Arxiu d'etiquetes: Entorn

Entorn: Horts d’estiu

Publicat el per
Respon

Estiu de 2021.

Tan sols és per deixar constància de la pervivència d’un vell costum, el conreu de les hortalisses d’estiu.

Son moltes encara les famílies de la Mallorca rural que, aprofitant l’allargada del dia dediquen un petit espai i molt de temps a conrear les seves hortalisses. Basta anar a qualsevol dels planteristes o a qualsevol dels magatzems que venen el planter dels planteristes en època de sembra per adonar-se’n que la pervivència del costum és ben transversal: De banda els pagesos de tota la vida, t’hi pots trobar capellans, mestres retirats, picapedrers, missers, jovencells…. des d’un 4L amb el níquels rovellats a un imponent “mercedes” passant pel 4×4 pick-up passat de moda. Hi ha de tot!. Continua →

Entorn: Murtera

Publicat el per
Respon

Murtera (Myrtus communis)

El procés sol ser sempre el mateix: hom de n’adona d’una idea i l’aplica. Si li surt bé la repeteix i després de varies repeticions es converteix en costum i, amb el anys, es converteix en tradició.
Fixi’s que no he parlat de “inventar” o “crear” perquè, segons diuen no hi ha “creació” que no es fonamenti en una idea anterior.
Podem parlar de “creació artística” o de “conreu de tomatigueres”. Podem parlar de processos personals o de processos socials. La dinàmica en el fons és la mateixa. Continua →

Entorn: Fonoll marí

Publicat el per
4

La cua de la primavera solia comportar una sèrie d’activitats singulars, no sempre generalitzades: la recerca del fonoll marí, de flors de camamil·la i de sal de cocó.

Enfocarem, avui el fonoll marí (Crithmum maritimum)

Encara que es pot utilitzar tot l’any, la meva memòria el té lligat a les tomàtigues novelles. Un Pa amb oli amb tomàtiga novella, de casta grossa, i uns brots de fonoll marí és un del sabors emmagatzemats a la memòria des de la primera infantesa. Continua →

Entorn: Herba de Sant Joan 4

Publicat el per
Respon

Fa dos anys, des de la pàgina “Entorn”, ja es tractà, una vegada més, el tema “Herba de Sant Joan” (22/06/2020). Però passejant, l’altre dia -la imatge és de dissabte dia 22- vaig pensar que era bo d’insistir-hi; fonamentalment per dos motius:

A. Sequera?. Canvi climàtic?. Les dues coses entre baulades?… cert és que enguany l’herba ha començat a florir un mes abans de Sant Joan. Continua →

Entorn: Mèl·leres!

Publicat el per
3

A vegades sorgeixen dubtes alhora d’enfocar els comentaris. ¿Toca parlar “d’anar a cercar nius” una activitat dels anys seixanta del segle passat qque consistia en cercar, discriminar i…si eren de cadernera engabiar les cries, en una gàbia no gens artística però eficient feta de fulla de fulla de figuera de moro i faies, per disposar, si hi havia sort d’aus cantores en el corral.?. ¿Convé parlar de l’explosió de vida de la primavera que afecta a plantes, animals i persones?… Continua →

Entorn: Morer

Publicat el per
Respon

Recordo que fa anys, quan muntàvem els materials didàctics de ses Sitges, vaig fer un estudi, no gens científic dels “arbres casolans”; d’aquells arbres que, a l’estiu, regalaven ombra a persones i animals acalorats.

Vaig arribar a varies conclusions, una que a diferència del que hi havia al migjorn de l’Illa, aquí els lledoners eren poc usuals. No era arbre estrany però, en tot cas, acostumava a sovintejar parets de fora vila (Recordo que de nin ens atrevíem a anar a “robar” lledons per devers ses Toltes Velles). Continua →

Entorn: Albons

Publicat el per
2

Albons (Asphodelus ramosus)

“Anys d’albons, any de cavalllons”, diu la dita. Segurament expressa més un desig que no una realitat, encara que segons com es miri, per generalista, no deixa de ser certa; el algun o altra indret floreixen els albons i en algun o altre indret serà any fructífer i de cavallons.

Ara mateix en el nostre entorn es poden contemplar camins ben farcits d’albons florits, encara que aquests siguin curts i prims. Les caramuixes d’enguany so serviran, idò, per fer canyissos. I a dir ver, els sembrats es mostren ben magres. Es clar que si envesteixen les pluges encara es poden alegrar i el que ara sembla trist i curt, en el mes de juliol pot sembrar una altra cosa. Continua →

Entorn: Parres i ceps

Publicat el per
Respon

Parres i ceps (Vitis vinifera)

Ara mateix les parres i els ceps comencen a treure pàmpols. Segons el diccionari “pàmpol” es refereix a “Fulla de cep o de figuera; cast. pámpana, pámpano”, però en el nostre entorn feien referència bàsicament a les fulles dels ceps o de les parres.

En algunes façanes encara resten senyals de les parres que, antigament ornaven la carrera de les velles cases del carrer del Pou o del Carrerillo. Proporcionaven fresca i fruits. Continua →

Entorn: orquídies

Publicat el per
Respon

Mosques vermelles (Ophrys tenthredinifera)

A uns 800 m del campanar, en aquesta època, es poden trobar, contemplar i gaudir de les “Mosques vermelles”, una de les nostres belles i subtils orquídies.

