Segurament és un mot ben conegut per la gent de la mar.
Els qui som de terra endins si el coneixerem és per la segona de les accepcions: “el sents quin escandall que fa?” referit a una persona que xerra fort, que el senten de lluny. Continua
No ens cansarem de pepetir-ho, la llengua és molt més que una eina de comunicació, per això n’hem de fer defensa aferrissada de la nostra llengua. Un atac a la llengua és un atac a una manera de ser, a una manera de pensar, de comportar-se… Continua
Acabat el llistat de mots de la lletra G, feim un parèntesi per destacar aquesta sèrie d’interjeccions, que si més no es poden usar en contextos similars. Això sí, curiosament els tres primers ( Ira! Iro! Uro!) en sentit més positiu i els dos darrers en sentit sovint més negatiu (Isto! Isto sereno! Istireta!). Continua
A vegades interioritzam mots de forma incorrecte si mes no relativament. Tal és el cas de pasquí.
Quan a Sant Llorenç hi havia dos cinemes -implicava entreteniment social els dissabtes i diumenges en els dos, dimarts en el Cine Ideal i dijous a la Sala Rigal-, per anunciar noves películes entregaven un “pasquí”, un petit cartell amb un dibuix a colors i amb els crèdits del film.
Segons el diccionari realment s’adaptava més al concepte de cartell que no al de pasqui, però a l’entorn local, seguint la traducció castellana, l’anomenàvem pasquí. Un altre dels nombrosos castellanismes.. Continua
Si bé encara se pot sentir, de cada pic és més poc utilitzat a favor del mot més genèric “crit” ( o “xiscle” en segons quins terriotirs). Per això té lloc en aquesta secció amb l’esperança que no passi a millor vida. Continua
A vegades, persones diverses, suggereixen un mateix mot d’aquells que van perdent l’ús habitual.
En negreta s’assenyalen les accepcions més habituals del nostre entorn.
Podria ser, aquest mot, un altre exemple de la força transformadora del castellà sobre la llengua pròpia.
En Pep Lluís Soler, que com a director de l’escola Mestre Guillem Galmés aquest camp el té controlat, me va fer arribar un mot bastant perdut de l’àmbit escolar: plagueta.
Efectivament els nins i nines d’ara diuen el mot més general de “quadern” i molts fins i tot no saben ni què significa. Una paraula, idò, que en el futur pot passar a millor vida? Almanco en té números. Continua
“Març, pigues i barbs”
Si miram el significat que mostra el DCVB resulta inequívoc.
Amb tot i amb això, a nivell local, encara que es mantingui la dita assenyalada, els barbs -aquí pronunciat “barts”- passaren a ser granissons (“gra petit sortit a la pell”), mentre que el concepte barb s’aplicava per definir el que eren floroncs (en castellà “forúnculo“) si eren situats a la cara.
Coses de la llengua i dels localismes… Continua
Frases fetes documentades al diccionari Alcover- Moll com ara “dur rues en es gavatx” (dur el ventre buit);”omplir es gavatx (alimentar); “buidar es gavatx” (desfogar-se parlant; dir tot el que es té desig de dir); “tenir es gavatx foradat o no sebre tenir res dins es gavatx” (no saber guardar els secrets); mostren la pervivència d’aquest mot no fa molts anys. Ara ja es va perdent i el seu ús ha baixat bastant; d’aquí la seva introducció en aquesta secció: Continua
En el nostre entorn en deiem “llévets” com a Menorca. En altres indrets, com la zona de migjorn, en diuen “!llevadors”
Segurament és una adaptació del llenguatge. Quan en comptes de tenir ferros disposaren de fogons s’apliacà el nom a l’eina, -en aquest cas un petit drap reforçat, amb varies capes de tela- que tenia la mateixa utilitat. Continua
Ara deim “vomitera”, paraula molt més general, però a Mallorca i Eivissa també s’usava (i alguna gent potser encara usa) el mot més dialectal “gitera”. Continua
El joc del mots perduts aiximateix dona per molt. El mot d’avui, més que perdut era, en el meu cas, dosconegut. (O millor, no recordo haver-lo sentit mai)
Coneixença, variants, desenvolupament, substitucions, localismes… tot un apassionant oceà.
L’altre dia ja parlàrem que, segons l’entorn, una de les accepcions d’un determinat mot pot arribar a “tapar” les altres accepcions. Reduint-se d’aquesta manera bona par de la riquesa de la llengua.
