Tots tenim ls nostres dèries. Adonar-se’n del ritme personal pot començar amb sorpresa i acabar obrint tot un munt d’interrogants.
Cosa sembalnt podria passar amb l’elasticitat del temps; ¿per què, segons l’activitat que ens toca fer hi ha minuts tan llargs i hores tan curtes?
Aquestes i moltes altres mirades en fa l’autor del llibre. Continua
Tenim la mirada selectiva. Al enfocar una determinada cosa, els núvols que es veuen més enllà del vidre de la finestra, aquella descuidada cinta que, aferrada a la llunyana antena de l televisió el cvent va vogar, o les lletres que van apareguent a la pantalla de l’ordinador…al enfocar alguna d’aquestes coses deixam d’enfocar les altres.
Aquesta constsant capacitat de canviar la mirada és, tal vegada, una de les grandeses del viure.
Les aficions, en aquest cas la lectura, ajuda a enfocar aspectes que, altrament, poden passar desapercebuts. Un d’aquests aspectes en podria ser el ritme personal que, cada un tenim a l’hora de fer el que fem. Continua
La conversa de cafè, aquesta vegada, girà sobre els jocs. De com jugàven els nins de Sant Llorenç en els anys quaranta, quan les juguetes valien més que l’enginy. Continua
Sobre una imatge grisa i freda presa en una vella d’una vella excursió de “Els Trescadors”, una frase de Jorge Wagensberg, un dels mestres dels aforismes, (segons el diccionari::Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la).
Aforisme que. d’altra banda, és títol d’un recull d’aforismes, que amb una introducció teòrica sobre el tema va publicar el 2017, un any abans de morir.
Una manera de dir el que altres científics també han assenyalat. Continua
El dBalears.cat d’avui mostra un receptari de George Lakoff (No pensis en un elefant) sobre com “Mantenir viva la democràcia en el 2025”. Deiem, referit a l’autoritarisme, que les ones sempre acaben aribant.
Sortosament tanmbé arriben propostes de persones estudioses i lúcides.
Amèrica ens cau lluny,però potser no tant com pugui semblar Continua
Segurament algunes de les aportacions més transcendents que aporten els estudiosos de l’evolució del cervell són, una que tots tenim capacitat per aprendre de forma continuada al llarg de la vida. Trabuca aquella vella creença que això d’aprendre és cosa de joves i/o que les persopnes no canvien. U una altra que l’evolució no és linial, sinó que hi ha determinats moments especialment sensibles.
Un d’aquests periodes n’és la primera infantesa, amb el que aprenen els infants copiant dels adults i també de la tanscendència del ambient amorós (o no) que els volta.
I un altre d’aquests periodes singulars n’és l’adolescència, tema que tracta el llibre que es presenta. L’autor és un referent conegut a tot el món
Amb tot i amb això són moltes les referències que sobre el tema es poden trobar tant a les llibreries com a les biblioteques llorencines. Continua
Sobre un verd hivernal de vinagrelles poc abans de la florida una frase de l’investigador K. Ochsner sobre en funcionament del cervell.
Les persones amb personalitat estable poden interpretar la seva història sense perdre la referència amb una pretesa realitat. Però es veu que si ens envaeixen pensaments recurrents sobre el passat aquests poden afectar els nostren sentiments i el pensar d’ara mateix. Continua
Aquí teniu les novetats de la Biblioteca per aquesta temporada de tardor-hivern: Continua
Ho sabem, tot té un cost. Quan diem tot, volem dir tot. Potser econòmic, però també ambiental, a nivell emocional, de salut…
Potser és adient recordar-ho en aquestes festes paradigmàtiques de l’època de consum descontrolat que ens toca viure.
A vegades el plaer es paga amb un posterior dolor. Una interessant frase sobre una espectacular posta de sol. Continua
M’agrada llegir llibres. I millor si m’aporten coneixements directes. Però no m’agrada recomanar lectures a ningú, convençut com estic, que cada persona transita el seu camí.
M’ha agradat, però, llegir aquest que es pot trobar a la Biblioteca Salvador Galmés. Crec que em pot resultar útil per posicionar-me front a les possibles demandes dels néts referides a l’ús de mòbils, “tablets” i ordinadors usats a manera d’entreteniment.
