No és un mot perdut del tot, però feia temps que no el sentia: està xetigós. Ara referit a una persona amb mala cara, malfet o malaltís… Continua
Mots perduts: xètiga, xetigós
Respon
Arxiu de la categoria: Llengua
Mots perduts: xandoc
La conversa sobre persones deixades, brutes o mal educades que és una de les accepcions del mot aixanguer ens va portar a un altre del mots actualment poc usats: xandoc, què a més de no ser sinònim d’aixanguer, afecta a aun entorn geogràfic ben reduït, el nostre. Continua
Mots perduts: maina
“Déu ens do la maina!” podria ser felicitació nadalenca. Era el que s’acotumava a dir sobre l’era quan tenien el blat batut i net.
Mot recordat per Guillem Soler que va constatar com encara hi ha gent llorencina que el recorda. Continua
Mots perduts: turma
És el tercer dels arreplegats, l’altre dia, per na Caterina. No cal confondre el mot amb el semblant turmàs que habitualment s’aplica a cap clos. Vet aquí, segons el DCVB, el significat dels dos mots. Continua
Mots perduts: ja m’aconseguiràs!
Aquesta és una de les tres que arreplegà na Caterina a la vetlada curiablanquera de l’altre dia. Més que mot és expressió perduda. . Actualment per aquí diem: “jo començo a caminar, tú ja vendràs” en comptes del “ja m’aconseguiràs” d’abans.. Com si de les diverses accepcions del verb que mostra el DCVB s’haguéssim perdut les dues primeres. Continua
Mots perduts: devessei
Parlar de mots perduts és un joc com qualsevol altre. Es tracta de furgar en la memòria per recordar mots habituals que fa temps que no has escoltat.
Si l’activitat es fa en grup es produeix sinèrgia memorística.
Tal és el cas de la vetlada de l’altre dia a s’Alqueria Blanca, entre na Catrina i varies amigues d’infantesa….en sorgiren tres de noves. Continua
Pere Orpí, premi Aina Moll de l’OCB
Dissabte que ve, dia 22, l’Obra Cultural Balear distingirà Pere Orpí Ferrer amb uns dels Premis 31 de Desembre, l’Aina Moll, destinat a una persona o entitat que s’hagi distingit per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic.
Pere Orpí va esser proposat a aquest guardó per la delegació de l’OCB a Sant Llorenç, presidida per Tomàs Martínez, en reconeixement a tota la seva trajectòria, sobretot en el camp de la poesia: Encara que no em donin la paraula (1975), Entorn de la paraula (1978), A contrallum (1979), A cara i creu (1986), Simfonia en blau major (1995), Fent camí amb el poble (2002) i Versos per cantar (2018). Aquest darrer llibre, presentat dijous passat a Ciutat en un acte que presidí el bisbe, inclou totes les cançons d’església que ha fet al llarg de la seva vida, la majoria de les quals s’han cantat a Sant Llorenç sense que els feligresos sabessin qui n’era l’autor. Continua
Conferència de Fanny Tur i Festa de Cap d’Any amb Tomeu Matamalas
Conferència de Fanny Tur en el pròxim Dilluns de l’Obra i Festa de Cap d’Any amb Tomeu Matamalas per dir adeu al 2018
La Delegació de Manacor de l’Obra Cultural Balear convida el públic manacorí (i tothom qui hi estigui interessat) a assistir a la conferència “Dones i memòria democràtica”, a càrrec de la historiadora i també consellera de Cultura, Participació i Esports, Francesca Tur. Continua
La glosa de Maribel Servera (165)
Les urpes de Cursach
El jutge del cas Cursach
ha vulnerat amb cinisme
el codi del periodisme
i ha provocat un sotrac.
Aquest cas és tan opac
que per tot neixen harpies.
I ara pens si els policies
que han anat a cercar els feixos
devien ésser els mateixos
que en Cursach comprà amb orgies. Continua
Mots perduts: aixanguer
No recordo haver sentit mai el mot. L’ha facilitat na Bàrbara Rigo (sa padrina) que sap que m’agraden els mots perduts. Ella la coneix en l’accepció vuitena, en el sentit de persona mal vestida i descuidada.
«Si te’n vas a festejar,
mira sa mare, primer;
que, si ella és aixanguer,
sa fia també ho serà»
Dites i refranys dels padrins
Passats dos mesos des de la tràgica torrentada, potser ja es poden plantejar una sèrie de “Qüestions obertes” relatives al tema.
La primera que volem plantejar fa referència al que podríem anomenar cultura del torrent. La finalitat concreta seria complementar una relació de dites, refranys i cançons que es poden localitzar a les rondaies,o a la xarxa.
La qüestió que avui es planteja és:El padrí o la padrina tenien o senyalaven adesiara alguna dita referida al torrent?. Quina?
La glosa de Maribel Servera (164)
Fam de justícia
Fer una vaga de fam
no és un gest dubtós o tímid.
És posar la vida al límit,
jugar-s’ho tot per un clam.
A veure si ens adonam
del valor d’aquests senyors. Continua
Dibuixar idees
Segons la contarella n’Isa té una singular habilitat per dibuixar idees. Continua
Mots perduts: endardellar
Cercar, fer-se preguntes, fer gestions per mirar d’aclarir alguna cosa… La segona accepció del que assenyala el DCVB és la que abans, s’usava. El mot s’ha perdut. i segurament, també el significat. Continua
La glosa de Maribel Servera (163)
Cosins germans
El PP fa estona que és
un partit d’extrema dreta,
disfressada i amb careta,
però amb l’anhel sobreentès:
ha esquinçat tots els poders,
ha sembrat odi i follia; Continua
La glosa de Maribel Servera (162)
L’extrema dreta
Són homòfobs i racistes
i masclistes, de rebot.
Però per damunt de tot
són anticatalanistes.
Escarrufen les tres llistes
que signaran un acord. Continua
Mots perduts: gratella
Na Caterina em va assenyalar una expressió que, xerratnt, li havia comentat na Miquela dient-li que era: “De l’any de la gratella”. Continua
La glosa de Maribel Servera (161)
Borrell
Això es diu no mirar prim:
“Només mataren quatre indis!”
Just li va faltar fer un brindis
per escalar fins el cim. Continua
La glosa de Maribel Servera (160)
Les dones deim basta
Quan recordam la sentència
de ‘la Manada’ veim clar
que avui encara no hi ha
a bastament consciència. Continua
Mots perduts: xorrèstic
Amb certa manera és com un mot de caminada. D’aquells mots que, caminant caminant, -Los d’Amunts d’Alaró?- vas explorant amb altres persones. -Sabeu que és el xorrèstic? I així de la interacció entre uns i altres, es va creant (o refrescant) coneixement. Continua