El passat divendres dia 13 de juny, es va dur a terme la darrera tertúlia de la setzena temporada del Club de lectura d’adults de la biblioteca de sa Coma.
Aquesta vegada el llibre escollit per comentar fou Carta d’una desconeguda de l’escriptor, biògraf i activista social de la primera meitat del segle XX Stefan Zweig. Una novel·la breu però plena de sentiments que no ha deixat a ningú indiferent. Continua
Triar una frase del “Reflexionari” implica deixar de banda les altres. Deiem la setmana passada que tot el que es diu, es dit per algú; des d’aquesta mirada parcial una sentència universal en paraules de Viktor Frankl
El que ens passa pot resultar més o menys important i transcendent. El que realment compte és el nostre posicionament; l’actitud en que encaram el que ens passa. Continua
Ara mateix es fa difícil imaginar la connexió de les persones amb la terra en aquell Sant Llorenç dels anys quaranta i cinquanta. I encara més de les famílies que vivien a fora vila.
Aucellons, un conill o una llebre, una perdiu…eren complements alimentaris i font d’una proteïna alternativa o complementària al porc de la matances.
Na Despuntada o el valor addicional de l’atzarós defecte físic. Continua
El pròxim dissabte, 14 de juny, a les 19.30 h. a l’Espai 36, es durà a terme la presentació del llibre Memòria d’una amnèsia. La història amagada del franquisme a les Balears d’Antoni Janer Torrens. Continua
També de Rafael Echeverria. D’alguna manera resulta deducció lògica de la idea de la setmana anterior.
Si no hi ha una realitat diferenciada del nostre mirar, si vivim en mons interpretatius, si no existeix ni l’asèpsia ni una realitat preexistent ni fets indiscutibles… llavors haurem de posar especial émfasi en saber com ens arriben les informacions, qui diu el que es diu… perquè com ens recorda el biòleg Maturana “No existeix res en si mateix, tot és lectura d’un observador”. Es així que “Tot el que es diu, es dit per algú”.
Des de quins coneixements?, amb quina finalitat o amb quins interessos?. Per a què?
Una idea que, a mi, m’ha ajudat a agafar distància, a veure les coses amb certa perpectiva, a adonar-me’n (Resum 1) de determinades circumstàncies. En definitiva a qüestionar-ho tot.
Es una reflexió sobre el propi relat vital, però alhora és un convit perquè, qui ho desitgi, pugui indagar sobre el seu propi relat.
¿Quin és el relat vital que t’has adaptat i arreglat per viure segons els teus interessos? On arrelen aquests interessos i el relat? Continua
Potser és una de les idees més transformadores pel que té de trencadora.
En la línia de la teoria quàntica, envia en orris totes les imatges de “certesa” que tenim emmagatzemades en el cervell.
Ni mil pins a duro són mil duros, ni els fets es poden deslligar de les interpretacions. Una frase de Rafael Echeverria per plantar a la capçalera del llit.
La imatge del globus que es desinfla pot resultar ben il·lustrativa Continua
Un petit conte, amb grans il·lustracions i text curt. Intenta apropar els infants a la mort d’una persona estimada.
Si la mort és part de la vida, perquè sovint l’amagam? Continua
Tots ho sabem, però adesiara ho oblidam. Establim diferents formes de rebel·lió quan ens afecta directament a nosaltres, però no ho consideram de la mateixa manera quan afecta als altres.
I malgrat això, tots som iguals, tots desitjam autonomia -fer les coses a la nostra manera-, autodeterminació -triar el que volem de fer- i també necessitam relacionar-nos amb els altres.
La idea deriva d’una investigació de Deci i Ryan comentada per Daniel H. Pink a “La sorprendente verdat sobre que nos motiva“. La imatge és de l’any 2013, en el carrer Creu de Sant Llorenç, quan els docents, amb camisetes verdes, posaren peu fiter als desitjos d’aquell desastrós Govern Bauzá. Continua
Els carrers, les façanes, les fesomies, els costums, els valors…tot va canviant. El que uns consideraven “lluites indispensables” altres, posteriorment, o veuen just a l’inrevés.
