Avui, Dia de Reis, Ahir dia d’il·lusió, a vegades barrejada amb una mica de por, per a tots els infants. I també, en el nostre entorn, dia d’escarafalls, de poder mostrar obertament el desig d’ostentacióo de pares i padrins, els valors de les famílies i la força subtil de la publicitat.. Continua
Hem passat la tardor. Cada una de les fulles amuntegades passa a ser un tot.
El contructe social sembla que determina les interpretacions i les classifica en acceptables i no acceptables. Continua
El principi 8è de la Carta de Ciutats Educadores fa incidència sobre l’urbanisme, part del tot, com a important element educador: “La planificació urbana haurà de tenir en compte el gran impacte de l’entorn urbà en els desenvolupament de tots els individus”. Continua
La darrera recració de mots d’enguany. Crisi i canvi. Dia de propostes de canvi sense esforç. Propostes efímeres. Continua
La incertesa de les pròpioes observacions, de la pretesa realitat ja és qüestionava de ben antic, (l’al·legoria de la caverna de Plató és de 400 anys abans de Crist) Continua
En el cas del nostre municipi, parlar d’identitat implica atendre una complexitat singular derivada, si mes no, de les arrels històriques del tres tres nuclis que el conformen.
I treballar una identitat de conjunt, considerant les diferents manifetacions culturals, tot un repte.
I si s’ha d’afegir el tema “llengues presents”, encara més. Continua
Continuant amb la recreació del que consideram mots essencials, avui es tracta el tema de la por. Tema que sacseja bona part de les nostres vides. A vegades la por és lògia, previsora… però moltes altres és imaginària i destructora. Continua
Els viranys del coneixement, les incerteses…em porten a l’etern dubte i a les inseguretats; al potser si, potser no, depèn, que ho abraona tot. Continua
El que s’assenyala en el Principi 6 de la Carta de Ciutats Educadores representa tot un repte polític. Nou, diferent i contundent.
I els infants què en poden aprendre? (d’aquesta decissió, d’aquesta situació, d’aquesta activitat…), potser és la pregunta clau. Continua
La biblioteca municipal de sa Coma, du a terme cada any un gran nombre d’activitats relacionades amb les festes de Nadal. El dimecres 11 de desembre, és va celebrar el l’activitat «Musicant paraules de Nadal» a càrrec d’Eulari Arlès que va recitar una selecció de poemes entre els quals cal destacar, Nadal de 1963 del poeta menorquí Pons Ponç, Vida d’en Guillem Florit, també va fer poemes d’Antonina Canyelles, Hagamos un pacto de l’escriptor uruguayà Mario Benedetti, entre molts d’altres. Eulari va estar acompanyada pels músics Jordi Planiol i Pere Dalmau. Continua
Ahir vaig poder gaudir d’escoltar aquells joves músics que hi havia sobre l’escenari. Alguns d’ells desprenien un entusiasme engrecador. No passa de ser una frase introductòria al valor de l’entusiasme i a la recreació del mot. Continua
Des que es va assumir que “no és possible la no comunicació”, sabem que sempre, sempre ens retratam. Al mirar, al estacionar el vehicle, al fer determinades activitats…i fonamentalment, al parlar Continua
Un dels reptes més transcendents d’un municipi educador és, potser, l’avaluació de l’eficàcia de les cativitats programades.
No sempre resulta fàcil la correcte avaluació dels actes que es desenvolupen en el sí de la comunitat. Continua
Sempre amb la pretensió d’orientar la mirada vers les coses que podem fer, que són al nostre abast, tant de forma personal com col·lectiva, reflexionem sobre el canvi climàtic.
De banda el reciclatge, la reutilització i la reducció que podem fer, hi ha altres canvis que es podrien plantejar, tal és el tema de l’aigua. Avui l’aigua que arriba a casa. Continua
Com cada dilluns, la recreació personal del que es considera un mot essencial, avui, dignitat.
No hi ha botigues on es pugui comprar la dignitat, és una consideració que s’ha de guanyar. Continua
I les magranes, quan son madures, soles es poden obrir. Es una idea complementària a la metàfora del desenvolupament d’una llavoreta que, amb el temps passa a ser arbre esponerós. Seria tasca de la comunitat educadora adobar la terra i propiciar les condicions d’humitat perquè cada infant, cada persona, al seu ritme, es pugui desenvolupar en totes les seves intel·ligències. Continua
Quan es parla de municipi educatiu o de forma general d’educació, s’acoostuma a enfocar l’edifici escolar i tot el que en el seu interior s’hi desenvolupa. Una deformació simplista, com va evidenciar G.Miaralet, ja a principis dels anys 70 del segle passat. Deformació que s’ha anat incrementant amb els temps per les aportacions de la ciència. Continua
Que no quedi per reunions. El COP25 Chile, Madrid, 2019 avança i sembla que el tema es molt seriós. O s’adopten mesures radicals de canvi o tendrem “desastres naturals” continus i terribles. Continua
Hi ha coses que alteren una mica el teu estat d’ànim?. Les podries relacionar?.
No faig referència a les que fan enfadar o empegueir. Vull posar l’atenció en aquelles subtils, que sols trastoquen una miqueta i que no acostumen a tenir gaire importància. Continua
El quart Principi de la Carta de Ciutats Educadores és prou explicit, clar i sintètic. Diu:
“Les polítiques municipals de caràcter educatiu s’entendran sempre referides a un context més ampli inspirat en els principis de la justícia social, el civisme democràtic, la qualitat de vida i la promoció dels seus habitants” Continua