Una de llibres: Joc infinit

Segons l’autor, i crec que és cert, cada acció, cada passa que donam va en un determinat sentit.

Al estirar el fil s’arriba a la canvicció que sols hi ha dues opcions, -això si, amb múltiples graus de participació-: o vas a favor del joc infinit, és a dir de la pervivència de la Vida i de la Terra, o jugues el joc finit  que es reflecteix en múltiples expressions populars: “jo a lo meu i als altres que els bombin” o també, “farem el que convingui i el darrer que apagui el llum” o “cadascú que pregui per a ell i Déu per a tots”…. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Com cada diumenge….un petit espai per a la reflexió. Avui amb una frase de Simon Sinek (“El juego infinito”) sobre una vella i bella  imatge d’una sortida de sol des de sa Punta de n´Amer. (si no vaig errat excursió d’Els Trescadors dirigits per Felip “Blau” que feia part de les festes patronals)

Abrupte i difícil és la lluita contra l’individualisme i l’exagerada competitivitat (que s’oposen al col·lectivisme i a la cooperació). Una lluita a contracorrent però necessària, o millor, de cada dia més imprescindible.

Afecta, pot afectar, tots els aspectes de la vida (des de l’alineació dels infantils del Cardassar al concurs de gloses de Card.cat). Continua

Manel I. Serrano guanya el XVI Premi Llorenç Moyà d’obres dramàtiqes amb l’obra “Daramaturg zero oficinista 5”

L’acte d’entrega del XVI Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques va ser el passat dissabte 11 de gener a les 11:30h al Casal de Cultura Can Gelabert (Binissalem).
Els membres del jurat del XVI Premi Llorenç Moyà d’Obres Dramàtiques, reunits al Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem dia 9 de gener de 2025, format en aquesta ocasió pel Coordinador del sistema de qualitat de l’ESADIB Xavier Martinez, la directora i actriu Mar Fiol, la coordinadora del programa cultural Art Jove del Govern de les Illes Balears Natalia Rebassa i Mari Pau Ruiz, gestora del Casal de Cultura Can Gelabert en qualitat de secretari sense veu ni vot. Continua

Una de llibres: El temps

Tots tenim ls nostres dèries. Adonar-se’n del ritme personal pot començar amb sorpresa i acabar obrint tot un munt d’interrogants.

Cosa sembalnt podria passar amb l’elasticitat del temps; ¿per què, segons l’activitat que ens toca fer hi ha minuts tan llargs i hores tan curtes?

Aquestes i moltes altres mirades en fa l’autor del llibre. Continua

Enfocar el temps

Tenim la mirada selectiva. Al enfocar una determinada cosa, els núvols que es veuen més enllà del vidre de la finestra, aquella descuidada cinta que, aferrada a la llunyana antena de l televisió el cvent va vogar, o les lletres que van apareguent a la pantalla de l’ordinador…al enfocar alguna d’aquestes coses deixam d’enfocar les altres.

Aquesta constsant capacitat de canviar la mirada és, tal vegada, una de les grandeses del viure.

Les aficions, en aquest cas la lectura, ajuda a enfocar aspectes que, altrament, poden passar desapercebuts. Un d’aquests aspectes en podria ser el ritme personal que, cada un tenim a l’hora de fer el que fem. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre una imatge grisa i freda presa en una vella d’una vella excursió de “Els Trescadors”, una frase de Jorge Wagensberg, un dels mestres dels aforismes, (segons el diccionari::Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la).

Aforisme que. d’altra banda, és títol d’un recull d’aforismes, que amb una introducció teòrica sobre el tema va publicar el 2017, un any abans de morir.

Una manera de dir el que altres científics també han assenyalat. Continua

De la premsa: La recepta de Lakoff

El dBalears.cat d’avui mostra un receptari de George Lakoff (No pensis en un elefant) sobre com “Mantenir viva la democràcia en el 2025”. Deiem, referit a l’autoritarisme, que les ones sempre acaben aribant.

