Es la manera que nosaltres tenim d’anomenar l’escarràs, aquella llenca de fusta que s’afica a la pell.
Es un mot ben curiós encara que, suposadament, no és perdut del tot. Continua
Mots perduts: estarranc
Respon
Arxiu de la categoria: Mots perduts
Mots perduts: oremus
Una de les satisfaccions d’aquesta secció (i juraria que el meu company Guillem Pont també ho comparteix) és la col·laboració de la gent. En pocs dies, he rebut propostes tant d’en Jaume Galmés com d’en Pep Lluís Soler, la qual cosa m’omple de goig.
Començarem (per ser el que primer m’ho va enviar) amb la proposta del director de l’escola Mestre Guillem, Galmés, el bo d’en Pep Lluís Soler (que sé que és molt aficionat al tema, perquè de damunt la bastida mentre feia de guixaire de jovenet en deia amb el seu company Damià Montoro i fins i tot les apuntaven). En aquesta ocasió em proposa l’expressió “perdre l’oremus”, la qual si bé la nostra generació encara diu, no així els més joves. Continua
Mots perduts: sutja
Una grafia i un so ben singulars. La reducció del foc de llenya a les llars provoca que el concepte i el mot vagin desapareixent .
Aquesta mica de sutja de la imatge va caure ahir de la xemeneia, tant de bò el refranyer fos encertat i sigui senyal de pluja. Continua
Mots perduts: fal·lera
Una paraula guapa que ja no sent tant entre el jovent és “fal·lera”, substituïda per altres de caràcter més general com “peresa” (no tant en el sentit de “mania”, que encara es conserva més). Curiós com un mot que no fa tant va donar fins i tot un malnom familiar (els de can Fal·lera o els Fal·lera, Malnoms de Sant Llorenç des Cardassar, Pau Quina Jaume, col·lecció es Pou Vell), ara estigui en vies de desaparició. Continua
Mots perduts: escapoló
Aquí, pronunciat “escapuló”
Els escapulons, aquí, en l’entorn dels tallers de brodats, eren ben habituals. Va ser idò una patraula ben viva bona part del segle XX.
El mot, en sentit figurat, s’aplica a un petit tros de qualsevol cosa.
A vegades, això que en diem mots perduts, son simplements mots en desús o mots oblidats que, sense saber ben bé el motiu, apareixen com a habituals en el sí d’una contarella o d’una anècdota.
Continua
Mots perduts: figuerol
Segurament el mot més generalitzat bòfega (dialectalment bòfiga) ha acabat guanyant terreny al més dialectal figuerol. Però de petit sentia dir als meus padrins que “m’havia sortit un bon figuerol”. Continua
Mots perduts: corretjada
En l’accepció que coneixia la paraula també és un mot perdut. Al no haver-hi carros ni bísties, no es necessiten corretjades (també a vegades dit ·”escorretjades”, ses escorretjades…).
Val a dir que no tots els carreters les empraven, ni tan sols tots en tenien. Al cap i a la fi, usar les corretjades anava a la par amb el concepte personal de gestió dels animals, en concret de les bísties. Anar a males sempre és un mal camí. Continua
Mots perduts: fandango
És ben clar que els dansaires de ball de bot reconeixen perfectament aquest mot, però si el treim d’aquest context específic la paraula “fandango” en la vida quotidiana ha perdut bastant el seu ús (en sentit de “trull, enrenou”). Continua
Mots perduts: enderrossall
Per aquí nosaltres en diem “enterrossai”. Realment no és un mot perdut qui té marges i parets, adesiara, generalment després de forta turmenta o empès per arrels d’un arbre proper, te algun enderrossall.
Però, de cada dia, és una paraula menys utilitzada i si posam el raser d’en Pau, que demana significat de paraules als seus alumnes, segurament pot anar a la llista. Continua
Mots perduts: escotifat/escotifada
Mots perduts: retirar-se
L’època i el tipus de feina també determina el llenguatge. Ara les persones es jubilen; normalment significa que deixen la feina, passen a cobrar una pensió i viuen, en teoria, una nova vida de jubileu, de festa permanent.
A la Mallorca rural les persones es retiraven, feien una passa al costat perquè un altre, normalment un fill o familiar, dugués el maneig de les finques o del negoci, però elles no paraven de treballar mentre el cos aguantava. Continua
Mots perduts: esbutzar
En segons quins contextos potser s’usi encara però en segons quins altres ha perdut més el seu ús. Mirem la fitxa de la paraula, que amaga més accepcions del que pugui semblar en un principi: Continua
Mots perduts: perxada
Dies passats, la Conselleria de Salut i Consum, donava instruccions de com s’havien de fer, enguany, les matances atesa la situació de pandèmia.
La notícia destapà tot un munt de mots que es van perdent. Encara hi són perquè les arrels pageses els sustenten, però… la seva pèrdua, potser, es cosa d’una generació. Continua
Mots perduts: erugar/orugar
“Estar erugat” és una expressió que ja no se sent gaire, per això és mereixedora d’entrar en aquesta secció. Aquí en teniu la fitxa informativa sencera: Continua
Mots perduts: almud
Anys enrere, a principis d’hivern, era habitual trobar a la plaça venedors d’olives. En solien dur de vàries classes dins “canatros ovalats” i es venien a tant s’almud.
La gent comprava un, dos o mig almud d’olives per salar. Si no vaig errat els darrers almuds que vaig veure eren cilindres metàl·lics. Continua
Mots perduts: nyafa
He de confessar que, quan el varen suggerir, no el tenia gens present a la memòria.
Interessant mot, i en la primera de les accepcions, ben nostrat. Continua
Mots perduts: espitxar-se
Per internet n’he trobat bastants d’exemples (se veu que es diu a més llocs de parla catalana) però per aquí de cada cop la sent manco, almanco oralment al carrer. Aquí en teniu la fitxa informativa: Continua
Mots perduts: marxando
La figura del marxando -no confondre amb “placer”- es ben viva en molts d’indrets del món. Persones que es passegen pels carrers per vendre el que tenen o han comprat de forma prèvia.
(A nivell d’anècdota recordo una dona que feia de marxando que es passejava per un dels carrers de Neiba amb una porcelleta, oferint-ne alguna de les parts disponibles als veïnats)
Ara i aquí, ens hem de tornar situar, amb la imaginació o el record, en el Sant Llorenç rural i preturístic.
Bona part de la població vivia a fora vila. Els comerciants a vegades arribaven a les cases de possessió per fer barates. Si eren molt coneguts els nomenaven pel nom o malnom, (“Va venir madò “Busca!”), si no ho eren tant es referien al comerciant amb el nom genèric de marxando. Continua
Mots perduts: estufornos/escarabits/escarafalls
Dues paraules sinònimes com aquestes dues, molt usades en l’expressió “fer estufornos/escarabits/escarafalls”, que actualment ja escoltam poc, per no dir quasi gens (potser actualment empram més l’expressió generalitzada “fer espants”). Aquí teniu el que amaguen cada un dels tres mots: Continua
Mots perduts: botilla
Potser en queden algunes en els diversos sòtils de cases pageses, però han perdut la utilitat. Es perd, idò també, l’objecte i el nom.
Amb la imaginació o el record haurem de situar-nos a una Mallorca rural sense plàstics ni frigorífics; i també sense l’actual proliferació de pous. Continua