Assabentat de que, ahir, era el “dia el punt volat” (que es veu que es celebra cada 24 de gener des de l’any 2017 per recordar aquesta singularitat de la nostra llengua) vaig cercar una paraula amb tal punt que es situa al bellmig de dues lletres l.
D’entrada vaig pensar amb la paraula fal·lera però, al detectar que ja havia sortit en vaig cercar una altra.
En aquest cas el “Normatiu” aporta més accepcions.
Una de les evidències que apareixen al treballar aquesta secció, és la de la complexitat de la comunicació humana.
Quan una persona proposa una paraula, a quina de les accepcións es refereix?. O com passa en aquest cas on un simple accent deriva cap a un significat o un altre.
Segurament ambdós -accentuat i sense- es troben en cert desús, llevat que es treballi en el món de la fusta o de les estelles de llenya. D’altra banda, i d’ençà que es ven el pa llescat, sols la gent major parla de “tasco de pà”.
A manera de curiositat afegida “tasco” i ” tascó” comparteixen significat.
El “Normatiu”, com acostuma a passar, és més restrictiu.
En el nostre entorn normalment en diem “sòcul”.
El mot presenta varies singularitats, primera les descripcions del “normatiu” són més amples i sempre orientades a la construcció que no el que apareix a l’Alcopver-Moll
Les accepcions 2, 3 i 4 del DCVB no tenen correspondència en el “Normatiu”. Continua
No recordava haver-la sentida en el meu entorn familiar.
Abandonat, brut, mal vestit…serien dinònims usats.
Paraula no recollida en el diccionari Normatiu. Continua
Sobre els bells colors d’una imatge desenfocada una frase de Richard Wiseman referida a una investigació de James Laird (Clark University, Massachusetts) on s’evidencia que si resulta cert que quan t’enamores mires als ulls a la teva parella, també ho és que mirar-se als ulls una estona, entre persones triades a l’atzar, afecta la seva sintonia relacional..
Vendria a ser una altra aplicació del conegut efectes de mossegar un llàpis. Si amb el llàpis forces un somriure, encara que sigui un fals somrire, t’ajuda a estar més alegre.
Per donar-li dues voltes… Continua
Estàs embaladit! en el nostre entorn, es diu a la persona que no posa atenció en allò que nosaltres desitjariem.
Amb to despectiu fins i tot podria indicar persona de poques llums, desinterès…
Els diccionaris aporten una versió més contundent.i positiva: perdre temporalment el mòn de vista Continua
Per als qui els va agradar caminar i descobrir muntanyes de la mà del grup excursionista local “Els Trecadors”, trescar és un mot ben viu. Generalment usat com a sinònim de caminar, segons la tercera de les accepcions.
Però el grup ja no existeix i, segurament, bona part del col·lectiu local usa habitualment caminar en comptes de trescar.
Per als apicultors i amants de les abelles, té una significança singular. Continua
Segurament és un mot ben escaient pel dia d’avui.
Es va embotir las sobrassada dins el budell i algunes persones emboteixen el seu bisbe de suc fins a entelar el cervell. Continua
Aquest proppassat diumenge el diari arabalears.cat publicà un article de Larry Lohman (2020), traduït per Joan Lillo que, amb el títol de capçalera, aborda el tema del canvi climàtic des d’una nova mirada.
¿Es pot parlar de canvi climàtic sense “debat obert sobre la terra, el treball, el patriarcat, l’extracció, la classe, la raça, la contaminació, etc.?”
Article una mica llarg però interesantíssim. Les “veritats” no són sempre tan veritats ni tan asèptiques com pensàvem. Continua
Trescar el diccionari també pot portar sorpreses.
A vegades s’assenyala “aixerriada” com a cosa mal feta. Tendria certa semblança amb la primera de les accepcions, en el sentit de voler “fer fugir” la tasca esgarrada o que no ha quedat bé.
La sorpresa deriva de la segona de les accpcions, que també assenyla en “Normatiu”. Fer romandre les ovelles -les ovelles caquen i pixen on dormen- és una tècnica ben vigent que, amb el castellanisme “redileo” s’aplica en el vigent maneig holístic dels animals quan es volen canviar les condicions nutritives de la terra. Continua
Sobre la imatge de Sant Llorenç en sol ponent, una frase de James Clear en el seu conegudissim “Hábitos atómicos”.
