I a la fi he acabat el llistat de paraules començades per la lletra B que tenia al meu quadernet (ja groguenc…) de “mots perduts”. Com podeu comprovar, idò, si tenim en compte totes les lletres de l’abecedari (a pesar que hi ha grafies amb més mots que d’altres) la llista total serà prou llarga, però ens ho agafarem amb tranquil·litat per degustar així, mot a mot, la riquesa del nostre lèxic antic.
I ara iniciam les paraules antigues que comencen per C. Continua
Comunicat biblioteques municipals de Sant Llorenç, Son Carrió, i sa Coma:
Hola a tots i totes, malgrat la situació d’aïllament social que hem de respectar, QUEDA’T A CASA, des de les biblioteques municipals no volem deixar de celebrar una festivitat tan important per a vosaltres i per a nosaltres com és SANT JORDI.
Per això organitzam una sèrie d’activitats que no podran ser presencials, però si virtuals.
Començarem amb una recollida de fotos on surti un lector o lectora, infant, jove o adult, amb un llibre a les mans, que hagi llegit o li hagin llegit durant aquest confinament. Continua
Adesiara m’ha captivat la relació de bona part dels pagesos amb els animals domèstics. D’una banda incapaços de fer-els cap injustícia però també sense dubtes a l’hora de porta’ls al sacrifici. Res a veure amb l’actual concepte de maltracte animal. Continua
Benvolguts amics,
Desitgem que us trobeu molt bé i portant amb molt d’ànim el confinament.
A causa de la situació d’emergència socioeconòmica provocada pel coronavirus, l’AECC ha posat en marxa una sèrie de mesures per a mitigar aquests efectes en els malalts de càncer i les famílies més vulnerables, destacant les ajudes econòmiques del fons d’emergència social; sent imprescindible per a això continuar comptant amb l’ajuda de tota la societat, ara més que mai. Continua
D’un temps ençà…
Han trescat, adesiara,
lliurement els animals.
A Venècia, els canals,
tenen l’aigua neta i clara.
Ha mostrat, la terra mare,
renovades lluïssors. Continua
A poc a poc, a part de parlar d’aquest nou virus i com es pot derrotar, ja se sent a parlar molt més de com afrontarem el futur. De fet, en aquesta secció havíem començat amb una sèrie d’articles que ens apropava un poc més el covid, per saber millor què és, com es contagia, quines efectes produeix, el ritme d’infeccions… Però la setmana passada ja vam encetar un canvi de tendència posant un economista que ens parlava dels possibles escenaris econòmics que ens podíem trobar i avui, continuant aquesta tendència, posam dos articles que ens parlen de quina manera (sempre escalonada) es pot sortir d’aquest confinament.
Per això posam dos articles publicats a El País, un de Kiko Llaneras, enginyer i doctor en Automàtica i Informàtica Industrial per la Universitat Politècnica de València, el qual ja havíem posat a Card.cat; i l’altre de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), líders a tot el món en qüestions de malalties, a pesar que darrerament ha hagut de sofrir els atacs irosos del president nord-americà Donald Trump. Ambdós articles neden cap a la mateixa direcció: desconfinament escalonat, lent, i progressiu. Tot plegat me du a pensar, com a mallorquí, com ho farem aquí. Es parla que les grans multituds (concerts, teatres, escola com l’enteníem, hotels…) fins l’any que ve no podran obrir amb normalitat. Podrà Mallorca, dependent quasi totalment del turisme i serveis d’oci, aguantar tant de temps? Prevaldrà més l’opinió sanitària o la pressió econòmica que ja es comença a sentir (opinió del sector turístic, , opinió de la presidenta Armengol).
Mentre reflexionau sobre aquest tema (i ho compartiu amb nosaltres a través dels comentaris, si voleu) vos deix amb la lectura dels dos articles: Continua
A vegades s’ha assenyalat que un dels motors de la vida de les persones és troba en el permanent encalçar de la vella utopia de la felicitat.
Una felicitat que es pot trobar en molts indrets però que, com tot, s’ha de treballar. No sempre ve regalada.
