Relat. Capítol XX

Aquest pic sí que acabaré amb els jocs. En un d’ells, a temporades, com ja explic en els jocs femenins, jugàvem a metges (jocs molt innocents), però a partir dels deu o dotze anys, quan començava a haver-hi pèl, aquest joc ja s’acabava, i no només s’acabava sinó que ja no en tornàvem parlar pus mai, encara que festejàssim: aquest joc, almanco entre homes i dones, era tabú. Continua

Consells, curiositats, dites…

Posau electrodomèstics i bombilles de baix consum i a la rentadora, si no us molesta el renou, posau-la de nit. Entre una cosa i l’altra es pot estalviar fins al 60% en el rebut d’electricitat.,

Segons la darrera enquesta a Espanya encara hi ha un 18% disposat a votar en Rajoy i el PP. Això rebassa la comprensió de la capacitat humana o demostra la poca cultura política d’Espanya. Continua

Politiqueig

Una nova milonga de la sra. cabrereta. No se com no estan sempre amb la cara que les cau de vergonya. Es veu que sempre hi ha gent disposada a perdre la seva personalitat per una cadira, com a les Balears la sra. Cabré; sí la de la terra damunt sa via del tren, mentre per devers es Pujos la seva carretera estava plena de pedres. Ha escampat la bona nova: els culpables de l’atur són les esquerres. Li voldria recordar a tal senyora les paraules del seu quefe (Rajoy) dins l’hemicicle dirigint-se al sr. Zapatero: “Si jo un dia em veig amb cinc milions d’aturats, abandonaré la política de cop!”. Han arribat a sis i pico, i ningú es mou,  segueixen tan tranquils en la seva corrupció. Atur, si es considera els estrangers que se n’han anat, els joves qua han anat a fer feina a fora, i els que al acabar la prestació els han tret de la llista, més els que ja no s’hi apunten… ja teniu la baixada de es l’atur de la qual  tant presumeixen.

Acudit

Dos amics casats, parlaven des matrimoni a sa barra des bar. Un demana a s’altre: Tu, abans de casar-te t’ havies colgat amb sa teva dona? Que dius, tu? No, i tu? Jo si, però te jur que va ser perquè mai m’havia pensat que tu te casaries amb ella.

Endevinalles

És color de rosa, viu dins un cova, i apareix en es moment des sexe. Sa llengua.

Dins ses mans de ses senyores. comença encongit. El comença a tocar i el fa estirar, quan l’ha usat se torna a encollir. Es ventall.

Una cosa que te pel per fora, i es humit per dedins, i es seu nom comença per c. Es coco.

Reflexions i glosa

La sort rares vegades ens sortirà a camí; som nosaltres els qui ens hem de moure, perquè ella no es mou fins que ens veu decidits a trobar-la.
Hem d’apreciar el qui ens obri el cor i ens tracta com a iguals, com a germans i no l’hem de veure com un possible enemic.
Entre la realitat i la consciència sempre s’ha de donar la raó a la consciència.
Abans la família era un patriarcat, ara és un filiarcat.
Si el millor porter que té el Mallorca és n’Auate s’han de posar tranquils tant en Llorenç, com n’Oltra, com l’afició. Així pujaran.

Dones que no teniu pa,
an es fills dau figues seques.
Això són ses paperetes
que vos donaren ses dretres
quan anàreu a votar.

Relat (capítol XVIII)

A Son Tàrrec vàrem arribar a tenir un passadís per dins ses mates que quasi atravessava tot es comella, d’allà de s’estació. Llavors teníem dues habitacions i sa nostra sala d’estar. Tot això ho fèiem amb xerrocs i destrals, trèiem sa llenya cap a sa part des túnel, i allà prepàravem tiragomes i fletxers (ses gomes des tiragomes bona part les mos donava es mecànic de bicicletes, en Gorrió; ses pells per fer sa base en què es posa ses pedres, les mos donava en Juanet Cuc, que feia feina a ca l’amo en Joan Sabater, just a baix de sa costa d’en Corem,  aquí on avui és ca en Jaume Figuera). Continua