“Sóc addicte a la meva parella”

Aquesta setmana, una pacient va arribar a consulta després d’analitzar que la seva parella li aportava més mal que bé i, entre llàgrima i llàgrima i intentant recuperar el seu alè, em va dir:

“No vull patir més aquest dolor, vull passar aquesta síndrome d’abstinència i oblidar-me d’ell. Vull que deixi d’utilitzar-me com li vingui de gust, però no puc aturar-ho, no aconsegueixo resistir-me a aquest desig incontrolable. És més fort que jo, per molt que no vulgui, el segueixo buscant.” Continua

El síndrome del niu buit

Passem vint anys en dedicar-nos als nostres fills, a passar pena, compartim les seves alegries i les seves tristeses, els seus èxits i els seus fracassos. Els recolzem infinitament… Generant-nos moltíssima satisfacció com a pares. I després d’aquests anys tan intensos i dedicats al seu benestar i felicitat, decideixen fer el seu camí, independentment de nosaltres. Se’n van a estudiar a fora, van a viure amb la seva parella o simplement reclamen el seu espai i formen el seu “ca seva”. Continua

Retrobar-se com a home actual

En els últims temps, s’està donant molta rellevància, a través dels mitjans de comunicació, a la lluita feminista que la societat està portant a terme per tal d’aconseguir la igualtat real entre homes i dones.  Moltes vegades mal interpretem aquest moviment feminista pel simple terme que s’utilitza. Però de fet, tant homes com dones hi tenen un paper clau i important, ja que els rols estan canviant i la igualtat de gèneres ha afectat no només a les dones, sinó també als homes. Continua

La nova addicció


Mélanie Perpiñá del Campo
Psicòloga i terapeuta
Cita prèvia: 616 23 29 83

 “Un imant, una força que m’empentava a un forat sense sortida”. D’aquesta forma definia un pacient de 20 anys el que suposava en la seva vida l’addicció als jocs en línia.

Durant els últims anys, juntament amb el gran desenvolupament de les noves tecnologies, han sorgit noves addiccions, com és la ciberadicció. Continua

Algunes curiositats de la nostra ment

La psicologia és una de les branques científiques al voltant de la qual encara hi giren moltes curiositats de la ment humana. Està probablement relacionat amb el fet que la psicologia és una ciència encara recent i ha evolucionat molt els últims anys. El seu propi objecte d’estudi pot resultar a vegades complicat de plantejar, però és tan senzill com això: la psicologia estudia la conducta de l’ésser humà i els processos mentals dels individus. A més, s’ha de tenir en compte que aquests aspectes estan, per suposat, en constant canvi i interrelació. Continua

L’amor és pràcticament un trastorn mental

 

Taquicàrdia, dificultat per respirar, disminució de la gana, obsessions, canvis sobtats de comportament, preocupacions persistents. De quin trastorn psicològic es tracta? O podria ser enamorament?

L’amor com a trastorn psicològic

Bioquímicament, l’amor romàntic i el trastorn obsessiu compulsiu greu no presenten cap diferència. Aquest va ser un descobriment de la professora de psiquiatria i directora del Laboratori de Psicofarmacologia de la Universitat de Pisa, Itàlia, Donatella Marazziti, qui va rebre un preu Nobel en Química al 2000. Continua

Com arribar als altres?

Quan volem passar un missatge, ja sigui a amics, familiars o desconeguts, ens resulta important que arribi veritablement a l’altra persona. En aquest sentit, la persuasió ens pot resultar útil, ja que ens permet transmetre les nostres idees de tal forma que s’esdevé més rellevant per l’altre persona i així li doni importància. Continua

Reconstruir-se

Ja han passat uns mesos des de les inundacions a Sant Llorenç i voltants, però… Què passa després d’aquests esdeveniments? Com afrontem aquestes situacions tan destructores?

Marques psicològiques
Els desastres naturals involucren no només pèrdues humanes i materials sinó també seqüeles psicològiques en les víctimes que hi sobreviuen. En aquestes situacions, dos tipus de danys ressalten especialment: el físic i el psicològic. El dany físic se soluciona de forma òbvia directament després de les destrosses, però, en canvi, el dany psicològic por anar augmentant al llarg del temps. Continua

La importància de l’afecte

Alguns demostrem afecte de forma molt fluida i casi fora voler, i a d’altres ens costa més. Però de fet, no és el mateix demostrar o expressar carinyo que sentir-lo. En les següent línies anem a parar atenció a aquesta conducta.

Fins a quin punt és l’afecte una necessitat vital?

Per la nostra espècie, les demostracions d’afecte són bàsiques. L’ésser humà, com qualsevol altra espècie animal, té una sèrie de necessitats i una d’elles és la social. Continua

Nova conferència de Card.cat: Maria José Torres Rodríguez, neuròloga

I ja en van quatre. Després de les xerrades dels llorencins  Jeroni Galmés, biòleg, i Antoni Riera Melis “Xeret”, historiador; i del carrioner  Jaume Bassa, biòleg; ara toca el torn a una altra carrionera: Maria José Torres Rodríguez, neuròloga.

En el si de les Festes de Sant Miquel de Son Carrió, na Maria José ens parlarà d’una de les malalties més delicades que puguin existir: l’Alzheimer. Serà aquest dimecres a les 20 hores al primer pis de ca ses  Monges. Continua

Com dormir tota la nit?

Ha començat l’any i tornem a veure’ns forçat a seguir una rutina. Encara que tenir un ritme constant ens ajuda a seguir unes pautes de son, el canvi d’haver-se d’adaptar a un horari fixe requereix una adaptació del nostre cos i, per tant, de la nostra capacitat per dormir, ja que els episodis d’insomni es veuen incrementats. Continua

Perdonar-se a si mateix

Un pare conduïa amb la seva família a dins el cotxe. Varen tenir un accident greu xocant de front amb un altre cotxe que adelantava. El seu fill va quedar paralític. No va ser culpa seva, però la responsabilitat que sent el pare és molt feixuga, sobretot perquè veu cada dia les conseqüències dramàtiques que ha tingut sobre una persona que estima tant. Ja han passat vuit mesos però no s’ho perdona i no aconsegueix aixecar cap. Continua