Mots perduts: cellonar

S’altre dia vaig pensar amb una paraula…”seionar”, què saps que és?. Va ser l’escomesa d’en Jaume “de sa voltera” (els seus néts aixì es defineixen, “coneixeu es de sa voltera?, idò és es meu padrí”), l’altre dia mentre feia el cafetet matiner.

Davant el meu desconeixement, va explicar de que es tractava: Continua

Mots perduts: oró

I un uró, que saps que és?. La pregunta de n’Antoni Pasqual, alçant les celles sobre la conxa de les ulleres, va resultar ben directe. Segurament el vaig sorpendre una mica quan li vaig dir que sí, que en teniem un a ses Sitges de palla d’ordi i, a més, li vaig contar l’ànecdota de quan  l’amo en Jaume Pistola, que vivia per devers Tenja, va “uronar” un ca prim de barra de la senyora Calicant. Continua