Una altra variant és la que es presenta avui. Fa referència als localismes. Fa anys el verb enconar era ben viu a la nostra ruralia. Quan es tranplantaven hostalisses o arbres i la tasca era més llarga que no el dia, les plantes sobrants s’enconaven: es feia un solcs, es tapaven de terra i es regaven les arrels. Podien estar-s’hi així dos o tres dies.
Una variant localista de la cinquena accepció.
El tema s’ha destapat en intentar esbrinar, a proposta de Josep Cortès, la dita “Suar sa llet de s’enconar” (També recollida per Bàrbara Saguera en el seu “Corpus de fraseologia de les Illes Balears”)
L’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Pere Coromines posen a l’abast del públic, a través d’internet, la magna obra de Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae. El professor de la Universitat de Barcelona, José Enrique Gargallo Gil, filòleg i lingüista valencià, ha dirigit aquesta tasca.
L’Onomasticon és el resultat de 60 anys de treball del filòleg Joan Coromines (1905-1997). És una obra etimològica que recull més de 400.000 topònims (noms de lloc) vius dels territoris del domini lingüístic català, arreplegats entre el 1931 i el 1994. El primer volum d’aquesta obra està dedicat a la toponímia antiga de les Illes Balears i fou redactat amb la col·laboració de Josep Mascaró Passarius. Continua
Curiosament és un mot que al poble es conserva com a malnom, però que a poc a poc va perdent el seu ús en el nostre parlar quotidià, substituït per sinònims més generals com guapo, bell, preciós… Continua
Aquesta aportació és singularment interessant. Mostra de quina manera els mots evolucionen. En el cas present agafa força una de les accepcions i minva l’ús de les altres.
Tant insultar com escometre -mot ja comentat-, en sentit de moure conversa o desig d’interactuar amb altres persones s’ha anat substituit normalment per “saludar”, també correcte i més semblant a l’ús castellà. (I més encara si era, com en el cas d’insultar, un mot propi de conversa vulgar i limitat a l’entorn concret de Mallorca) Continua
Un exemple més de castellanisme (bingo) que ha substituït una preciosa paraula mallorquina que ja designava el mateix: guixa. Si bé encara se sent dir en alguns llocs de la Part Forana (Sant Llorenç mateix) és evident el procés de substitució en altres entorns. Continua
A vegades utilitzat, en la segona accepció, com a sinònim de trull. Mot encertat per al present Dijous Jarder.
També s’emprava per assenyalar “idees desraonables” i coses mal fetes. Continua
Feim un parèntesi a la nostra llista de paraules amb la lletra g per posar un mot ben curiós, a través del qual, per cert, ha cobrat sentit el concepte de “feina en equip”. Primer va ser en Joan Umbert, editor i company de la revista, que me’l va recomanar per posar-lo a aquesta secció. Dit i fet vaig començar la recerca però vés per on, posàs la variant que posàs, no el trobava a cap diccionari (ni tan sols a l’Alcover-Moll). Que si tral·larel·lo, tralarel·lo, trelarel·lo, trel·larel·lo… (les possibilitats d’ a/e i ela geminada en aquest cas eren múltiples). Però qui pot dubtar de la tasca de Mossèn Alcover? Un altre company filòleg (sí, hi ha gent com nosaltres que per WhatsApp perd el temps amb aquestes coses tan frikis 😜😜), don Toni Riera, ha estat capaç de trobar-lo sota la forma tral·larel, la qual a mi no se m’havia acudit cercar. Però, per més inri encara, en Serafí Lliteres, també editor i company de revista, n’ha sabut trobar quasi alhora l’etimologia (que no mencionava el diccionari) a través d’uns articles més que interessants d’internet.
Idò, què vos pareix? Ja ho diuen que un grapat d’ulls fan millor feina que dos de sols. Continua
El diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana descriu així la paraula vacuna: «Vaccí. Medicina. Preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix una immunització específica, activa i duradora contra diverses infeccions». També esmenta que vacuna i vaccina són sinònims.
El DCVB, en canvi, ho posa com a dues paraules diferents. Així, vaccí, -ina, diu que és «Pertanyent o relatiu a les vaques» i vacuna, «Substància que, inoculada a l’organisme, el preserva d’una determinada malaltia». Tot i això, esmenta que vaccinar és sinònim de vacunar. Continua