A l’Elefanta Guillermina no li feia gaire gràcia la idea de ser rosa, així que decideix rebel·lar-se i ser grisa. No grisa com la tristesa però, sinó grisa com els seus companys elefants, grisa de tan banyar-se dins els bassiots, grisa de sortir de la tanca, grisa de descansar a l’ombra dels arbres. Un gris color rebel·lió. Continua →