Vaivé descontrolat
Ai las, si del primer dia
hi hagués hagut l’acord
de controlar a l’aeroport
tothom que anava i venia!
Ara, per la malaltia,
La glosa de Maribel Servera (237)
Respon
Arxiu de la categoria: Llengua
Mots perduts: trossella
Pedro Servera Llaneras, a manera de comentari, ens va fer arribar el mot que es presenta, un mot ben perdut i ben nostre, puix el DCVB el recull de la contarella de Salvasor Galmés, Flor de card.
Un mot local que no surt en el normatiu DIEC2 Continua
Mots perduts: esborrossonar
Una paraula guapa que ja no sent a dir és “esborrossonar”, substituïda per la més comuna “espenyar”. Aquí teniu la fitxa completa del mot: Continua
Refranys: Sembrau-les…
Sembrau-les a bon lloc, i les collireu cuitores.
El refrany és del Corpus de fraseologia de les Illes Balears de Bàrbara Sagrera. El DCVB mostra la variant Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc.
El significat que mostra Sagrera, i motiu pel qual s’ha triar el present refrany i no un altre és “Vol dir que perquè les coses donin bon resultat cal posar-hi esment des del principi”. Continua
La glosa de Maribel Servera (236)
Nuar i fer corda?
Els primers moments, dramàtics,
comptàvem els casos greus.
Ara els comptam tots: els lleus,
els greus i els assimptomàtics.
La glosa de Maribel Servera (235)
Els reis a Petra
Els republicans enrere
perquè no espenyin l’encant.
Els monàrquics a davant
perquè onegi la bandera.
Guàrdies davant i darrere,
Mots perduts: cista, encistar, embotellar.
A vegades un mot porta a altres mots.
En to col·loquial i per extensió, en el meu entorn familiar -padrina “Ferrera” de Son Carrió- una cista era qualsevol recipient que servis per guardar-hi aliments; així les alfàbies de vidre eren la cista on salaven els ossos del porc, les petites alfàbies de test era on encistaven les figues…
Segurament abans les cistes eren tal com descriu el DCVB. Continua
Mots perduts: encruia/engruna
Un dels aspectes més divertits d’aquesta secció és esmentar els insults antics o ja passats de moda que han estat substituïts per d’altres més moderns. Poques menes de paraules tenen més evolució i canvis que aquests (se veu que això d’insultar és tot un art i va per modes segons l’època) i per això són recurrents en aquesta secció.
Avui en deim dos relativament sinònims: encruia i engruna. Continua
Mots perduts: engrut
Disposar d’una secció participativa com la present és un goig. En la gestió de la qual, ara per ara, no cal pensar, basta escoltar. (també en la moderna versió d’atendre missatges).
Aquest fil de conversa podria portar a la necessitat i conveniència de saber/voler/poder escoltar en compters d’anar intentant imposar el propis criteris de forma continuada, però això bé val un apartat a banda.
A vegades, com és el cas, un mateix mot és aportació de varies pesones. Continua
Refranys: La mar…
La mar, com més té, més brama
El DCVB mostra un significat “al·ludeix als ambiciosos, sempre cobejosos de més riquesa o més honors” i en el Corpus de Bàrbara Sagrera es modifica una mica “ho diuen dels cobdiciosos insaciables”.
L’enfocament del refrany resulta, idò, inequívoc. Fa referència a la riquesa, als bens materials, a la cobdícia al desin malaltís de tenir més i més… Continua
Mots perduts: esbenar
Quan era petit i un gran te deia “vine aquí que t’esbenaré” ja podies aplicar allò de “cames ajudau-me” si no en volies rebre una de ben grossa. Ara no (en el sentit lingüístic almanco, que alguna betcollada encara cau), perquè més que esbenar avui “peguen o tupen”. Continua
La glosa de Maribel Servera (234)
La cort
Pareix que en Sànchez sabia
que el Rei volia fugir…
Li ha eixamplat el camí
perquè pogués fer més via?
Si just fos la monarquia
que forma part del bordell!
La glosa de Maribel Servera (233)
Corona d’espines
En Joan Carles s’afarta
de veure a prop el perill
i diu que vol salvar el fill
i que per això s’aparta
Mots perduts: veletó
A vegades, per això que en diuen associació d’idees un mot perdut, per semblança gràfica o sentit en pot suggerir d’altres, com és el cas, l’envelada va recordar el veletó.
Mot que segurament en manté viu en el món de a hípica i que era ben usual quan, abans dels anys seixanta del Segle XX, les persones per desplaçar-se d’un lloc a altra utilitzaven un xarret o un carretó. Continua
Mots perduts: enjoncar/encolomar
“Ja m’ho han enjoncat a mi, cagondell”, era una expressió no fa gaire habitual dels carrers de Sant Llorenç. Aquesta manera “més graciosa” de queixar-se perquè a algú li havien manat fer una feina que no pretenia ja no se sent tant i ha estat substituïda per expressions de caràcter més general. En el mateix sentit també podríem afegir el mot “encolomar”, a pesar que en aquest cas no tenc tant clar que se n’hagi perdut gaire l’ús, el qual també he sentit per aquí a pesar que el diccionari Alcover Moll el posi només com a mot propi de l’Empordà i n’ignori el significat exacte pel qual el conec: “passar a una altra persona l’execució, la cura, etc., d’alguna cosa desagradable, difícil, etc.” (Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007.). Això me fa pensar que potser sigui un mot de més recent incorporació, per influència del català peninsular. Continua
Mots perduts: sull, sulla
A vegades l’he pogut sentir en cada una de les accepcions. Fixi’s que la segona, generalment referides a persones que no contesten a un “bon dia!”, es referida a Balears, i la tercera, la del joc de cartes, a Mallorca. La més generalitzada serà, idò, la primera.
En el lleguatge habitual del nostre entorn pagès es pot dir que un xot sense banyes és “sull” en canvi una ovella amb banyes és “banyuda” Continua
Refranys: Val més…
Val més la que guarda que la que cura.
Si s’hagués de fer una triadella de l’ampli refranyer, amb ulls d’avui, entre els refranys a conservar o considerar i els refranys a descartar perquè resulten obsolets, la balança segurament es decantaria, de forma espectacular, cap el platet dels que posaríem a la llista dels que cal oblidar.
Però vaja!, la feina es treure suc als que consideram que en tenen. Continua
Mots perduts: esbravar
Arriba un punt que un necessita treure a l’exterior tota la ràbia, odi, enuig… de fet, diuen que guardar-ho a dins encara és pitjor. A això molts li diuen ·”desfocar-se” (mot d’ús més general), però també existeix la forma més poc usual “esbravar”, que de cada pic sentim manco. Continua
Mots perduts: botxinar
Potser voluntari i cercat: també involuntari i casual.
També hi ha ampla escletxa entre l’acció botxinar i el sentiment de sentir-se botxinat. Sense anar més lluny l’acció de Recursos Hídrics en el torrent de ses Planes, va crear embulls i discordies entre la gent (algunes es van solucionar i altres encara s’arrosseguen), però no crec de cap de les maneres que el responsable o responsables es sentin gens ni mica botxinadors Continua
Mots perduts: estibar/estibat
“Està estibat de gent” senties a dir abans, quan arribaves a la plaça en plena verbena. Ara no tant ja, substituït per mots més generals com “ple de gent”, el periodístic “està de gom a gom” o fins i tot el castellanisme “està a tope”. Aquí teniu el que en diu el diccionari Alcover Moll: Continua