Personalment solc utilitzar més l’expressió “nyifes” (i com ja va assenyalar Guillem Pont en una altra entrada bona part del poble també), però m’han fet arribar un sinònim també propi de Mallorca i que segurament també es digués (i potser algú encara diu) al poble: jutipiris (en el mateix sentit que nyifes). Continua
“Quin segall que estas fet!”, “vaja segall!” eren expressions habituals. Una manera d’escometre o de dir “punyetero”… quan hi havia segalls!. Els cabrits son singularment atrevits i entramaliats.
Era una paraula habitual del vocabulari dels cabrers o de qui tenia cabres. Continua
Una de les idees que corren per la xarxa és aquesta de “Per Sant Jordi comparteix llengua i paraules”. Es tractava, idò, de trobar una paraula brava.
Trescant per les notes del mòbil he trobat aquesta que vaig anotar fa temps.
De banda el seu significat, mostra la singuraritat del llarg comentari a l’apartat de l’etimologia. Una paraula amb dos significats antitètics Continua
Si bé és un mot que vol dir moltes més coses curioses, jo sobretot el volia posar referit a la pagesia en el sentit d’ “interstici o tros de solc que el llaurador ha deixat sense omplir”. No sé si encara es diu gaire entre la gent més major que treballa al camp (m’ho podríeu dir a través dels comentaris o a les xarxes socials), però els més joves (que estam bastant més desconnectats de les feines de foravila que fa un temps) no la tenim ja com a mot en ús. Continua
A vegades les propostes de mots, si es mostren de forma descontextualitzada, poden induir a errada. En aquest cas de la proposta en surten dos mots perduts la caixada i la queixera. Avui enfocarem la caixada.
Es mot perdut perquè aquell costum de festejar, demanar entrada, fer la caixada i casar-se, en cinquanta anys ha canviat de forma radical. Continua
“Una teringa de tot es carrer, que en mitja hora passa i en mitja hora ve, passa passa bunyoler!”
D’entrada sorprèn una mica que el DCVB no deixi constància d’aquest popular i estès joc infantil, sembla que d’origen matancer. Continua
En aquesta ocasió més que d’un mot perdut no sé si parlar d’un mot peculiar ja que per sort més o manco encara el sent a dir bastant. La paraula que presentam avui ha sofrit el que els lingüistes diuen una “metonímia” o un traspàs de sentit perquè ens entenguem. En el nostre poble (i en aquest cas sí que podem xerrar de paraula quasi exclusiva de Sant Llorenç, ja que ni manacorins ni serverins ni cap altre poble veí la diu que jo sàpiga) el significat de “motlo” com a recipient on es pot fer una coca ha passat a designar la coca dolça en si. Continua
L’altre dia, des de “Món”, Antoni Font mostrava unes curioses eines: manuella i cullera que s’utilitzaven per fer forat a la pedra amb l’objectiu, i amb l’ajuda d’explosius, de fer-la esbrellar.
Una perillosa feina que va finir amb l’aparició dels compressors mecànics.
Bé, idò una eina complementària, en la mateixa línia, n’era el parpal. Continua
S’insisteix en la utilitat dels mots. Es perden aquells que no són útils. Actualment, en el nostre entorn, hi ha poca gent que utilitzi foc de llenya per cuinar. Potser alguna més per torrar circumstancialment. Aquestes darreres segurament coneixeran el mot. Quan el caliu és massa fort, o quan la flama envaeix la peça a torrar normalment es socarrima.
Els forns i les cuines modernes couen els aliments sense socarrimar, sense que, la peça que sigui, quedi cremada a la part externa i mig crua a l’interior. O potser sí? Continua
Després d’una setmana d’absència retorn a la meva col·laboració en aquesta secció de llengua. I no, a pesar del nom del titular, no m’ocup en aquesta entrega de cap referència a la Setmana Santa (de la qual ja vam fer un bon repàs lèxic l’any passat en un altre article).
Aquest pic el mot judio (també pronunciat jodio) que recuper fa referència a “un tipus de burla”, que antigament es deia d’aquesta manera. Jo encara l’he sentit alguna vegada (sobretot quan era petit… com ara “no me facis jodios”), però ara s’ha perdut a favor de mots més generals (i elegants, en aquest cas) com ganyota, burla… A diferència d’altres vegades no reivindicarem la recuperació d’aquesta expressió (amb connotacions evidents de racisme), però sí deixar-ne constància, que és la nostra tasca. I és que el llenguatge, no ho oblidem, és, i sempre serà, el reflex d’una societat. En tenim altres proves (de racisme lingüístic vull dir) en altres expressions, com el color pell (també comentat en un altre article), el mot foraster (per persones, pedres, fruita…), moro (despectiu i que, a més, a pesar de la seva referència geogràfica als del nord d’Àfrica nosaltres feim extensiu a tot musulmà que veim), negre… Continua
Acabada l’acció, la feina, la utilitat, desapareix el mot.
