Tots tenim determinades imatges del passat que, sovint, idealitzam. Són els nostres mites personals.
El gorg amb la seva vidà oculta i màgica, l’olor de l’alfals, els nombrosos aucells que alegraven l’oïda, el trempó sota el vell plàtan (des de fa anys substituit per un eucaliptus), amb l’oli en botella de vidre i sal en un canonet de canya, beure aigua corrent directament amb la cara encastada en la síquia… conformen part d’un d’aquests mites personals lligats a l’hort de sa Begura. Continua
Contemplar el paisatge implica adonarse’n del canvi continu. El ved tendral de la punta del brots indica creixement, de la mateixa manera que que l’arbre esbrancat mostra modificació de forma.
De forma semblant passa en l’entorn social. Es bescanvien els actors però algunes pautes de comportament es mantenen. Ho haurem d’acceptar, una part del nostre ésser és racista i masclista. Continua
El tema de l’envelliment de les persones ha provocat, darrerament i a nivell general, tot una serie de moviments que van des de l’explotació comercial (viatges) al desenvolupament (UOM), passant per la “madurescència”, l’intent de donar sentit i vida a les persones, una vegada superada l’etapa laboral.
El comentari d’avui gira a l’entorn de la necessitat de facilitar els serveis adients a la demanda que arriba després d’aquests moviments assenyalats. Continua
Parlar per parlar. Converses que no comprometen a res…Així acostumen a ser les converses d’estiu. Adesiara, però, sogeix alguna pregunta. Continua
L’estiu és temps de fer carrer, tot cercant la fresca. A vegades sorgeixen converses del parlar per parlar, però que, quan bufes, te n’adones que tenen caliu. Continua
No sempre el coneixement i les accions van aparellades. Sobre el fer, de banda el coneixement -sempre parcial i esbiaixat- acostuma a incidir.hi moltes altres variables, determinades per comoditat, interessos, el propi relat… Continua
No sempre les coses van així com un voldria… bona part de les persones, un dia o altra, topa amb parets aparentment irreductibles, com és el cas de les grans empreses o l’administració. El que s’ha publicat a card.cat n’és testimoni. Dies passats, amb ironia en Pep contava la seva eixida amb Movistar, altres comentaren temes relatius al gastromarket… Continua
Passejar per fora vila pot resultar un execel.·lent exercici de reflexions. Continua
Pressuposts i educació
Ja tenia redactat «L’esperit dels 80» quan en van publicar a Card.cat els pressuposts: «L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar aprova un pressupost de 19 milions d’euros sense crèdits bancaris». Després d’una primera ullada, haure de reconèixer les mancances i acceptar que de macroeconomia no en se un pebre; és a dir que no entenc res.
Veig que a educació s’hi destinen 1,2 milions que em semblen una doblerada; però tal vegada resultaria interessant, de cara a la transparència, la informació i la motivació dels ciutadans, una explicació més a la menuda de les partides pressupostaries. Continua
Malgrat el desig d’agafar distància, no puc donar-li la volta i vèncer la implicació emocional. M’emociona veure una munió de persones amb el braços a l’aire i les mans obertes (quan aquí ens costa tant mostrar el nostre pensar i sentir com va passar en el tema, per exemple, de les «camisetes verdes») defensant, a contra corrent, les seves creences; i m’indigna la barra de qui, amb tota autoritat amolla el que sap que és descarada mentida. No hi puc fer més!. Continua
Les festes donen per molt. L’actitud de les persones, dels gestors públics i de l’autoritat em temps de festa evidencia la realitat social que ens toca viure. Talment com si es posas a l’aparador la rutina del que es viu de forma continuada. Continua
Tornem amb els missatges involuntaris…si mes no per prendre’n consciència. Guanyar a qualsevol cost?. Els qui treballen amb infants, tenen els coneixements tècnics necessaris?. Fins a quin punt s’hauria d’implicar la comunitat? Continua
Una reflexió sobre els missatges que, moltes vegades sense voler, repartim i que, a la llarga, segons la base de la persona i les circumstàncies, poden tenir repercusions insospitades. Continua
Sembla que no, però es sí. Les ones sempre arriben a la platja… Continua
Dels nombrosos estímuls que ens arriben anam seleccionant aquells que, per algún motiu considerem rellevants. Continua
Adesiara ens agrada demanar/facilitar favors als amics. Si fem part d’un tot, és el camí? Continua
A vegades les paraules es gasten. Perden el sentit i la funció. Adesiara sembla que un dels objectius del poder (intim, personal, local) és anular l’oposició. Sembla que, si es donàs el cas, seria una formula errada Continua
Vols transparència?. Idò dona’n!! Continua
Una reflexió derivada d’unes notícies aparegudes a la premsa (30.08.12)