Passades les pertinents quaranta vuit hores de rigor per agafar una mica de distància, em ve de gust fer un petit comentari desenfadat del que vaig viure aquests proppassat divendres i que ara mateix intento recrear.

La primera sorpresa just al entrar i no veure fressa de res, –on son els quadres d’en Felip?-, era dissimulada pel rum-rum de les salutacions –eiii, com va?, què contes de bo?…-. Els ulls, desenfocats de les superficials converses d’apropament, tresquen l’espai, –i na Xisca?-. Continua →