Sortosament tanmbé arriben propostes de persones estudioses i lúcides.
Amèrica ens cau lluny,però potser no tant com pugui semblar Continua

Una de llibres: Tormenta cerebral

Segurament algunes de les aportacions més transcendents que aporten els estudiosos de l’evolució del cervell són,  una que tots tenim capacitat per aprendre  de forma continuada al llarg de la vida. Trabuca aquella vella creença que això d’aprendre és cosa de joves i/o que les persopnes no canvien. U una altra que l’evolució no és linial, sinó que hi ha determinats moments especialment sensibles.

Un d’aquests periodes n’és la primera infantesa, amb el que aprenen els infants copiant dels adults i també de la tanscendència del ambient amorós (o no) que els volta.
I un altre d’aquests periodes singulars n’és l’adolescència, tema que tracta el llibre que es presenta. L’autor és un referent conegut a tot el món

Amb tot i amb això són moltes les referències que sobre el tema es poden trobar tant a les llibreries com a les biblioteques llorencines. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre un verd hivernal de vinagrelles poc abans de la florida una frase de l’investigador K. Ochsner sobre en funcionament del cervell.

Les persones amb personalitat estable poden interpretar la seva història sense perdre la referència amb una pretesa realitat. Però es veu que si ens envaeixen pensaments recurrents sobre el passat aquests poden afectar els nostren sentiments i el pensar d’ara mateix. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Ho sabem, tot té un cost. Quan diem tot, volem dir tot. Potser econòmic, però també ambiental, a nivell emocional, de salut…

Potser és adient recordar-ho en aquestes festes paradigmàtiques de l’època de consum descontrolat que ens toca viure.

A vegades el plaer es paga amb un posterior dolor. Una interessant frase sobre una espectacular posta de sol. Continua

Una de llibres: Cretins digitals

M’agrada llegir llibres. I millor si m’aporten coneixements directes. Però no m’agrada recomanar lectures a ningú, convençut com estic, que cada persona transita el seu camí.

M’ha agradat, però, llegir aquest que es pot trobar a la Biblioteca Salvador Galmés. Crec que em pot resultar útil per posicionar-me front a les possibles demandes dels néts referides a l’ús de mòbils, “tablets” i ordinadors usats a manera d’entreteniment.

Segons els estudis, analitzats en profunditat per Michel Desmurget, poden resultar més perillosos del que sembla. En definitiva fem un mal favor als infants si, perquè s’entretenguin, els posam un joc en telèfon mòbil. Continua

Presentació de Teixits d’Emmi Finozzi acompanyat del concert d’Alícia Olivares amb el recitat de Finozzi a l’Associació Cultural S’Agrícola

El passat dimecres 11 de desembre de 2024 a les 20h a l’Associació Cultural S’Agrícola, tingué lloc la presentació del llibre Teixits d’Emmi Finozzi. Aquest dia, la poeta manacorina nascuda a Uruguai, presentà el seu recull de poemes acompanyada per l’editora, Marga Serrano, de l’editorial Purpurina, i per la presentadora M. Magdalena Gelabert. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La posta de sol d’ahir, amb aquells núvols esfilagarsats, mostrava una singular bellesa. Captar part del moment, amb la càmera del mòbil resulta fàcil.

L’entrada de l’epíleg de l’actual llibre de lectura (“La fábrica de cretinos dogitales” de M. Desmurget) vé com anell al dit.

No sempre hi pensam però resulta obvi: el que fem avui condiciona la vida de demà, tant a l’hora de menjar i beure, com a l’hora de passar el temps,o quan i com ens relacionam amb els altres,
La frase de W.Reich resulta, idò, transcendent. Continua

Segon doctorat de Mn. Jaume Mercant Simó, director de la Biblioteca Diocesana i professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca

El passat 27 de novembre, Mn. Jaume Mercant, rector de Son Servera, Sant Llorenç i Son Carrió, director de la Biblioteca Diocesana i professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, obtingué el seu segon doctorat, aquesta vegada en Dret i Ciències Socials, en l’especialitat “Filosofia jurídica”, amb la tesi titulada Los fundamentos filosóficos de la doctrina jurídica de Domingo de Soto: análisis del tratado “De iustitia et iure” (708 pàg.). Continua