Tot, sempre, implica un cost. Rompre rutines costa. Intentar millorar qualsevol acció implica voluntat, esforç i constància. A vegades les sacsejades vitals, un canvi de residència o de feina, una pèrdua…ens porten a la reflexió sobre els propis comportaments. Continua
Realment en una primera instància la tasca ja era acabada. La feina feta ens possibilitava jocs i exercicis per poder indagar, fins a cert punt, de quina manera el singular ésser local podria afectar les nostres mirades, el nostre relat vital.
Consideràrem, però, que una vegada indagat «el que podria ser» s’imposava la necessitat de conèixer la percepció de les diverses possibilitats: com es veuen a si mateixes les persones llorencines?, i com ens deuen veure les persones, originàries d’altres indrets que ara viuen aquí?, aquestes tenen l’avantatge de la sorpresa, què em va sorprendre quan vaig arribar?. I encara una altra mirada, com ens veuen les persones d’altres pobles, dels pobles veïns? Continua
Les vivències ens poden portar a la reflexió sobre la dificultat que implica passar de les idees a les accions.
Tots sabem que, adesiara, convé canviar la manera de mirar el que ens passa i el que fem.
Deixar aparèixer el desig ja és quelcom, implica consciència, però passar del desig a l’acció sempre implica esforç i constància. Continua
Quan es decideix trescar nous camins, sempre apareix el “rebuig a la trucada”, un instant de penediment. Ens ho mostren les rondaies i també les sentències populars (“tanmateix”, “si va be no ho toquis”…). Es una barrera a traspassar! Continua
Després de reflexionar sobre el tema, d’indagar sobre processos històrics i socials, després d’esbrinar com eren els personatges de Salvador Galmés, potser ja es pot treure un primer llistat de trets referits a la persona llorencina. Continua
“…Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven…” diu la lletra de Kavafis que canta Lluís Llach. Continua
Després d’analitzar, damunt damunt, les persones llorenciines que mostra Salvador Galmés a “Flor de card”, continuam la recerca en altres narracions d’àmbit local. Continua
Adesiara s’ha comentat que ens aferram al que tenim més aprop. Els estudiants es comparen amb el companys de curs, d’alguna manera sóm condicionats per les opinions dels veinats o coneguts…
D’altra banda també s’ha assenyalats que, encara que no en volguem adonar, tots vivim condicionats per determinats mites. Continua
“- On són els homes? S’està un poc sol en el desert…
(Fragment del Petit Príncep, Antoine de Saint-Exupéry) Continua
Dia 18 de maig, divendres, Dia Internacional dels Museus, la Institució Pública Antoni M. Alcover, carrer del Pare Andreu Fernández, 12, Manacor, vos convida a celebrar-ho. A les 19.00 h: Visita guiada a l’espai museogràfic per celebrar el Dia Internacional dels Museus. Continua
Una vegada seguides algunes de les pistes derivades del llibre “Conjunt d’estudis sobre cent anys d’autonomia municipal” pensàrem que de la força narrativa de Mn. Salvador Galmés, en podriem treure, tal vegada, alguns caràcters, algunes maneres de ser més o manco exteses en el Sant Llorenç preturístic. Continua
El diara Ara va publicar la següent notícia: “Edicions del Despropòsit presenta ‘Un infern a Mallorca. (La decadència de l’Imperi Mallorquí)’. És la segona part d”Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí’ (obra que varen publicar l’any 2014 i de la qual ara han fet una segona edició).
‘Un infern a Mallorca. (La decadència de l’Imperi Mallorquí)’ dona continuïtat a l’univers satíric de Xisco Fuster i Toni Planissi sobre la idiosincràsia mallorquina, un univers ple de patrons desvergonyits, corrupteles, sobrassades fetes a l’estranger i foguerons, que de ben segur farà esclafir més d’una rialla als seus lectors”. Continua
Com expressam els llorencins les nostres alegries?, com són les nostres festes?.
Val a dir que, amb la mirada del moment, en la reflexió, deixarem de banda la festa que, com a espectacle, intenta atraure persones externes per centrar-nos en les nostres celebracions. Continua
Per seguir l’ordre de la reflexió que, de mica en mica, es va presentant, voldria recordar una frase de Dawkins que ens situa en una determinada realitat biològica: Continua
“La televisió ha fet meravelles per a la meva cultura. Quan algú l’encén, vaig a la biblioteca i llegeixo un bon llibre.” (Groucho Marx, humorista)
De banda l’anàlisi superficial del nostre entorn, de les nostres arrels i de l’ambit relacional, potser hi ha un altre aspecte a considerar. Una mirada “externa”, des de la distància i sense prejudicis, dels fets i els mots més habituals. Continua
No és d’ara. Ja fa uns set mesos que circula per la xarxa. Segons s’assenyala, a peu d’informació, disposa de 76m visualitzacions.
No s’explica en llengua catalana, però d’altra banda, potser, resulta ben local. Continua
La diversitat de colors potser dificulta la lectura del missatge, però la imatge resulta idònia: “Per a la relació entre éssers cal un projecte comú, i per tenir un projecte comú cal ésser individual”
