Allò que gasta un govern en escoles, biblioteques, i en educació i cultura s’ho estalvia en presons i policia.
Ningú neix ensenyat, se pot nàixer lleig, guapo, llest, beneit, bo o dolent; lo que has de fer amb lo que siguis, t’ho ensenya sa vida.
S’home es infeliç perquè es insaciable ? O és insaciable perquè es infeliç ?
Per què si es pot tenir un control damunt, alcohol, drogues i altres assassins, semilegals, no se’n te gens damunt el contraban d’armes?
En un restaurant, el cuiner és el més important.
Si t’ofereixen un restaurant sense aparcament, no hi perdis el temps!
Quan se voldran donar compte, el Sr. Rajoy i la Sra. Merkel, es retais hauran acabat per estrengular s’economia.
No es lo mateix tenir un càrrec públic, que ser una càrrega pública.
Un home que té collons fins per damunt es cap, es molt perillós. O no?, Sr. Delgado? Continua
Si vols desmamar el vadell, no hi ha com matar la vaca.
Contra el destí, no importa enfrontar-s’hi.
Val més perdre, que més perdre. Continua
25 d’octubre Sant Crispí; Per Sant Crispí, l’estiu toca a sa fi.
Si a l’octubre fa fred, mata el cuquet.
No me surtis tu, pels “cerros de Úbeda”.
Sempre hi ha una primera vegada.
Cent somnis no paguen una hipoteca.
No hi mal que cent anys duri. Continua
Endavant amb les noves dites i reflexions d’en Dalmau: Continua
No es poden mesclar ous amb cargols.
Qui te feines, pentina es moix.
Cocodril que bada, bolso assegurat. Continua
Fent referència a les passades eleccions, i mes concretament als comentaris i anàlisis de resultats, tant per part dels diversos partits com dels que van arribant per altres canals, pot resultar habitual i lògic que, com diu el saber popular, “tothom vulgui vendre el xot (o anyell) així com li convingui”
Potser en comptes d’anar a fira i comprar el que hi ha, m’hauria de plantejar: ¿de què som comprador i quin preu en vull pagar?
Sempre ho dic i mai ho faig. Aquesta vegada no vull faltar al meu propòsit i aprofit la revista per a dir-ho ben fort. Continua
Bon dia!
Començava a clarejar. Els colors de la fotografia enganyen una mica, el cel era gris blavós. A la banda de ponent la lluna començava el seu lent i inexorable decreixement aparent. Just al seu costat un estel pubil, els altres ja eren fosos per la claror del crepuscle. Per lògica intuïtiva dedueixo que es pot tractar tractar de Venus, el planeta conegut aquí com a “Estel dels porquers” i en altres indrets com a “Lucero del alba”. Bella imatge!
Bon dia!. M’han contat, com a cosa certa (si no ho fos no passaria res), que encara hi ha determinades tribus del cor de l’Àfrica que es reuneixen cada matí en el moment de la sortida del sol. Allà tots plegats, en rotllana, canten i ballen una cançó de gratitud per haver-se despert i tenir l’avinentesa de poder iniciar una nova jornada.