No es la primera vegada que des d’aquesta secció es parla de la importancia del “ambient” en el desenvolupament de les persones.
Totes les paraules tenen el seu significat i el concepte ambient pot resultar una paraula buida o plena en funció del compromís que, en relació a aquest ambient, volguem assumir. Continua
El concepte “fava” té múltiples accepcions.
Tal vegada una de les que es troba més en desús, substituïda grollerament pel castellanisme “ronxa”, és la referida a la inflor de la pell Continua
Excepcions a banda, fins ben entrats els anys seixanta del segle passat, vam ser un poble girat d’esquena a la mar. Les persones dedicades a la pesca , fonamentalment, roquer, salpes i oblades es podien comptar amb els dits de les mans.
Aquells pescadors, en el cas de salpes o oblades, abans de tirar la canya, brumejaven tirant a l’aigua pa banyat amb mescles diverses.
Amb la nostra parla “manacorina” que té tendència a pronunciarr determinades “u” àtones en forma de “o” (cas de “montanya”, “corriola”, “bromejar”…) porta a la confusió entre bromejar, anar de bromes, i brumejar, tirar esca. Continua
Idò no, no havia sortit,
Tal vegada bona part dels lectors consideri que és un mot ben viu. I si no ho és el mot si que ho és el significat.
No siguis esburbat! era una recomanació habitual que anava de pares a fills o de mestres a mossets
L’estrada de l’Alcover-Moll no és gaire extensa. El Normatiu ens remet a “aixelebrat” Continua
Aprendre, incorporar nous hàbits en el viure és un procés. Alguns hi destrien varies etapes.
Coneixem persones que amb un “això es cosa de joves” tanquen tota possibilitat d’adaptació a la revolució informàtica. Altres que amb un “sempre s’ha fet així” tanquen la porta a tota innovació i altres que amb un “jo no ho veig igual” o “les coses són així com son” resten aferrats al coneixement més tradicional.
Altres vegades, amb coses concretes i tangibles, la majoria coronen totes les etapes. A vegades depèn de l’interès de la conveniència… Continua
Malgrat les dues accepcions que mostra l’Alcover-Moll, en el nostre entorn sols s’usa la segona, fonamentalment quan en tracta de allioli.
Bé, aquí podriem entrar en un altre debat sobre les diferències entre allioli i maionesa; realment el que s’acostuma a escaiar, d’ençà que hi ha el braç elèctric conegut pel nom comercial “turmix”, és la maionesa.
Usant idèntica fórmula, si mes no en aparença, nou vegades va bé, però una s’escaia!. Llavors resulta divertit fer llistat del motiu de l’escaiament: que si l’ou, que si l’ordre, que si conve posar un drap sota el pot, que si la concentració…tantes opinions com persones! Continua
A vegades, potser pere semblança en la dicció, hi ha paraules que en la parla habitual s’usen com a sinònims, quan en realitat no tenen res a veure.
Toixarrut, tossut, testarrut, caparrut. tancat… podrien sen exemples a considerar.
Però una cosa és que una persona sigui mala de convèncer i altre que s’obstini en acoseguir una determinada meta o que sigui una persona grossera o estúpida. Continua
Avui, dia dels Reis, serveix com qualsevol altre per recordar unes paraules totalment en desús.
La tasca persisteix, però no el mot, si mes no, de forma habitual. Cuidador o cuidadora han substituït el concepte nostrat. Ara en el nostre entorn, sols persones d’edat avançada parlen de tetes.
Al ser una tasca considerada “femenina” -el patriarcat encara és ben arrelat!- El concepte masculí encara resultaria més estrany. Continua
Sens dubte el mot, per a nosaltres té un ús ben habitual atenent “ses cases” i la contrada que, entre les darreres cases del poble i Son Barbot es situa el vell establit amb aquest nom..
D’altra banda, en sentit estrite (greix i tel que cobreix els budells) era mot ben viu en el Sant Llorenç rural.
Tot canvia, i l’ús de llengua també. El sagí és greix menystingut. Les persones “rompudes de sagí”, ara tenen hèrnies inguinals… sols que resten els solar per “devers Son Sagí”. Continua