Segons els estudis, analitzats en profunditat per Michel Desmurget, poden resultar més perillosos del que sembla. En definitiva fem un mal favor als infants si, perquè s’entretenguin, els posam un joc en telèfon mòbil. Continua
El passat dimecres 11 de desembre de 2024 a les 20h a l’Associació Cultural S’Agrícola, tingué lloc la presentació del llibre Teixits d’Emmi Finozzi. Aquest dia, la poeta manacorina nascuda a Uruguai, presentà el seu recull de poemes acompanyada per l’editora, Marga Serrano, de l’editorial Purpurina, i per la presentadora M. Magdalena Gelabert. Continua
Dimecres passat, dia 11, a l’església de Crist Rei de Manacor, es va fer la presentació de «Mort de mare», un diari editat el 1981 per mossèn Jaume Serra reescrit i ampliat ara per Tomeu Matamalas i publicat per «Món de llibres». Continua
La posta de sol d’ahir, amb aquells núvols esfilagarsats, mostrava una singular bellesa. Captar part del moment, amb la càmera del mòbil resulta fàcil.
L’entrada de l’epíleg de l’actual llibre de lectura (“La fábrica de cretinos dogitales” de M. Desmurget) vé com anell al dit.
No sempre hi pensam però resulta obvi: el que fem avui condiciona la vida de demà, tant a l’hora de menjar i beure, com a l’hora de passar el temps,o quan i com ens relacionam amb els altres,
La frase de W.Reich resulta, idò, transcendent. Continua
El passat 27 de novembre, Mn. Jaume Mercant, rector de Son Servera, Sant Llorenç i Son Carrió, director de la Biblioteca Diocesana i professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, obtingué el seu segon doctorat, aquesta vegada en Dret i Ciències Socials, en l’especialitat “Filosofia jurídica”, amb la tesi titulada Los fundamentos filosóficos de la doctrina jurídica de Domingo de Soto: análisis del tratado “De iustitia et iure” (708 pàg.). Continua
Sobre una imatge ben tardoral, en aquest cas de bolets no comestibles, una frase de Francesc Torralma referida a la confiança, a l’escepticisme i a l’acció.
Creure amb la possibilitat de que quelcom vagi bé és el que mou l’acció. Continua
Dilluns 9 de desembre a les 19.30h a ca n´Apol·lònia de Son Carrió
Purpurina editorial arriba a la recta final d´aquest any amb la publicació del llibre Gatos y Búhos, cuento para aceptar mi trastorno mental, de Núria Font. L´autora estrena el seu primer llibre amb una història personal sobre la seva experiència en la recerca d´un diagnòstic definitiu sobre el seu problema mental. Continua
El professor i investigador llorencí Antoni Riera Melis ‘Xaret’ ha estat homenatjat aquest matí a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB). En presència de col·legues, deixebles, amics i familiars, l’acte prenia com a excusa la presentació de tres volums publicats per Pagès Editors i editats per Flocel Sabaté de la Universitat de Lleida i Maria Soler de la UB, on es recopila una mostra de l’extensa recerca duta a terme pel catedràtic mallorquí d’Història Medieval, agrupada temàticament. Així, “Un regne dins en la mar” se centra en els seus treballs sobre economia i fiscalitat a l’illa; Produir, distribuir, consumir en les recerques econòmico-socials a l’Edat Mitjana a les terres de parla catalana; i “A cadascú, allò que li pertoca” en els estudis sobre alimentació i identitat. Continua
Llegir l’article de Jaume Perelló a l’arabalears.cat sobre el nou urbanisme a les Illes Balears em va entristir. Constatar que en comptes de demanar responsabilitats a qui ha fet coses fora llei, és dona via lliure a les irregularitats urbanístiques evidenciant així que la cobdícia i el guanys immediat són els valors oficials predominants em situa a la banda dels vençuts. També amb el tema de la llengua i de l’ésser d’aquesta Illa. Vaja enfilall de desbaratades decisions!.
Segurament per associació, en aquest cas contrast, d’iees, vaig recordar la frase que havia llegit el dia anterior. La vella frase de Neil Postman: “Els infants….” Continua
La pandèmia de COVID (2019-2022) va resultar una saccejada important, com un any abans ho havia resultat la nostra darrera torrentada (2018). De forma temporal canviàrem hàbits, costums i creences, algunes de les quals encara resten obertes i pendents de tancar (En un totus revolutum es podria fer referència tant al llit del torrent -interessantíssima l’experiència d’Ontinyent-, com als casos de mascaretes i vacunes).
Alguns científics, com és el cas de Francesc Torralba; plantejaren la possibilitat, atesa la saccejada, de conviar algunes de les arrelades creences. Ho tracta a “Vivir en lo esencial” (2020). Continua