La cançó de la setmana

Com sempre, quan arriben aquestes dates, ens toca elegir quina ha estat la millor cançó de l’any d’aquesta secció. Per això us deixaré a continuació la llista de temes que he posat en el transcurs del 2013 (amb el seu enllaç corresponent per si les voleu recordar) perquè vosaltres, estimats lectors, faceu de jutges. Pensau que en podeu elegir fins a tres!!! Entra i vota!!! Continua

La cançó en català de la setmana (17) Ovidi Montllor – La cançó del cansat

Ovidi Montllor forma part d’una generació de cantautors crítics que expressaven sense complexos les seves idees, agradessin o no.

Tot i que “La cançó del cansat” ja fa més de 20 anys que fou escrita, representa a la perfecció el cinisme i la hipocresia que s’ha escenificat avui al Parlament Balears, a on s’ha aprovat una llei de símbols feta “ex profeso” per prohibir als centres una senyera que Continua

La cançó en català de la setmana (16) Joan Bibiloni i Concha Buika – Adeu, Andreu

Si una màxima es compleix a la nostra illa, és aquella de “ningú no és profeta a la seva terra”.

Els dos GENIALS, musics que ens ocupen avui saben bé el que és haver de partir a fora de l’illa per haver de ser reconeguts artísticament.

Si hem de parlar de la carrera professional den Joan Bibiloni, ha treballat amb músics de Continua

Cartellera Auditòrium Sa Maniga

EXPOSICIÓ                             

FOTOGRAFIA A MALLORCA 1839-1936

Del dissabte 30 de novembre de 2013 al dissabte 4 de gener de 2014

La fotografia va suposar un invent fascinant, ja que permetia congelar un instant de les vides de les persones o deixar constància d’un moment determinat de la història, fet que semblava gairebé màgic. El descobriment va ser molt important en el camp científic i Continua

Desembre a Sa Màniga

El programa de l’Auditori sa Màniga de Cala Millor per desembre inclou teatre, pallassos, concerts, dansa i una exposició de fotografia

L’Ajuntament de Sant Llorenç ha preparat un programa molt extens i interessant per al mes de desembre a l’Auditori sa Màniga de Cala Millor. Tot plegat, seran més de nou activitats, perquè cada setmana hi trobeu actes del vostre gust. Continua

La cançó en català de la setmana (15) Cris Juanico, Nuria Feliu i Dolors Boatella – El dimoni escuat

Ara que arriba Nadal, els carrers de les viles s’omplen de música, en concret de les Nadales. Per mala sort, semblem condemnats fa anys a sentir les mateixes cançons del mateix disc, que potser no sigui dolent, però no aporta res de nou a aquesta categoria musical i ja comença a fer una certa olor de naftalina.

La cançó -i l’àlbum sencer- que ens ocupa venen a renovar i omplir d’aire nou aquest espai musical amb un so farcit de, a més de la veu del menorquí, unes col·laboracions de luxe i uns arranjaments excel·lents.

El disc revisa les nadales més nostrades i i en tradueix i afegeix algunes de les més Continua

La cançó de la setmana

Sovint hem bravejat que en aquesta secció posam música de tot el món i no només occidental, però no basten les paraules i també ho hem de demostrar amb fets i, la veritat, és que darrerament m’he relaxat un poc i no he posat gaire música de “l’altre part del món” (tan desconeguda i que tan poc ens deixen conèixer a causa de la famosa globalització). Així que ja toca i avui us deix un dels pocs artistes d’Àfrica que ha aconseguit travessar fronteres:  Youssou N’Dour i el seu famós Seven seconds. Continua

Adéu a Antònia Font

Una mala notícia per als amants de la música: Antònia Font diu adéu. Pareix que els diferents components del grup volen aventurar-se en altres experiències (“no necessàriament musicals” , segons ells) i deixar a part Antònia Font.

El tema ens toca un poc més de prop perquè ja sabeu que el cantant i el bateria, els Debon, tenen arrel llorencina (són Palers). De fet, (i permeteu que em posi nostàlgic) encara record el dia que fent feina de picapedrer amb en Toni Paler vaig pujar al seu cotxe i  els tenia posats. Tot d’una em varen cridar l’atenció i li vaig demanar qui eren. Em va contestar que uns cosins seus que es deien Antònia Font. Immediatament li vaig demanar que me’ls deixàs: record que era una cinta de casset amb unes cinc cançons, de les quals tres es van incloure al seu primer àlbum oficial i les altres dues quedaren com a inèdites (“cares b” se solen dir) a pesar que jo les veia ben interessants també.  Continua