La veritat es que aclarir-se entre les nombroses orquídies silvestres no resulta gen fàcil, tal és la riquesa i diversitat de noms i matisos que presenten. Continua →

Entorn: Donarda

Publicat el per
1

El nostre entorn ofereix, també, singularitats. La donarda (Agave americana) n’és una.

Adesiara se’n veu alguna per foravila. Bonafè assenyala que és “cultivada als jardins i subespontània”. També assenyala “Amb el seu suc es prepara el pulque i el mescal. dues begudes alcohòliques mexicanes; i amb les fibres de les fulles se’n fan cordes, flassades i robes fines”
També es coneguda amb els noms d’atzavara i pita. (En alguns indrets amb el nom d’atzavara també és coneix l’Aloe vera, que pertany a una altra família) Continua →

Entorn: el despertar

Publicat el per
1

Avui, un “Entorn” diferent. La mirada no enfoca una planta, un animal o un costum humanitzat, enfoca la transformació, el canvi, el despertar.

Just abans d’encetar la primavera, tot és remou, des de la figuera a les persones, passant per les gallines. L’allargament del dia, l’increment de la calentor del sol, la humitat amuntegada al llarg de l’hivern (si és que n’hi ha) provoquen l’esclator. Continua →

Entorn: La flor del melicotoner

Publicat el per
Respon

Hi ha plantes que, segons el temps que fa i el lloc on són situades, amb les seves tretes s’avancen a la primavera, mentre els pins es tenyeixen de groc. Algunes, com la figuera, ho fan en petits borrons que precedeixen a les fulles, altres com el morers d’un dia per l’altra fan verdejar totes les branques d’un singular verd pàlid, i altres, que com el melicotoner (Prunus persica), les pruneres i altres fruiters avancen les flors a les fulles. Tot un poema de diversitat i harmonia.
Del comportament dels animals i de les plantes, si volem, com a humans, podem aprendre algunes lliçons vitals ben interessants. Continua →

Entorn: Espàrrecs

Publicat el per
Respon

Contemplar la vegetació i els sembrats, estirar les cames, escoltar els ocells, respirar aire pur, embadalir-se davant un fet inesperat, eixamplar l’esperit, prevenir malalties coronàries… son alguns dels nombrosos efectes positius de passejar per fora vila. En aquesta època, quan s’atraca la primavera te, a més, dos al·licients afegits: l’explossió de perfums i els espàrrecs, segons el DCVB “Cadascuna de les tiges aèries que surten del rizoma de l’esparreguera i són comestibles”. Continua →

Entorn: Pins

Publicat el per
3

Després de parlar de la processionària, toca parlar dels nostres pins, arbres de creixement ràpid i bona ombra que, de banda poblar bona part del terreny no cultivat de les illes, al llarg de molts d’anys, entre moltes altres coses, s’utilitzà la seva llenya per encalentir les toves dels forns de la vila (i també de fora vila) abans de la generalització dels forns elèctrics.

Alguns al considerar els alzinars com a base d’un primer arbrat generalitzat, els consideren espècie invasora. Continua →

Entorn: Cuca del pi

Publicat el per
Respon

Deia ahir en Mateu Rigo, el nostre meteoròleg: “ El sol ja guaita, les cuques ja van baixant dels pins, els ametllers (els pocs que hi ha) floreixen… signes d’haver passat ja la part més dura de l’hivern?” .

Des d’Entorn, voldríem fer referència avui una petita referència al singular i preocupant insente que coneixem com a cuca del pi o processionària del pi (Thaumetopaea pityocampa) un insecte que segons assenyala Xavier Canyelles a “Insectes de les Illes Balears” (Manuals d’Introducció a la Naturalesa, 14) va arribar a Mallorca fa uns setanta anys, en que al importar pins de la Península per sembrar, aquests estaven infectats d’ous de processionària. La plaga s’estengué ràpidament i passà a Menorca i també e Eivissa a l’entorn de 1975. Continua →

Entorn: Dues lianes

Publicat el per
Respon

En l’anotació anterior es parlava de l ‘ancestral utilització de les arrels d’aritja com a herba medicinal. L’aritja és una de les nostres lianes més conegudes.

Al llarg de molts anys vaig pensar que les lianes anaven lligades a la figura mítica de Tarzan fins que amb l’ajud de Bonafè i Masclans em van descobrir que nosaltres, aquí mateix, teníem unes lianes ben singulars i curioses. Les que es presenten avui, d’una de les velles parets de Llucamar que voreja el camí de Calicant. Continua →

Entorn: Remeieres

Publicat el per
Respon

Segurament s’ha de considerar, s’hauria de considerar, una activitat, un costum perdut. En la Mallorca pagesa, quan la Seguretat Social i els metges no eren sempre a disposició, les famílies cercaven els remeis que tenien més a l’abast. Remeis que provenien de l’assaig i errada i que s’anaven transmetent d’uns a altres membres del grup amb el conegut i estès: “A jo em va anar bé….”. Consells que provenien de coneixements ancestrals, de curanderos o d’altres fonts d’informació. Continua →