguany. Continua

Veus sàvies

Baltasar Garzón sempre ha estat un personatge que ha despertat la meva admiració. Sempre me passa amb la gent que gosa enfrontar-se als poders fàctics (di-li Garzón, el jutge Castro, Julian Assange…) a pesar de les conseqüències (tothom sap on està reclòs Assange,  la campanya de desprestigi que va haver de sofrir el jutge Castro o com van llevar-se del mig el mateix Garzón).

Per això m’interessava sentir què pensava del “tema català” Continua

Turisme (X)

Lloguer turístic i sostre de places

Per acabar aquestes col·laboracions que he anat fent per explicar la Modificació de la Llei que va aprovar el Parlament de les Illes Balears sobre el lloguer turístic i sostre de places, ho faig recordant també els canvis amb les sancions. Aquesta modificació,   afecta també les sancions als habitatges d’ús residencial objecte de comercialització turística que no hagin presentat la DRIAT per dur-la a terme. Així es pretén que les sancions a l’oferta il·legal s’apliquin en el seu tram més alt i que es doni a les administracions, en tots els casos, un marge suficientment ampli de valoració i aplicació en el cas concret. Continua

Involució

Ara que el conflicte català està estancat (o en una tensa espera, si ho preferiu) aprofit per fer-ne una reflexió. Això sí, un poc enfora del bessó de la qüestió (però d’alguna manera relacionat).

S’han escrit tants d’articles sobre el tema i he llegit tants punts de vista que tanmateix ja no sé què puc afegir. Tot depèn amb el caire ideològic que se mira: Continua

Turisme (IX)

Lloguer turístic i sostre de places

La Llei diu que els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) o els plans territorials insulars (PTI) poden establir la densitat global màxima de població, delimitar zones i àmbits turístics i de protecció, fitxar-ne la grandària i les característiques, així com establir paràmetres mínims o màxims de superfície, volumetria, edificabilitat i equipaments. També poden delimitar les zones turístiques saturades o madures.

Els PIAT o els PTI poden determinar també el límit màxim per illa de places turístiques a allotjaments turístics i a habitatges residencials, en funció dels recursos insulars existents, les infraestructures, les densitats de població i altres paràmetres rellevants del seu àmbit. En aquest supòsit, les borses de places s’han d’adaptar a aquesta xifra. Fins que no es determini aquesta xifra o si no es considera necessari determinar-la, el sostre màxim de places per illa ha de ser el determinat per les existents legalment més les que integrin les borses gestionades pels organismes gestors de places turístiques o les administracions turístiques insulars. Continua

El borbó i els seus amics: Una mà renta l’altra i les dues la cara

Aquest passat dimarts Felip VI no va fer, per molt que alguns ho afirmin, el discurs del PP. Va fer el discurs dels que li asseguren mantenir la poltrona: Els del PP, la seva filial de C’S i el dels qui en altres temps ens volien fer creure que eren republicans, el partit de la gran mentida, el PSOE. Continua

Plaça és massa?

A rel de la revitalització que l’Ajuntament vol donar al mercat dels dijous, per tal que sigui l’encletxa per on entri una suposada dinamització del poble de Sant Llorenç, m’he plantejat alguns dubtes que m’agradaria compartir amb els lectors.

Quan me’n vaig de viatge per conèixer altres indrets, hi ha alguns aspectes de les ciutats que em solen atreure i que abans ja he investigat a través de les guies i per internet: m’agraden les pedres velles, en forma de monuments de tota casta i època, m’agraden els jardins i parcs, amb arbres antics i espectaculars, m’agrada l’art i per això solc visitar algun museu, m’agrada l’ambient de carrer, amb músics espontanis, el cosmopolitisme dels bars, la gastronomia local, el cromatisme dels mercats, etc; també m’agraden els paisatges naturals, però aquest no és el cas. Continua