Paraula que no recull el Normatiu.
Anys enrere a Sant Llorenç hi havia diverses persones que es guanyaven la vida fent de sabaters i selleters.
Al entrar o simplement passant per davant aquells tallers arribava a les pituïtàries l’inconfusible olor del cerol, matèria viscosa però endurida feta de cera pega i oli.
Desaparegut l’ofici de sabater, es perdè el nom de la feina d’encerolar el fil i l’olor.
En el diari independent “El Salto” hi apareix un artcle de Gessamí Forner que m’ha ajudar a entendre tots aquest rebombori de pagesos i tractors.
És en llengua castellana i una mica llarg, però interessant. Continua
El mot sorgí de passada, parlant de la grarlanda de les velles eres i de les carxoferes que, voltant voltant s’era s’hi solien sembrar.
Resulta obvi, si no hi ha eres on batre no hi pot haver ni garlandes, ni arestada que, normalment es deixava a la garlanda. El que restava una vegada retirat el gra, la balla i els baleigs.
Era, garlanda, batre, arestada…son part de l’enfilall de paraules avui radicalment perdudes i que els nostres padrins usaven ben sovint. Continua
El diari digital foravila.net es fa ressò de la investigació que porta a terme un grup de científics de la UIB sobre el cultiu del cànnabis amb finalitats terapèutiques.
L’equip científic és liderat pel doctor llorenci, Jeroni Galmés. Continua
Es una de les múltiples paraules en desús que apareix, també en el “normatiu”.
Xerec, fa mala cara, esta fotut…son expressions més habituals en la parla actual en el nostre poble. Continua
En podriem dir pensament recurrent. D’aquelles idees que van i venen però persisteixen al llarg del temps.
Hi ha esperit de comunitat en el nostre poble?. ¿Hi ha manifestacions d’interès o presència en els esdeveniments que no són de la pròpia corda?
Tal vegada es tracta d’encallar-se en l’avanar-se (paraula mallorquina que no surt en el DIEC2)
Paraula perduda a nivell expressiu però ben arrelada i present a nivell de contingut Continua
El món pagès es mou. I en tot movimenmt generalitzat s’hi pot trobar de tot. Des dels tractoristes que sols volen augmentar preus als propietaris de finques que, a la vegada, son negacionistes del canvi climàtic.
En aquest mestall els pagesos ecològics també hi volem ser presents. I tot malgrat el menysteniment de les altres associacions pageses o la plantada del Conseller d’Agricultura que després de donar cita, no es presentà.
Som un bon grapat. Entre tots som 600 productors i manegam el 20% del territori de les Illes. Podeu llegir el nostre posicionament: Continua
A l’hora d’assignar característiques del que es menja, normalment, es fa referència al gust (dolç, salat, amarg…) o a la temperatura (fred, calent…) i si respòn a les expectatives solem dir que és bo, molt bo o boníssim.
Mengívol, en el meu record, és adjectiu assignat a determinades fruites i verdures com a sinònim de “es pot menjar”. També referit a les pastures del bestiar, en el sentit de que l’herbatge es troba es situació idònia. En certa manera el que en castellà s’anomena “palatable”. Continua
En els dolços turons d’aquest entorn nostre ja en queden pocs d’ametlers. Potser precisament per això, els que queden destaquen sobre els verd i els ocres de la terra i també sobre el cel del cel.
Sobre la imatge d’un brot florit, una altra frase ben transcendent.
La motivació, el desig de fer resulta ben transcendent, qui ho dubte!, però sembla ser que tal motivació, en gran part ve determinada per l’ambient que volta la persona.
Es tracta, idò, de treballar per tal que els ambients resultin motivadors i positius. Treballar ambients, com sol passar en tots els altres canvis suggerits, implica coneixements i feina. Continua
Sorgí a la conversa parlant d’eres i de carxoferes.
Es veu que tradicionalment, just a baix de l’era, amb pedres addicionals, s´hi acostumava a fer una garlanda, per retenir el pallús sobrant. Entre era i garlanda era on normalment s’hi solien sembrar les carxoferes. Carxofes negres per a ús de tota la família.
