De la xarxa, ara mateix no sabria dir com, em va arribar una adreça ben interessant (https://images.wur.nl/digital/collection/coll13/search/page/1). (Wageningen . University & Research)
Hi apareixen dibuixos de multitud de plantes on, a banda de mostrar les tiges hi apareixen les arrels. Realment son dibuixos que mostren la complexitat física de les d’arrels de les plantes. Continua
Ullastre (Olea europaea)
Al llarg de molts d’anys, el desconeixement m’havia portat a pensar que l’ullastre era, tal vegada, l’arbust o arbre més “llest”, el que millor es sabia adaptar al seu entorn, fos quin fos.
Josep Mª Font i Bonet ens havia orientat la mirada vers les plantes en el seu turó de Consolació i més concretament envers els ullastres. Primer per mostrar-nos la seva capacitat de defensa al convertir-se, en cas de ser malmesos pel bestiar, en un espinós revell que, malgrat això, si les condicions de la terra ho permetien, era capaç de treure un cimal dret i vigorós en el centre, lluny dels llavis del bestiar oví. I també per mostrar-nos la seva experimentació al convertir, mitjançant empelts successius, amb mudes de la mateixa planta, un ullastre en olivera. Continua
Rapa (Arum italicum)
Planta ben comuna, es pot trobar a llocs ombrejats i humits del nostre entorn. De verd obscur sobre surt de les farratges i pastures ja que els herbívors, en el nostre cas les ovelles, no la toquen.
Stefano Mancuso, especialista en neurobiologia vegetal, posa d’exemple una germana seva Arum palestinum com a exemple d’intel·ligència i comunicació entre plantes i animals. En aquest cas en referència a plantes deshonestes, que manen feines sense pagar el servei, generalment en forma de nèctar. Continua
Favera (Vicia faba)
Fa una seixantena d’anys les faves eren omnipresents a les cases llorencines. Servien per fer cuinat, per torrar, per donar a les bísties…i també per posar dins les sabates que, tal dia com avui, amb tota la il·lusió del món, els infants deixaven entre vidriera i persiana de l’habitació.
No era esca, era llepolia per als cavalls dels Reis d’Orient.
El se’n demà, ben de matí, el dia dels Reis, els infants comprovaven que aquests havien passat deixant uns quants regals i que les faves de la sabata havien desaparegut. Continua
El diari arabalears.cat mostra una interessant entrevista de Cristina Ros a Cels Calviño. Podria lligar perfectament amb la secció “Entorn” de card.cat.
En Cels Calviño, juntament amb en Pau Bibiloni varen participar de forma ben activa i deixant petjada didàctica en el projecte de ses Sitges en els seus inicis. Continua
D’ençà que es va declarar planta protegida el verdet ha desaparegut .hauria d’haver desaparegut- dels nostres betlems.
La veritat es que, DCVB a banda, no n’he sabut trobat gaire referències ja que al ser biòfid, no surt als herbaris
El DCVB a l’accepció 5 de l’entrada “verdet”, mostra: ” 5. Molsa (|| || 1 i 2) (mall.). Mata, rams de romaní, pometes del Bon Pastor i senalles de verdet, Vidal Mem. 67.
També mostra: “2. MOLSA f.|| 1. Planta de molt diverses espècies de muscínies, de líquens i d’algunes hepàtiques i algues; conjunt d’aquestes plantes, caracteritzades principalment per la finor i petitesa de llurs fulles i per la carència de ramificació; cast. musgo. Continua
Cirerer de Betlem (Ruscus acuelatus)
Ara és planta protegida (com també crec que ho són les diverses molses que, en el nostre entorn, anomenàvem verdet), però al llarg de molts anys era planta que solia acompanyar els betlems, bé fent-ne part, bé com a ram addicional. Continua
-No sé d’on han sortit aquests cucs negres!. S’enfilen per tot!. Abans no n’hi havia!.
Son comentaris que es poden sentir aquí, però també a qualsevol altre indret de l’Illa. Es veu que les condicions climatològiques d’aquests darrers anys han afavorit la seva reproducció i presència a qualsevol indret, fins i tot en els més insospitats de la casa. Continua
Mata (Pistacia lentiscus)
Voldria retre avui una recordança a una bella, útil, abundosa i -potser per això- denostada planta: la mata.
