Sabeu que és neu torrada? Idò res. Si no ho creus, fes la prova. Esperes un dia que faci molt de fred i nevi, agafes una mica de neu, millor si encara és d’aquesta blanca, impol·luta, i la poses damunt la torradora. Deixa passar un temps, no massa, uns segonets, i què tendràs? RES. S’haurà fus.
Així doncs, aquestes dues paraules que soles són totalment inofensives, s’entremesclen de tal manera que, juntes, formen una expressió explosiva que s’està convertint en omnipresent en conversacions i discussions en certs nuclis selectes de la societat llorencina. Entre frase i frase, de sobte, com qui no vol la cosa t’amollen un NEU TORRADA. Pam! Té, entoma’l, directa a la jugular. I a tu, et queda aquella cara de pasmarote, que no saps molt bé per on et surten. I fas la mitja rialleta, com qui no entén la cosa, i la conversació continua el seu curs fins a la pròxima cita; NEU TORRADA (i es repeteix la mateixa cara de pasmarote). Continua