Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (II)

La vaga de La Canadenca[1]

La gran prova de foc per a la CNT va esser la vaga de La Canadenca, una companyia elèctrica catalana que es coneixia amb aquest nom perquè el seu principal accionista era el Canadian Bank of Commerce of Toronto. La vaga va començar el 5 de febrer de 1919 i va durar 44 dies, arribant a paralitzar el 70% de la indústria catalana, quan s’hi afegiren les empreses d’aigua, de gas, de transport i també l’altra empresa elèctrica Energía Eléctrica de Cataluña. Barcelona va esser ocupada pels militars, a les ordres del general Joaquín Milans del Bosch (padrí de Jaime Milans del Bosch, el general que va prendre part en l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981), es declarà l’estat de guerra –que més tard s’estendria a tot l’Estat espanyol–, es tregueren 8.000 sometents al carrer, es practicaren unes 3.000 detencions d’obrers i es clausuraren tots els sindicats.

Continua

Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (I)

Sant Llorenç des Cardassar ha tengut, al llarg de la seva història, persones de les quals un es pot sentir orgullós d’haver pertangut a la mateixa comunitat, perquè han tengut una aptitud o una actitud positiva que els enalteix davant els seus conciutadans, i sé cert que tots en podríem trobar molts d’exemples, que anirien des de les que han tengut un reconeixement oficial fins a les que han fet una feina més discreta però també efectiva envers el seu poble.

Però també n’hi ha que destaquen per l’altre costat, pel més obscur, pel que ens sorprèn de manera negativa, perquè pensàvem que a la nostra petita comunitat no hi havia lloc per als malfactors. I també sé cert que tots trobaríem exemples d’aquesta gent, perquè el nostre poble no és diferent dels altres i en aquestes terres, com a totes les altres, s’hi congrien persones de tota casta, bones i dolentes. Continua

“Vi i cultura a Mallorca” de Felip Munar a l’Espai 36

Presentació del llibre de Felip Munar Munar ” Vi i cultura a Mallorca”. Divendres, 2 de desembre a les 20h.
“Ens sentim orgullosos de la nostra terra, i dels fruits que en sorgeixen. El vi és un símbol: constància, fe, equilibri, un punt d’agosarament, «fruit de la terra i del treball dels homes»;
Continua

Presentació del llibre “El conflicte social en el teatre català del tombant de segle (1890-1909)

Ahir horabaixa, 24 de novembre, a la seu de l’ESADIB (Escola Superior d’Art dramàtic de les Illes Balears), es va presentar el llibre “El conflicte social en el teatre català del tombant de segle (1890-1909) de Joan Tomàs Martínez Grimalt. Continua

L’Ajuntament de Sant Llorenç aprova un ambiciós programa dedicat a la figura i a l’obra de Salvador Galmés

L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar ha elaborat i aprovat un ampli programa dedicat a difondre la figura i l’obra del narrador, lul·lista i erudit Salvador Galmés i Sanxo (9 de març de 1876, Sant Llorenç des Cardassar – 25 d’abril de 1951, Sant Llorenç des Cardassar). Continua

“Chas, chas, chas” Pérez-Reverte i Sabina o els bàrbars del segle 21

“Chas, chas, chas”. Aquesta onomatopeia, acompanyada d’uns moviments amb la mà que simulaven el tall d’una guillotina, és la que feia servir l’escriptor Arturo Perez-Reverte durant una vomitiva conversa amb el cantant Joaquin Sabina publicada per el diari El Mundo.

La conversa tractava de diversos temes i el darrer, la traca final, era “Cataluña”. Pérez-Reverte comença parlant amb la superioritat moral que li dona el ser un Jacobí castellà (no ho dic jo, ho diu ell al vídeo que podeu veure tot seguit) i diu que el tema català ara ja no té solució, però que la tenia al segle XVIII si s’hagués passat als catalans per la guillotina, segons ell “La españa del XVIII perdió la ocasión. Continua

Conferència de l’OCB a Manacor: Pere Morey “Vuit caires de Ramon Llull”

Pere Morey Servera (Palma, 23 de desembre de 1941) és un escriptor mallorquí.

Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB i en Ciències Empresarials per la UIB, va treballar com a professor universitari.

Ha col·laborat en mitjans de comunicació com IB3 televisió, IB3 Ràdio, Onda Cero, Ona Mallorca, Ràdio Calvià, TVE, Radio Popular, El Mirall.

Ha escrit novel·la històrica, novel·la negra, ciència-ficció, teatre i un mimodrama amb fons musicals. També ha escrit guions de pel·lícules i guions per a còmics.

La seva obra s’ha traduït a l’alemany, al castellà i al francès. Continua

Conferència a l’OCB de Manacor: Jaume Andreu Galmés “Arquitectura tradicional de les Illes Balears”

Jaume Andreu Galmés és des del 2003 professor titular d’Història de l’art del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB. Llicenciat en Història de l’art per la UIB.

Des del 1998 imparteix docència a la UIB, bàsicament en els estudis d’Història de l’Art i de Turisme. La major part d’assignatures que ha impartit i imparteix en dits estudis estan relacionades amb continguts de la gestió del Patrimoni Cultural, i els seus itineraris, i amb l’art i arquitectura popular. Aquests continguts també han centrat la seva docència en diferents màsters sobre l’anàlisi del paisatge i el patrimoni, així comd’intervenció en espais turístics i hotelers. Ha coordinat i impartit docència en diversos cursos sobre anàlisi i diseny d’itineraris culturals i naturals a les Illes Balears. Continua

Fundació i vídeos Coral Gent Gran Punta de n’Amer I Part

L’11 de setembre de 2002 durant el primer Pregó de les Festes de sa Coma vaig aprofitar l’ocasió per reivindicar el dret de les persones majors jubilades de la zona costanera a tenir un lloc a on reunir-se, com a la resta del municipi. En acabar el pregó, el batle Mateu Puigrós, va dir que desconeixia que a sa Coma hi hagués tanta gent major com per crear una associació i va recolzar la iniciativa.

La creació de l’Associació Gran Punta de n’Amer de sa Coma i costa, va propiciar la coneixença i amistat de la gent major de la zona costanera de Sant Llorenç des Cardassar. Després de la creació dels estatus i una comissió presidida per, l’amo Andreu Llodrà, el dia 2 de gener de l’any 2003 s’obrí oficialment la nscripció de socis al Centre de Salut de sa Coma.

Tot i que no disposaven de local propi, la primera activitat que organitzà l’associació va ser una carrossa i comparsa per participar el 17 de gener de 2003, a les tradicionals Beneïdes de Sant Antoni a Son Carrió. La comparsa va ser dirigida per Margalida Barceló. La creació de la coral va ser fruit d’aquells primers cants a Sant Antoni. Continua

De senyeres i tradicions

“No farà massa català això?” foren les paraules que vaig escoltar fa un parell de dies d’una amiga d’una quarentena d’anys a una altra que estava posant una cinta amb la senyera per a fer el llaç per a un regal.

Record com quan era petit la padrina ens comanava les típiques cintes amb la Mare de Déu quan anàvem a Lluc a on també hi podíem comprar postals com la que podeu veure al final d’aquest escrit o quan eren les festes del poble i el cadafal es vestia també amb la típica tela de senyera, també a gran part dels pobles de l’illa la senyera és la bandera escollida quan arriben els dies de festa major -tant en tela com en les més modernes (i lletges) de plàstic-, i a la  major part dels pobles i ciutats forma part de la bandera municipal. Aquesta mateixa senyera també formava part dels logos d’associacions, sindicats, partits polítics, centres educatius,… podríem seguir i fer tot un mostrari de la seva representació a multitud de representacions ja sigui en forma de pintures, poemes, cançons…

Sembla però, que aquests darrers anys d’atacs constants a la nostra simbologia han aconseguit fer forat i coses que quan jo era nin eren el més normal han començat a agafar el perillós camí de convertir-se en una mena de tabú social. Continua