Resten lluny les clàusules del contracte de lloguer de possessions on s’especificava que era prohibit tallar mates. No tant llunyà, però perdut l’ofici de panerer que, amb enginy, mestria, verducs de mata i canyes feien paers i coves. Continua
Blat (Triticum aestivum)
Son vàries de dites i refranys populars que lliguen la sembra del blat amb el mes de novembre (“Per Sant Andreu -dia 30- sembra el blat teu”). La tradició, però, a vegades canvia, les noves varietats de blat permeten una flexibilitat d’època de sembra que rompen la rigidesa tradicional.
Del blat, de banda el consum diari de bona part de la població mundial, se’n poden treure tota una sèrie d’idees sorprenents, gairebé màgiques. Continua
Certament, avui matí passejant pel carrer m’ha sorprès sentir el característic tec-tectec que fa quan amb un petit martell es va rompent la segona i dura clovella de les ametles.
Certament no és que el costum de fer torró a l’entorn de Santa Caterina -es conegut que els sants a Mallorca acostumen a tenir vuitada-, s’hagi perdut, no. Continua
Juevert (Petroselinum crispum)
Fa mal acabar aquesta petita referència a les herbes culinàries o aromàtiques sense fer referència específica al juevert
Francesc Bonafè assenyala, entre altres coses, que fa entrar la gana, que és la planta que conté més vitamina C i que “l’olor que queda a la boca després de menjar alls, desapareix immediatament roegant una fulla de juevert” Continua
Moraduix i altres herbes
Realment la present entrada d’avui es podria plantejar en forma de joc.
A la majoria de cases, ja sigui en un racó del corral o en un cossiol, es disposen de determinades herbes culinàries o aromàtiques. Llavors el joc compartit podria ser respondre a la pregunta: ¿quines herbes aromàtiques procura tenir a mà la meva padrina o el meu padri? Continua
Llorer (Laurus nobilis)
Francesc Bonafè assenyala que es dona de forma espontània en alguns indrets de la Serra de Tramuntana i cultivat en jardins. Potser l’hauríem de considerar arbre o arbust “compartit”. Fins fa poc no tothom tenia un llorer a l’hort, però tothom guardava una branca de llorer en el sòtil que provenia de familiars o coneguts. Continua
Garballó (Chámaerops húmilis)
El garballó és una planta interessant i curiosa per varis motius.
Primer, per ser única. Masclans (1972) asssenyala: “La flora mundial cmpta amb mérs d’un miler d’espècies de palmera. Una, tan sols, és autoòctona d’Europa: el margalló”: “. D’altra banda l’Herbari Virtual de la UIB mostra: “única palmera autòctona de les Illes Balears”.. Continua
Amb les pluges de la tardor, apareixen a garrigues, pinars i alzinars diversos tipus de bolets.
La guia “Els bolets de les Balears” de Constantino i Lleonard editada per Micobalear (Sóller, 1996) en mostra 325 espècies amb la seva corresponent fotografia, descripció i qualificació culinària i, si és el cas, toxicitat. Els mateixos autors, però parlen d’un milenar d’espècies en una llista que va en augment. Continua
En el nostre entorn, el dia de la Mare de Déu Trobada (8 de setembre) conforma una mena de cap d’any agrícola. En altres indrets el canvi es fa per Sant Miquel (29 de setembre).
Una vegada recollits els darrers fruits, les garroves, i després de les primeres brusques i a vegades abans -”sempre s’ha de sembrar en sec”, advertia un vell pagès-, es comencen a llaurar les terres i, en molts casos, a sembrar-hi farratges, destinades fonamentalment a l’alimentació de les ovelles. Continua
M’agradrà, avui, des d’Entorn, retre homenatge a un dels arbres més estimats del Sant Llorenç d’ahir. A grans trets es podria dir que la majoria de possessions del terme s’establiren en el primer terç del segle XX i així els amos, missatges i madones llorencines es convertiren en petits propietaris. Una terra, també a grans trets comprada a terminis amb el raconet guanyat amb la força de les mans i, algunes vegades, amb estades intermitents a algún país d’Amèrica. Continua
Esparreguera de gat (Asparagus albus L.)
Just ara, enguany en el trencar de l’estiu amb la tardor, a peu de parets i en els camins apareixen les flors subtils, blanques i efímeres de l’esparreguera de gat. Continua
Cardassa, cardatxa o cardó (Dipsacus follonum)
Tal vegada, per “coherència llorencina”, per ser la planta que dona nom al poble, havia d’haver estat, aquesta, la primera descripció de la pàgina “entorn”.
Ho ha fet evident l’amic Gaspar Valero quan a l’article sobre els noms dels pobles publicat a Cap Vermell, identifica “cardassar” com a camp de cards en comptes de fer-ho com a camp de cardasses. Continua