Visita al Campament dels Presos del Parc Natural de Llevant.
Aquest passat dissabte, acompanyats per en Jaume Morey visitàrem les runes del Campament del Presos, camp de concentració franquista creat per a la construcció d’un camí per accedir a la Talaia Moreia, on es volia instal·lar un canó. Continua
Per aquest capítol hem comptat també amb la informació oral de Magdalena Sansó, “Pisca”
A ca na Baiona, confrontant amb l’Espai36, durant la segona dècada del segle passat hi havia la sala Vella, a una dependència de la qual hi feia escola Antònia Campins. En el primer pis, durant un temps hi va tenir la seu la Falange, que va arribar a comptar amb 297 afiliats només a Sant Llorenç, sense incloure-hi els carrioners.
On avui hi ha Sa Nostra hi havia la sabateria de Francesc “Pocapalla”, pare d’en Paco “Punta”, que anys més tard també en posaria una altra al carrer del Puig. Continua
A l’altra banda del carrer, confrontant amb el casino de Can Salvador, hi havia el forn “de les pedres llises”, que portava Miquel Caldentey, “Pioro”. Rebia aquest nom per les grans pedres que conformaven el llindar de l’entrada, que estaven ben polides de tant trepitjar-les.
Al seu costat, on avui hi ha l’hotelet de Can Solaies, en Joan “Solaies” hi tenia una barberia. El seu fill Miquel feia de caminer, un ofici, creat el segle XVIII, que s’encarregava de mantenir les carreteres en bon estat.
La casa següent era d’Antoni Sureda Salas “Lucio”, pare del que va esser batle de Sant Llorenç entre el març i el juliol de 1936, per la qual cosa fou empresonat durant poc més de tres anys. A caseva venien graneres i altres objectes de corda i espart, a més de calç per emblanquinar, ja que aleshores no s’usava emprar la pintura per a les parets. Els “Teulers” o “Lucios” i els “Solaies” eren dues famílies que s’alternaren en la direcció de la banda de música entre 1887 i 1975, quan passaren la batuta a Francesc Sapiña. Continua
Dia 1 d’abril, a les 20.00 h, el bar Xarop de Manacor, situat al número 18 de la plaça de Ramon Llull, serà de bell nou l’escenari d’una altra conferència dels Dilluns de l’Obra. Es titularà “La transició democràtica. Cap a una visió històrica crítica” i serà impartida pel professor d’història contemporània Arnau Company.
El ponent hi reivindicarà la necessitat de tractar, des d’un nou enfocament crític, el període transcorregut entre la mort del dictador feixista Francisco Franco i l’anomenada Transició Democràtica, sempre des de la perspectiva que dona la quarantena d’anys transcorreguts d’ençà que tengueren lloc els dos esdeveniments històrics. Continua
A la darrera casa d’aquest tram de carrer hi havia un casino que abans de la República van portar en Llorenç “Pistola” i na Bet “Busca”, els meus padrins materns. Després el va dur Miquel Riera Parera “Cucaiada”, que fou afusellat pels franquistes l’11 de maig de 1937; l’edifici era propietat del seu cunyat Càndid Jover, del qual rebia el nom de Can Càndil i fou la seu d’Esquerra Republicana, partit al qual tots dos hi estaven afiliats. Al primer pis, durant els anys posteriors a la Guerra, la Falange hi va tenir un magatzem, on hi guardava mobles, quadres i diversos símbols del partit. Darrere en “Cucaiada” el va dur en Miquel “Madona”, que estava casat amb na Francesca “Mena”, per la qual cosa la gent el coneixia com ca na Mena. Avui hi té una oficina el banc de Santander. Continua
A l’altra banda del carrer Major, en el número 2, hi havia la botiga que portaven Mateu Domenge i la seva dona, Joana Adrover, des de començaments dels anys cinquanta fins que es jubilaren. Aquesta botiga era coneguda com “ca s’Escolà”, perquè l’amo en Mateu va esser l’escolar major de l’església llorencina durant 20 anys, des del 1954 fins el 1974. Durant aquest temps, va esser la mà dreta dels rectors Melcion Llull i Llorenç Perelló i va deixar el càrrec quan Joan Rosselló va prendre possessió, tot i que continuà col·laborant amb la parròquia, tocant les campanes i custodiant les claus de l’església[1]. Abans d’ell, l’escolà major havia estat l’amo de Son Foradat, que tenia una fusteria al carrer Nou. Continua
El primer indret que trobam al carrer Major és el “teulado”, un mot que el diccionari Alcover-Moll només recull en la seva accepció femenina, però que a Sant Llorenç sempre se l’ha conegut així. Aquest nom, a més, té una altra curiositat derivada de la seva etimologia, ja que no tenia teules, com seria d’esperar, sinó un terrat, al qual només hi tenien accés els propietaris de la casa que hi confrontava.