És la penúltima entrega del que vaig anomenar “mots essencials”. La imatge correspon a una antiga excursió de “Els Trescadors” Continua
Aquest cap de setmana ja ha plogut una vintena de litres al municipi. Continuarà com a protagonista l’agua aquesta setmana entrant? Descobrim-ho a la nostra predicció: Continua
Dins la voràgine d’informacions, algunes ben intencionades i altres no tant, i d’especulacions sobre el que podrà passar, o no, després del llarg confinament amb el joc de xifres a conveniència (¿algú pot explicar des de la raó perquè no en consideraven les persones mortes de coronavirus a les residències?, i el joc de les mascaretes?, voldria destacar dues informacions aparegudes aquest diumenge, i una abans, a la premsa digital. Continua
Des de Policia Local de Manacor ens transmeten la següent informació:
Amb col·laboració amb el Govern i mitjançant IB Dona, durant la Covid-19, per no desviar l’atenció a les víctimes de violència masclista, es reparteixen uns cartells a les farmàcies del municipi amb les instruccions a seguir en cas de patir algun d’aquests delictes.
Des de la Policia Local de Manacor, i durant l’actual estat d’alarma, es tenen molt presents les víctimes de violència masclista per no deixar de banda aquest col·lectiu tan vulnerable, ja que la situació es força complicada en les circumstàncies que ens trobam actualment.
Des de l’inici del confinament, la Policia Local de Manacor ha realitzat diverses detencions per aquests fets. Continua
Don Tapscott, autor del concepte “economia digital” proposa un nou model basat, entre altres coses amb la col·laboració (oposat a la jerarquia) i l’obertura i transparència.
Una idea sobre la simfonia de verds que mostra la primavera, malgrat pandèmies i confinaments. Continua
Un grup d’especialistes del laboratori mallorquí de Labo’Life, entre els quals hi ha el nostre regidor carrioner Jaume Bassa (recordeu la conferència sobre el tema que va fer per Card.cat), està enllestint una prova PCR per detectar coronavirus de forma més ràpida al cos de la gent. Podeu llegir la resta de la notícia a l’enllaç: Continua
A vegades, en la conversa surt algún mot, sinó perdut, al manco oblidat.
Uns mots d’aquells que no s’utilitzen habitualment però…que desconeixent motius i raons, apareix en un moment determinat aquelll mot que havies sentit dir, fa anys, a algú de la família.
Ben mirat serien mots perduts i retrobats. Tal és el cas.
Fixi’s, a més, que és un mot ben nostre. La primera referència és de “Flor de card”
Andreu Riera Gomila, pianista i professor Conservatori de les Illes Balears
Som a Manacor amb la meva parella na Margalida, confinats a ca nostra. El COVID 19 és terrible, és una pandèmia mundial que no havíem viscut mai, ni nosaltres, ni la generació dels nostres pares. La darrera pandèmia a Espanya va ser la famosa grip de 1918. El que està passant és una experiència molt forta i l’hem de viure amb optimisme i esperança, ja que al cap i a la fi jo crec que serà positiu. Continua
Des del confinament ocasionat per la crisi del coronavirus, s’han produït innombrables mostres d’agraïment i solidaritat, que va començar amb l’aplaudiment diari a nivell nacional dels ciutadans agraint el treball de tots els metges, sanitaris i les forces de seguretat i voluntaris que amb la seva dedicació ajuden en aquests moments tan difícils que estem vivint i que s’han cobrat moltes vides. Continua
Dolors Sánchez Marqués, representant del partit de MÉS Esquerra, es tercera tinent de Batle de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, i actual responsable de les regidories de Benestar Social, Educació, i Cultura, i ens explica el treball que du a terme dins l’actual estat confinament a l’Àrea de Benestar Social.
Com està la situació a l’Àrea de Benestar Social, que té al seu càrrec?
Des que es va decretar l’estat d’alarma a causa de la crisi sanitària ocasionada per al COVID-19, a l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Sant Llorenç hem reforçat el repartiment de menjar a domicili, seguim amb el repartiment d’aliments del banc d’aliments i hem afegit a aquests carn fresca, peix, fruita i verdures fresques, ho repartim a domicili i així estalviam que hagin de sortir de casa. Continua
S’especula molt sobre el que podrà passar després de la pandèmia de coronavirus. La glosa de Maribel Servera d’avui matí n’és un exemple.
Si les persones, en conjunt, volen poden passar coses que portin al canvi (com va passar en el maig del 68 o amb a caiguda del mur de Berlin). Però tampoc no s’han de menysprear el recursos dels diners; la majoria de filòsof de principis de segle XX varen preveure que a finals es viuria la cultura de l’oci, menys hores de feina i més per gaudir, i ja ho veis!. Continua
