A més de reproduir el que han publicat els diaris i la televisió, per tal de disposar d’informació de primera mà he cregut oportú fer una entrevista a Mateu Puigròs, el batle de Sant Llorenç, per tal que em donàs la seva versió dels fets que aquests dos dies han acaparat l’atenció dels llorencins. Em rep en el seu despatx i també són presents a la xerrada els regidors Nicolau Bordal i Dolors Sánchez. Tots tres semblen tranquils, encara que un poc dolguts per la manera com s’han desenvolupat els fets. Continua
Arxiu de l'autor: Josep Cortès
Què en trobau?
A tots els pobles que conec, si deixes el cotxe mal aparcat el més probable és que quan hi tornis et trobis una multa en el parabrises. Es veu que consideren que s’ha de respectar allò que és de tots i que si un conductor, per estalviar-se caminar cinquanta passes, aparca on li dóna la gana, és just que en pagui les conseqüències.
Bé, a tots els pobles, no: a Sant Llorenç molta gent aparca als carrers on està prohibit, a la plaça o ran d’un capdecantó sense que cap municipal el sancioni. Desconec el perquè passa això, però som del parer que si han de continuar així valdria més retirar tots els senyals de trànsit i que tothom faci el que vulgui.
I vosaltres, trobau que s’han de sancionar els que no respectin les normes de circulació, o no?
Jaouad Bida, un llorencí d’adopció
Jaouad Bida és un marroquí que fa vuit anys que viu a Sant Llorenç i sempre ha treballat a la ferreria de Joan Barbot. Està casat amb Turia Nakhaoui, que fa feina de cambrera de pisos a la cadena Hipotels, a Cala Millor; tenen dues filles, na Fàtima, que ha acabat el quart curs a l’escola i na Hiba, de dos anys, que l’any que ve s’incorporarà a l’escoleta infantil. La família viu al carrer del Pou, al capdecantó que dóna a la plaça de l’Ajuntament, en una casa propietat del seu patró. Ell parla tres idiomes –àrab, castellà i francès– i la seva dona quatre, ja que també té un bon nivell d’anglès. Hem volgut fer-li una entrevista perquè és el secretari de l’associació de musulmans de Sant Llorenç, que inclou 19 famílies, amb un total aproximat d’un centenar de persones. Continua
Crònica informal: els sous dels regidors
Com que na Laura ja ha penjat a Card.cat alguns punts de l’ordre del dia –el 4 i el 5– del ple extraordinari d’ahir, em limitaré a comentar la resta.
El tercer era per establir la periodicitat dels plens ordinaris, que quedarà així com estava, un cada dos mesos, però amb un canvi d’horari: en lloc de posar-los a l’hora de dinar –la una del migdia– seran a la de sopar –entre les vuit i les deu del vespre– i així per ventura hi compareixerà més gent. Na Manuela trobava que en podien fer un cada mes, però el batle li va dir que així bastava bé. Continua
Crònica informal
No sabria dir si va esser la casualitat o si ho feren ben aposta quan triaren dia 13 de juny per constituir els nous ajuntaments, ja que, a més de què el mateix número és presagi de mala sort –segons els supersticiosos–, resulta que també és sant Antoni de Pàdua, a qui se solen encomanar per trobar les coses perdudes i per recobrar la pau entre els matrimonis desavinguts.
-Que havien perdut res?
-Es Partit Popular pareix que ha perdut moltes cadires…
-I es matrimonis desavinguts?
-Que no has reparat amb so PSOE i Podemos, que durant sa campanya se tiraven pestes i ara se fan costat gairebé pertot? Continua
Resultats de les institucions autonòmiques
Vet-aquí els resultats que obtingueren els diversos partits a les eleccions al Consell de Mallorca i al Parlament de les Illes Balears Continua
Comentari sobre els resultats
Passades ja les eleccions municipals arriba l’hora de fer-ne les anàlisis, que, en esser subjectives, probablement diferiran segons l’opinió de cadascú, com no pot esser d’altra manera, ja que, segons assegura la cançó, todo es según el color del cristal con que se mira. Aquesta és la meva. Continua
Eleccions municipals: resultats
Eleccions
La jornada electoral ha començat amb tota normalitat i sense incidències a cap de les 8 taules instal·lades en els tres nuclis urbans del municipi: 4 a Sant Llorenç, 1 a Son Carrió i 3 a Sa Coma.
Segons ens ha informat el carter, enguany hi ha molts més vots per correu que a les passades eleccions, el que pot significar dues coses: o que hi haurà més participació, o que la gent ha emprat aquest mitjà per tenir lliure la jornada. El vespre ho sabrem.
A Sa Coma hi ha 235 estrangers censats, que poden votar a les municipals però no a les autonòmiques. Potser sigui aquest un dels motius per a què a la zona costanera la participació sigui sempre més baixa que en els dos nuclis de l’interior.
Espipellades
Si sabem que el qui guanyi les eleccions probablement ens omplirà d’hòsties, val més deixar-ho en mans d’un professional i votar directament el Papa, com diu La Maña.