Certament tots ens adaptam al que alguns anomenen “l’esperit del temps”. Continua
Avui, a les 19h a l’Espai 36, es durà a terme la presentació del llibre “Caminando con la artritis” de María Isabel Pérez a la sala 1A.
Una altra idea que pens, de forma conscient, que afectà el meu pensar va ser la confrontació de les aportacions de la ciència, amb les creences i costum establerts.
Tot és mestall, i a vegades es fa difícil destriar la palla del gra, i encara més si afecta a les pròpies creences. Moltes vegades les interessades pseudociències entelen i embullen la troca. D’aquí la importància de les fonts. No totes les fonts són igualment importants i fiables. En cas de dubtes caldrà recórrer al conegut “qui ho diu?”. Continua
Amb el màgic número set, vull acabar aquesta tanda referida a les entrades del “Reflexionari” “més visitades”.
El paràmetre no és de gaire pes, és a dir, no podem saber si les reflexions publicades han pogut ser útils, però és un indicador de fàcil abast.
La proposta que es presenta, complexa i difícil, te l’origen en un taller d’Humberto Maturana, si no surts d’on ets, mai podràs observar el teu actuar.
Observar amb la imaginació, contemplar el que passa amb ull de milana, sol ser un exercici d’un realisme reconfortant. Continua
Aquí teniu els títols que han arribat aquesta primavera. Feliç lectura! Continua
Em preguntava què faria l’escriptor de Sa Coma, Juan Manuel Navarro Alfaro un any després de publicar “L’esmolador d’estrelles” i, després de posar-me en contacte amb ell, m’he endut una grata sorpresa. Continua
Tal com era previst, avui matí s’ha fet la presentació dels nous gegants locals: Angelina “sa Trebolina” i en Jaume “Belluguins”, que substitueixen els vells estandaritzats (és a dir comprats fets a Catalunya).
L’activa colla gegantera disposa, idò, de tres gegants (Mn. Galmés, N’Angelina “sa Trebolina” i en Jaume “Belluguins” i un gegantó, en Rosset-Baió, amb paraules de Galmés: “un jay ravescós, falaguer com una titina y més maleït que peste“, tots ben nostrats. Continua
Abans d’acabar amb aquestes notes quer conformen la relació de les més “visitades” del reflexionari, convendrà confessar que amb una mateixa consulta no sempre em surten els mateixos resultats. Vull dir amb això que la resposta a una consulta, si la faig jo, no sempre és matemàtica. Potser és una manca de domi9ni de l’eina, no ho sé.
Per acabar aquesta tanda de reflexionari, una que no prové de lectura sinó d’experiència. Es totalment lògica, però em va costar assumir la seva transcendència. Continua
Tal dia com avui, el 25 d’abril de 1951, després d’una lenta i llarga agonia, moria a Sant Llorenç des Cardassar, Salvador Galmés i Sanxo, “es capellà Capirró”.
A manera de recordança i també per celebrar el dia del llibre, amb la col·laboració de l’Ajuntament, l’associació “Flor de Card” ha muntat una paradeta per donar sortida a volums emmagatzemats de la col·lecció “es Pou Vell”. Continua
També és una de les entrades més visitades.
Interessant perquè implica rompre mites i desaprendre.
El tradicionals “llest com una centella” o “és molt viu” s’hauran de suplir per les intel·ligències múltiples.
I la intel·ligència personal, per una altra intel·ligència relacional.
Els altres, la situació que un adolescent agafa en el grup d’estudiants resulta més transcendent del que pensàvem Continua
Seguim amb les idees més visitades del “reflexionari”.
Aquesta també és vella, de l’any 2014 i parla de la manera d’aconseguir riquesa segons opinió de Daniel H. Pink (La sorprendente verdad sobre qué nos motiva).
Ve a dir el que tots ja sabem i que sovint oblidam: tothom desitja autonomia a l’hora de fer el que fa, de poder triar el que vol fer i amb qui es vol relacionar.
Massa vegades, de manera contundent i altres de forma més subtil, es volen imposar els propis criteris a les altres persones. I això no acostuma a donar bons resultats.
La imatge de fons és santantoniera, els dimonis representen el que volem allunyar de nosaltres, el que ens impedeix arribar a una vida més rica. Continua