Es condició humana. Tots ens sentim persones lògiques, honestes, justes,equilibrades, estimadores. amb capacitat de decisió… i bones persones..
Llavors venen els ciientífics i ens trastoquen una mica la barraca. Resulta que tots som semblants a tots els altres éssers vius, que els nostres gens són egoistes, que ens comparam amb els que ens volten i que la nostra manera de pensar i de sentir és condicionada per moltes variables.no sempre conscients. Continua
Horabaixa hivernenc. La llunyana lluna, gairebé plena, apareix entre els esfilagassats núvols empastissats de suau vermell pels rajos de sol ponent.
Sobre una imatge una frase de Pinker. Sols podem enfocar una de les coses, de tot el que passa pels sentits, pel pensar, pel sentir de forma constant. Continua
La foguera en primer pla. Una foguera que convida a cremar coses que no necessitam. I en el fons el perfil de les muntanyes, s’Esquerda, vista de cap, es Puig de ses Fites i les muntanyes de Pocafarina que ens situen a un lloc concret. La contemplació de tot paisatge, pot convidar a pensar. Continua
Febrer, flor d’ametler. Singulars bellesa i perfum. Un excel·lent marc per parlar dels efectes de l’educació.
Volem una societat més justa?, menys racista i sexista?, menys xenòfoba i homòfoba?,
menys autoritària?. Idò el camí ja és assenyalat!. Continua
Els ulls d’unes pollegueres, ara reutilitzades a manera d’ornament d’una paret, per la seva ancestral funció, ens venen com anells al dit per acompanyar la frase de Stefen Pinker.
Certament els canvis de maneres de pensar, de creences… són lents, molt lents. Continua
Una reixa de fil-ferro, d’ovella que en diuen, per joc de llums i ombres apareix subtil davant la claror esplendorosa de lluna plena que juga amb els ennigulats.
Fa anys que hagués semblat imatge certa i segura, però…. Continua
Casar imatge i text no ha resultat gens dificultós. La imatge és de l’altre dia a ses Sitges. La idea és de Mancuso/Viola. Recorden que la naturalesa ens mostra com utilitzar els recursos mínims, però suficients, per assolir els objectius. Continua
Aquesta vella secció dominical, generalment parteix de la idea, d’una frase i després es cerca una fotografia que la pugui acompanyar. Però a vegades, com la present, el plantejament és invers: una imatge, una fotografia suggereix un aforisme. Continua
Matins nadalencs de boira espessa. Boira que s’estèn com a capa que tapa el detall d’una pretesa realitat existent.
Com es pot definir l’ésser, el carràcter d’un poble com el nostre? Segurament plourien moltes respostes, Ampli ventall que podria anar des dels “pobres i no gens refinats” dels boiets de Salvador Galmés al recent “no som un poble, som una família”.. Continua
La fotografia d’uns excursionistes arribant al cim de Calicant, serveix de base per tractar un tema contundent.
Malgar pensem que la raó ens vessa (sempre ho solem pensar) les decisions o accions que afecten a altres persones, no resulten mai neutres Continua
A es Caló de Cap de Ferrutx es diferencien clarament les capes de terreny. Una de molt fina que conforma la terra, on hi arrela l’herbatge mates i pins. I una altra, que abasta d’aquesta terra fins a la mar, conformada per una mescla de petites pedres i arena que, amb el pas de molts d’anys s’anat petrificant.. Continua
Sobre la imatge d’una boira matinera que envesteix rere els ullastres del marge, una reflexió personal. Continua
La nostra concepció homecèntrica del món fa que ens considerem amos i senyors de les nostres decissions. El “tu tries!” en podria ser paradigma compartit d’aquesta llibertat d’elegir.
Segons les darreres aportacions de la psicologia, aquests sentiment de llibertat potser “més fals que un duro sevillano”. Continua
Mentre fotografiava el fumeral no era conscient dels animalons que tenia davall la sabata, ni de les plantes que hi havia a la vora el camí.
Em va impactar la seva amplària i clic.
En aquell precís moment, mentre l’atenció era a la llum i a l’enquadrament, no pensava ni en el rebut de la llum ni en els nombrosos morts derivats del COVID19, ni .. Continua
Sobre la imatge d’una arrel superficial, malmesa, en terra prima…, però persistent, una idea -derivada d’experimentacions- del psicòleg Stuart Sutherland Continua
Nit de coets i focs d’artifici. Moments plaents i efímers.
Semblant passa amb els nostres coneixements, però ens hi aferram com si fossin eterns. Ens agraden les recracions del passat. Continua
Un vell adagi assenyala que hi ha tres coses dignes de contemplació que no cansen mai: l’embat de les ones de la mar, el joc de les flames del foc i veure jugar infants.
Hem triat el xoc de les ones amb les roques per sustentar una altra possible topada, la del desig de tenir raó amb la veritat. Continua
El sol pedregós, la blanca flor de la ceba marina, la marina, la mar, els platejats reflexos del sol, els núvols…una superposició de plans; bellesa individual i encara més en conjunt. Continua
Caminar sobre les serrades crestes que conformen les pedres malmeses per l’onatge i el temps és tot un joc d’equilibri i de càlcul de possiblitats.
Un exercici senzill i alhora ben interessant que, potser, despert la imaginació.
Per jugar-hi basta anar una mica més enllà del Castell de la Punta de n’Amer. Continua