A l’anecdotari llorencí enfocam avui el tema del xiulet que, bona part dels pagesos locals, feien a les bísties a l’hora d’abeurar-les en el Pou Vell.
Una activitat lligada al mòn rural fins a mitjans del segle passat. Continua
A l’anecdotari llorencí enfocam avui el tema del xiulet que, bona part dels pagesos locals, feien a les bísties a l’hora d’abeurar-les en el Pou Vell.
Una activitat lligada al mòn rural fins a mitjans del segle passat. Continua
Amb el títol de substrats, des de l’anecdotari llorencí, ens intentarem apropar a aquells temes que, sense samblar transcendents, apareixen sense mostrar-se, en bona part de les converses.. Continua
Des de l’anecdodari llorencí, es vol enfocar, avui, el tema lumínic, tant a fora vila com en el poble. També un canvi radical en tots els aspectes.
Com ha passat en altres temes de comentari, en la darrera centuria hi ha hagut més canvis i més radicals que en totes les centuries anteriors. Continua
A l’anecdotari llorencí d’avui es parla de cuina i fogons, de com era el procés d’elaboració del menjar en els anys quaranta i cinquanta del segle passat.
Amb una petita referència a l’art de cpmençar foc Continua
Una petita referència a la liturgia del festeig abans de l’arribada del turisme.
Mirar-se, parlar, demanar entrada i posar-se a festejar xiu-xiuejant sota la presència de terceres persones. Continua
L’anecdotari llorencí, amb l’anècdota de les cabres, arriba a les setanta entregues de fet i curiositats dels anys quaranta i cinquanta del segle passat.
Resulta curiosa la capacitat d’oblit, la rapidesa en que ens n’hem desfet d’aquell Sant Llorenç pagès on d’un no res se’n feia una història que es comentava un i altre dia.
Adesiara es sà recordar part de les nostres arrels. Continua
S’assenyalava en el “reflexionari” d’aquests proppassat diumege que “Els humans son vulnerables a les il·lusions i a les fal·lacies” segons aportació de Stefen Pinker a “En defensa de la ilustración”
El DCVB mostra:
IL·LUSIÓ f.: cast. ilusión.|| 1. ant. Burla. || 2. Error dels sentits o de l’esperit que fa prendre per realitat l’aparença. || 3. Esperança sense fonament real. || 4. vulg. Engrescament en realitzar una cosa esperada amb afició.
FAL·LÀCIA f. Qualitat de fal·laç; disposició a enganyar; paraules o altra cosa disposada per a enganyar
L’anecdotari que es mostra avui, va d’opacitat i inflències. Pertany a un Sant Llorenç agícola i gairebé oblidat.
Però el fets, en altres àmbits, per exemple obres en zona turística, resulten ben vigents. Continua
Ara mateix es fa difícil imaginar la connexió de les persones amb la terra en aquell Sant Llorenç dels anys quaranta i cinquanta. I encara més de les famílies que vivien a fora vila.
Aucellons, un conill o una llebre, una perdiu…eren complements alimentaris i font d’una proteïna alternativa o complementària al porc de la matances.
Na Despuntada o el valor addicional de l’atzarós defecte físic. Continua
Es el que té tot anecdotari. Es conten unes coses i se’n deixen de contar unes altres.
Vet aquí, en el meu entendre d’avui, una relació de silencis. Segurament una altra persona n’hi veuria més o altres diferents. Continua
Quines herbes acostumava a emprar a la cuina la teva padrina?
Aquesta era la pregunta que es plantejà a la taulada de jubilats mentre prenien el cafè matiner.
A n’aquesta entrega de l’Anecdotari llorencí, deix constància d’altres herbes i remeis usats en el Sant Llorenç preturístic.
Val a dir que casa casa, cada família, tenia -o no- les seves creences i els seus hàbits en relació a les herbes usades com a remei de possibles dolències. De la mateixa manera que en coneixien la possible toxicitat i la importància de conèixer les quantitats a usar en casa cas.
D’altra banda l’ús d’herbes remeieres s’ha de situar en un entorn rural on sols en casos excepcionals s’usava la “igiuala” del metge abans de la generalització de la Seguretat Social. Continua
Amb la imaginació o la recordança ens haurem de situar en el Sant Llorenç rural, quan no sempre es tenia la possibilitat d’un metge avinent, llavors si el problema no es considerava gaire greu, es cercaven remeis casolans..
En parlarem l’altre dia a la taula del cafè. Segurament amb altres persones la relació seria diferent, però aquesta és la que tenim Continua
En aquesta teringa d’anècdotes locals, sempre superficials, es toca un tema sensible, els dels immigrants.
Per poc que escoltem els que parlen ens n’adonarem que a Sant Llorenç, com a molts altres indrets, hi ha persones de tota ideologia, també d’extrema dreta i, des de la llunyania i el desconeixement, admiradors de Trump.
A vegades resulta il·lustratiu recordar temps passats per entendre el que passa avui. Continua
A l’anecdotari llorencí enfocam avui el tema de l’evolució dels horts a Sant Llorenç. A manera de pinzellada superficial trescam des dels molins d’aigua que ja trobaren els cristians al conquerir l’Illa fins a la situació actual de gairebé un pou a cada una de les cases, residèncues turístiques, de fora vila. Continua
A l’anecdotari llorencí d’avui, al tractar alhora varis temes, s’haurà d’enfocar un ampla ventall temporal. De fet abasta des del – Jo no el vaig conèixer a es “mestre mostatxut” sols ho sentia contar fins a les barbes dels anys setanta del segle passat. El tema dels capells, com bé mostra la pàgina “Fotos antigues de Sant Llortenç des Cardassar” també és llarg en el temps. Continua
Una petita referència a la producció llorencina d’indiots i, a la vegada, una referència superficial a les posessions que volten el nucli de població llorencí. Continua
La conversa de cafè, aquesta vegada, girà sobre els jocs. De com jugàven els nins de Sant Llorenç en els anys quaranta, quan les juguetes valien més que l’enginy. Continua
Un petit i superficial repàs històric a la festa local de Sant Antoni.
Del Hohoho! del dimoni gros de principis dels anys quaranta a la plenitud actual.
De la por dels infants al joc (relatiu) actual. Continua
En aquesta entrega de l’anecdotari llorenci referit al Sant Llorenç agrícola es tracta el tema d’olors característiques i generalitzades de temps passats.
Malgrat les enyorances que, a vegades, ens aportten els records que solem idealitzar, hem de reconèixer que, si més no en molts aspectes com el sanitari, anam millorant. Continua