Com passa en cada entrega Salvador Galmés aporta paraules per entretenir-.s’hi.

En “capdillar” mostra el rol o paper de cada un dels integrats d’un grup.

Amb “canada” ens retorna en aquell jocs de bolles, de carrer i generalitzats, que es mantingueren fins més enllà dels anys seixanta del segle passat.

“capamuntada”, “caramellada”, “carminositat”, paraules suposadament ben vives en el nostre entorn a principis de segle vint

Però si avui n’hagués de destacar dues, potser triaria: “cama-segat” i “cap treu, cap maga”. Observar sense ser vist va ser arrelat esport local. Continua →

La relació de paraules començades amb la lletra “b” s’haurà enllestida amb dues entregues.

D’aquesta segona en voldria destacar els mots “brant” i “brondar”, paraules realment perdudes. I també la diversificació de les dues “bronidores”, la de la mel i la de card. Aquesta darrera es posa la careta de dolenta a la narració “Flor de corritjola” . “…amb son xupador gruixat i toix, li prengué la mel, dixant-la expremuda de tot”, diu referida a la flor Continua →