Batre a l’era fa temps que es va perdre. Però en algunes de les eres residuals encara, en aquesta època, s’hi poden observar rfestes de la vella garlanda.
Segurament per extensió, a vegades s’aplica a cosa desorenada, mal feta, espatllada... (Es un esbaldrec!)
En el nostre entorn s’usaba -i encara s’usa- referits a les parets. Les parets s’esbadreguen fen un esterrossall (que després s’ha d’aixecar). Es dóna el cas que, de forma generalitzada. al caure les pedres en terra del veinat, passen desapercebuts (o abandonats) Continua
Parlàvem de sembrar arbres –Ja passa d’hora!,- em va dir. –Ja tenc els clots fets-, vaig replicar a manera de justificació. -Però els hauràs d’esbancar!
Esbancar, una paraula per a ell ben normal i, per a mi, desconeguda. Esbancar en la seva parla significava refer i netejar els vells clots ja fets. Continua
Fa més de 4 anys que ja havia proposat un paraula amb la que comparteix arrel: xètiga.
La curiositat del mot que avui es presenta es que té dos significats ben divergents. Un un fa referència al comportament moral (que és que accepta el diccionari “Normatiu”) En el nostre entorn també s’usava ètica (ètiques) per designar una malaltia llarga i mala de pair. Continua
Era una eina ben generalitzada en el Sant Llorenç agrícola. De fet encara hi ha cases que en tenen alguna de guardada en el sòtil.
La menanització de les diverses feines les ha arraconades. Resta el record, però el mot ha deixat de ser, en general, útil. Continua
Sobre el fons d’unes humils bledes silvestres una frase radical.
Tenim tanta tendència a lloar les habilitats (guapa, llest, destre, gran, simpàtica, un 10!…) que ens oblidam de lloar l’esforç, entre altres coses perquè lloar l’esforç porta més feina, atenció i coneixements.
Però les investigacions, des de diversos àmbits -teories sistèmiques, sociologia, psicologia-, resulten clares i contundents. Altra cosa es que volguem jugar el joc del canvi i del desenvolupament. Continua
En una primera lectura, quan el vaig veure a la llista que havia enviat, fa temps, na Bel, vaig pensar que seria un castellanisme. Anava errat.
Jutjam per les nostres experiències i els nostres records. Quan era al·lot, en tot cas l’aspiració, la màxima aspiració en cap cas diària, al entrar a Can Pipado, aquella botiga del carrer de la Mar que hi havia vora la casa, Can Bala, que mal feia d’escola, era un canonet de magnèsia en pols. Semblava que, en contacte amb la saliva, feia múltiples petites explosions dins la boca. Oh! quina cosa!.
Els caramels amb bastonet encara no havien arribat a Sant Llorenç. I encara haurien de passar un grapat d’anys perquè es fessin famosos
Per extensió es diu pirulí a totes les construccions, dipòsits, torres, antenes…que tenen aquesta forma.
La primera de les accepcions deriva vers el renou, fort i agut, que a vegades fan alguns animals, (per exemple les rates xisclen, també és un xiscle el de la gallina quan es sent en perill, les monees o les milanes)
La segona s’usava com a sinònim de morma.
A vegades també s’ha usat com a eufemisme masclista de l’acte sexual (el mascle és qui mostra desig de pegar un xisclet) Continua
Segurament l’hauriem de catalogar com “mot en desús”, car en funció de l’entorn i edat de parlant encara s’usa.
Tot seient fet d’obra o tota obra que es pot utilitzar per asseseure-s’hi era conegut com pedrís-
Les altres accepcions són, per a mi, desconegudes en aquests, nostre, entorn. Continua
N’Antoni assenyala que, per a ell, és un mot matancer “Quan havien d’agafar una mostra des porc, ses instruccion deien que habia de ser des trencafiles”
No he sabut trobar la forma plural de trencafila. Podria ser que, per extensió, es volgués dir que havia de ser de la part dura o resistent de la peça.
En el nostre entorn (a nivell de parla “manacorí”) també significa “paret divisòria”, es pñodria donar el cas que el significat tenmgués relació amb agafar la carn o el fetge de la vorera, per no espatllar la peça.
Nota: El DCVB no posa la traducció al castellà de la paraula