Fins el 9 de setembre de 1905, en què s’obrí el carrer de la Mar, la plaça de l’Església només era un eixamplament del carrer Major[1], i fou probablement aleshores quan es construí el teulado, un espai cobert semblant a l’actual que donava aixopluc als placers que venien a fer mercat els diumenges de matí. Fou construït per Gabriel Carrió “des Molí”, que durant molts anys va esser secretari de l’Ajuntament i que fou nomenat Fill Il·lustre el 14 de setembre de 1951. Continua
Deia Rafel Ferrer Massanet, en el seu llibre “Manacor, de la pedra a la paraula“, que: “els noms aguanten més que les pedres, perquè les pedres arriben a esmicolar-se mentre els noms perduren al llarg de la història (…); els noms, per a un poble, han arribat a esser l’única herència clara”. Tenc aquest libre, editat per la Caixa l’any 1980, i que compta amb unes magnífiques il·lustracions d’Andreu Llodrà Quetglas, però, a dir ver, feia molts anys que no l’obria. La cita l’he recuperada del llibre “Manacor viu”, de Sebastià Sansó, editat l’any passat i que es presentarà a Sant Llorenç el vinent 29 de març, a l’Espai36. En aquest llibre, en Sebastià dedica un bon nombre de pàgines a Sant Llorenç, ja que el nostre poble i el seu han compartit la mateixa història durant gairebé set segles, fins el 1892, en que optaren per a què cadascú prengués pel seu vent; si us interessa el nostre passat, us el recoman. Continua
El Diari Ultima Hora d’avui, en un reportatge de pàgina, es va ressò de la tasca d’investigació de Maria Eugènia Jaume, sobre el tracte vexatori, discriminatori, injust i silenciat -i malgrat tot recordat- que els guanyadors imposaren als perdedors. Continua
EN PERE RIPOLL EXPLICARÀ QUÈ ÉS EL ‘LLIBRE DELS VUIT SENYALS’
Dilluns que ve, dia 18 de febrer, a les 20.00 h, el Doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, Pere Ripoll Sastre, oferirà la conferència “El Llibre de Vuit Senyals: una reflexió al segle XV sobre els orígens de la Generalitat de Catalunya”. Hi explicarà com a la darreria del segle XVI un inventari de l’arxiu de la Generalitat registrava el ‘Llibre de Vuit Senyals’, un manuscrit que permet d’observar la legislació considerada com la fundadora de la Generalitat de Catalunya, com també la normativa que transformaria la fiscalitat pública al Principat de Catalunya i al Regne de Mallorca. Continua
La majoria ho relaciona amb la pintura, l’arquitectura i l’escultura, és a dir, amb el que associam amb la paraula art. Menys són els que relacionen dita paraula amb les manifestacions de caràcter més popular i que tenen a veure amb les manifestacions folklòriques d’una cultura determinada, el ball i les cançons populars serien exemples de patrimoni immaterial. I una minoria encara més reduïda, valga la redundància, és la que pensa en els documents com a part integrant del nostre patrimoni. Continua
Dilluns que ve, dia 11 de febrer, a les 20.00 h, la directora del Museu d’Història de Manacor, Magdalena Salas Burguera, oferirà la conferència “L’Hospitalet Vell, un jaciment arqueològic prehistòric”, en la qual explicarà la història del jaciment i les investigacions que s’hi ha duit a terme durant els darrers cinquanta anys. També ens demostrarà com visitant el poblat podem obtenir informació de com vivien les comunitats prehistòriques del terme de Manacor. Continua
La Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar ha conclòs una de les accions proposades dintre del Programa Municipal Salvador Galmés. Concretament, s’han digitalitzat les Obres Completes d’aquest reconegut escriptor llorencí, les quals conformen tota la seva obra i que es divideix en cinc toms diferents: Continua
L’incansable i polifacètic Rafel Duran ens ha oferit avui aquesta projecció d’una col·lecció de 180 fotografies que ha pogut recollir, a on les protagonistes són les juguetes dels nins i nines de Sant Llorenç, durant el període de temps comprès entre els anys 1910 i el 2010. Continua
Ja podeu veure el trailer del documental “Terres de Fang” que es preestrenarà aquest dimecres, 9 de gener, a les 18.30 h i a les 20.00 h a l’Espai 36.
Recordau que, tot i que l’entrada és gratuïta, és necessari recollir-la perquè l’aforament és limitat. Ho podeu fer a la taquilla de l’Espai 36. Continua
Hi ha anys –la majoria– que passen desapercebuts pel calendari, perquè en el seu decurs no ha succeït res extraordinari, almanco per gran part de la gent. A nivell individual sí que poden esser molt importants per qualcú –naixements, defuncions, noces, canvis de feina…–, però per a la majoria de la gent no tenen res que els distingeixi de qualsevol altre.
N’hi ha d’altres, en canvi, que es recorden durant generacions, moltes vegades pels aspectes negatius que els caracteritzaren. Com que l’any passat va esser un d’ells, he fet un poc de memòria per recordar aquells anys que, per dir-ho d’alguna manera, tenen nom i llinatges propis. Continua
Gener.- El llorencí de 12 anys, Miquel Montoro, resident a Artà, penja a Youtube un vídeo sobre les taronges que triomfa pertot arreu i es fa viral a internet, la qual cosa comporta que surti a diversos programes de TV3 i IB3 i també a tots els diaris publicats en català. Posteriorment en penjarà altres sobre temes relacionats amb el camp. Abans de l’estiu també publicarà el vídeo musical “Lo Pau de Ponts” (Card).
20 gener.- Bel Fullana, de Son Carrió, guanya el Premi Antoni Gelabert d’Arts Visuals, del certàmen dels Premis Ciutat de Palma (Card).
15 febrer.- El llorencí Joan Morey, guanya el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals, pel projecte de vídeo “COS SOCIAL [Lliçó d’anatomia]” i la performance “Tour de Force” (Departament de Cultura gencat.cat). Continua
Que una llorencina guanyi un premi sempre és digne de menció (i d’una entrevista a Card.cat) i, si és d’història, aquesta disciplina tan poc comuna però tan important, encara més. Per això ens hem apropat a n’Eugènia Jaume Esteva i li hem fet un parell de preguntes. Continua
El dijous, 20 de desembre, es va dur a terme la presentació del llibre Poblat Talaiòtic de s’Illot a l’Espai 36. Continua
L’artista alemany Gunter Demnig reivindica amb el seu projecte Stolpersteine a les victimes del feixisme arreu d’Europa i gràcies a un acord amb el Govern i el Consell, durant aquests dies està col·locant aquestes simbòliques “Pedres de topada” en homenatge, primer a víctimes del nazisme i durant aquests dies a 18 batles mallorquins assassinats pel feixisme. Continua