* * * * *
Si na Manuela no ha participat a cap taula rodona perquè no es vol asseure amb un sospitós de corrupció, com assegura que és el batle, a les reunions que deu fer amb el Partit Popular sempre deu haver d’estar dreta! Continua
Vota el Partit Popular
Si estàs content perquè a la fi han aconseguit que no puguis veure el Canal 33, ni el Club Super3, ni la Televisió de Mallorca, ni el 324…
Si els models educatius que assenyalen el TIL i la Llei Wert creus que són els millors per als illencs i no estàs d’acord amb les nombroses mobilitzacions en contra d’ells que feren pares, alumnes, professors, sindicats…
Si t’és igual que el Partit Popular sigui el que comptabilitza més sospitosos de corrupció en tot l’Estat: en Rato, en Matas, en Blesa, en Camps, en Bárcenas, n’Acebes, en Correa… Continua
La Sala Rigal
Sembla esser que després de l’estiu s’hauran acabat les obres de l’antiga Sala Rigal i que el nou edifici es destinarà a diverses activitats relacionades amb la Cultura. M’agradaria donar la meva opinió sobre el nom amb què s’hi refereixen diversos membres de l’equip de govern de l’Ajuntament: el mateix que quan estava destinat a cinema. Continua
Defunció
Ahir va morir a Son Carrió en Jaume Rosselló, pare de Maria Montserrat Rosselló, regidora de l’Ajuntament de Sant Llorenç. El funeral serà avui, dijous, dia 9, a l’hora acostumada.
Eleccions municipals?
En vista del poc ambient preelectoral que es respira pel poble, m’he entretengut mirant de què es parlava a Flor de Card un poc abans de totes les eleccions municipals que hem viscut durant l’actual etapa democràtica, sempre en referència a temes relacionats amb la política. No es tracta de cap estudi exhaustiu ni res que s’hi apropi, sinó només de pegar una fullejada damunt-damunt per recordar les inquietuds que ens cridaven l’atenció a cada època electoral. Continua
Entrevista a don Andreu
Per començar a fer boca de cara a les vinents eleccions municipals, em fa il·lusió reproduir una entrevista que vag fer l’any 1987 a don Andreu Galmés, el metge, perquè es rumorejava que havia d’esser el cap de llista d’Unió Mallorquina, però al final optaren per Joan Santandreu. Desconec si l’entrevista va tenir res que veure amb el canvi.
“No hi ha dubte que don Andreu és un personatge popular. És un d’aquells pocs llorencins que, avantposant el don al seu nom propi, queden completament identificats. No cal especificar que es tracta de don Andreu Galmés, el metge, el senyor de Calicant. Tot això hi és de demés. D’andreus n’hi pot haver molts, però de don Andreu, a Sant Llorenç, només se’n coneix un.
A mi, tant pel físic com pel posat irònic i com a despistat, sempre em recorda el Walter Matthau de Primera plana. Sembla que visqui en un món diferent del nostre, que “passi” dels trulls quotidians que preocupen a la majoria dels mortals. Em va confiar, rient, que sols no havia dit a la seva dona que per ventura es presentaria a les eleccions. Ho va haver de sebre per la criada, que, tota alçurada, li va demanar a veure si era ver que volien fer batle don Andreu. Continua
Complicitat
Si disculpes les faltes del Madrid,
del Barça, del Mallorca… tant se val,
i escarneixes el conjunt arbitral
quan no pita a favor del teu equip;
si saps cert que és un lladre el teu partit
i tu ho trobes d’allò més natural, Continua
Crònica informal
Abans de començar el ple ordinari del dia de sant Josep..
-Molts d’anys…
-Amèn!
…vaig fer un tempteig amb alguns polítics per si em podien donar els tres primers noms de cada candidatura, però vaig fracassar estrepitosament: uns em digueren que encara no sabien cert qui seria el primer –sí que ho sabien, però dissimulaven–, altres que el segon no acabava d’estar decidit, uns tercers que no tenien gent per tota la llista, uns altres que tenien els dos primers, però no el tercer… Tampoc no vaig poder concretar si al final serien cinc o sis les candidatures que s’arribarien a presentar, o sigui, que no vaig poder treure la primícia que m’hauria agradat publicar. Es veu que no es refien gaire de mi –potser fan bé–, així que haurem de passar directament al plenari. Continua
Eleccions a Andalusia
Amb na Susana Díaz, del PSOE, que en els debats no deixa xerrar ningú; amb n’Alberto Sanjuan, del PP, que per res del món voldria esser comandat per un català; amb n’Albert Rivera, que pretén ensenyar a pescar a la segona flota pesquera més nombrosa de l’estat; amb na Teresa Rodríguez, de Podemos, que vol demanar als andalusos si s’ha de suprimir la Setmana Santa; i amb els de Vox, que diuen que si guanya Podemos regalaran la Mesquita i la Giralda als musulmans i tiraran els homosexuals de damunt el campanar… estan deixant el llistó intel·lectual molt alt a la campanya electoral andalusa! Continua
Alí Babà i els quaranta lladres
“Alí Babà i els quaranta lladres” és un dels contes que formen part de l’aplec “Les mil i una nits”, que, segons tradicions orientals, són les que va passar Xahrazad explicant històries al sultà per a què no la matàs, ja que cada vespre el deixava amb l’endarrer de com acabaria el conte, que no acabava fins l’endemà.
D’altra banda, en un viatge que vaig fer a Marràqueix, em va venir denou que els comerciants de la plaça Jemaa el Fna, quan intentaven vendre’m alguna cosa, em cridassin sempre amb el nom Alí Babà, com si fos un malfactor, però després em digueren que feien el mateix amb tots els que duien barba. Continua
La Maçoneria a Sant Llorenç
Pels documents que hem pogut aconseguir fins al dia d’avui, sabem que a la dècada dels anys trenta hi va haver almanco dos llorencins afiliats a la Maçoneria: Guillem Llinàs Riera i Bartomeu Duran Caldentey, encara que la informació que en disposam és més aviat escassa. És el que tenen les societats secretes, que proporcionen poca informació… Continua