L’amo en Pep “Comís”, es saig, va ser el darrer (Sant Llorenç, ?-1981). Els vespres, en la primera fosca, sobre una vella bicicleta trescava cornalons per, a toc de tambor o corneta, informar sobre les novetats de la vila. Tant era per iniciar el períde de recaptació de contribucions, com per informar que s’havia trobat un rellotge -o qualsevol altra objecte, a la plaça.
Val a dir que l’ús dels dos instruments diferenciava el contingut del missatge; més oficial o més de temes varis. Continua
El febrer de 2008, Flor de Card va publicar un article sobre les paraules angleses que ens han envaït. Estava en castellà i jo el vaig traduir. Crec que val la pena reproduir-lo a Card.cat:
“D’ençà que les insígnies s’anomenen pins, els maricons gays, els menjars freds lunchs i els repartiments de cinema castings, aquest país ja no és el mateix: ara és molt, moltíssim més modern.
Abans, els nins llegien tebeos en lloc de còmics, els estudiants aferraven posters pensant-se que eren cartells, els empresaris feien negocis en lloc de business i els obrers, tan ordinaris, el migdia treien la fiambrera en lloc del tupperware.
De tots els mots pendents de publicar que han anat aportant persones diverses, el més “pasqual” -anyell a banda, ja assenyalat- ha estat “tallucar” o l’art de fer el tradicional frit de me.
Bona part de les tradicions, i no sols les culinàries, arrelen a la família. Hi ha moltes maneres de fer un frit de pasqua. Uns són més oliosos i altres manco, un són de talladons petits i altres de tallades més grosses, n’hi ha que hi posen molta verdura i altres molta patata, uns més coents i altres amb molts d’alls…hi ha de tot! Continua
Ara, just a tocar de la Setmana Santa, una referència a un mot que, referències religioses a banda, també hauríem de posar a la llista dels perduts.
En el nostre cas el concepte “me” -i en altres “xot”- i “ovella” aglutina tota la varietat de mots que matisen el concepte “cap de bestiar de llana” (anyell,primal. taís, moltó…) Continua
És un mot compost curiós (també és ver, que com veurem, es pot dir de moltes maneres) que se forma a partir d’un mot que per aquí ja s’usa poc, com és jaca (ja deim més jaqueta). Però com que no l’he trobat al diccionari Alcover-Moll, deduesc que segurament el mot no sigui tan antic, la qual cosa me confirma el company de secció, Guillem Pont, en un article que va fer ja al 2009 enllà, on afirmava que “canviar d’opinió no solament no hauria d’estar mal vist –girajaques els diuen ara- sinó que s’haurien de facilitar espais d’informació facilitadors d’aquests canvis”. Continua
Ho recordava Maturana, “en la reflexió s’aprèn. I com s’aprèn?, reflexionant, fent amb altres”. Aquest “fer amb altres” és una de les característiques dels “mots perduts”; com també ho són: la constatació de que, en general, anam, perdent o si més no canviant vocabulari; que quan dues llengues conviuen la poderosa s’imposa a la feble; i que les paraules es mantenen vives en funció de la seva utilitat.
I tot sobre una clara safata ideològica: una llengua, en el nostre cas la llengua catalana, és molt més que una simple eina de comunicació com assenyalen tots els científics de tot el món que treballen la qüestió. Continua
Si bé el seu derivat jove és un mot ple de força i ben vigent no podem dir el mateix del mot que ens ocupa avui (jovençà), almanco en el sentit de “recent casat” (sí com a sinònim de jove). Continua
Es ben viu en l’entorn pagès, sense anar més lluny ahir mateix va sorgir en una conversa normal (“Ara deixaré l’andana i ja la faré en tornar…”).
Però amb la desaparició dels pagesos també desapareixen els mots que aquests utilitzen.
És un altre d’aquells mots polisèmics que segons l’entorn tenen un significat o un altre de ben diferent.
Es destaca en negreta el més habitual del nostre entorn. Continua
‘SUS CULTURA!, 15 propostes per la llengua, la cultura i la cohesió social a les Balears’, amb Tomeu Martí i Florit, dinamitzador cultural, escriptor i director del dBalears i Ona Mediterrània.
Dijous 18 de març de 2021, a les 19.00 hores, al Continua
L’Escola Municipal de Mallorquí ha repartit 2.000 bosses de cotó amb paraules relacionades amb el menjar a botigues d’alimentació del municipi. La campanya ‘Du la llengua amb tu’ formenta la recuperació de paraules en català en retrocés, en desús o que s’utilitzen malament com ara orenga, alvocat, indiot o ruca. Continua