Es costum ben arrelat. La llenya sobrera de la poda o la llenya prima dels ametlers morts es crema a fora vila. Sempre s’ha fet així!.
El “sempre s’ha fet així” és, potser, una de les traves més usuals del canvi, de qualsevol canvi. Continua
El meu primer contacte amb les milanes (Milvus milvus) respòn a una imatge infantil sense cap milana a la vista. Aquella llarga canya que portava punxada en el cap prim una botella obscura a l’inrevés. Molts corrals de gallines disposaven d’aquesta mena d’espanta milanes (-“per que no se mengin es pollets!”). Continua
L’altre dia (de pagès) en vaig veure un petit esbart que s’assolava a terra, alhora que sentia l’habitual xivarri que vaig situar en els vells ullastres del marge que hi ha a la partió de migjorn; senyal inequívoca de que l’olivó ja comença a ser madur. El primer esbart d’enguany.
Al sentir els estornells (Sturnus vulgaris) em va venir a la memòria la referència que va fer en Joan Tomàs en el pregó de les festes d’enguany. L’espectacular vol dels esbarts d’estornells -podeu veure un deliciós vídeo a ngenespanil.com- és avui exemple de com amb normes relativament simples i concretes es poden resoldre situacions complexes. Continua
Fa ja anys que tenc a ca meva, a la carrera de terra, on no es llaura mai,un formiquer d’aquestes formigues negres que traginen grans.
No sé si a l’hivern tapen la boca del formiguer o si l’obrin durant el dia. El que si sé es que a l’estiu solen obrir una sola boca per on entren i surten les formigues. També sé que si ha de ploure, en poc temps la tapen. Continua
Realment havia tancat aquest llarg tema de fruites singulars, tal vegada hauríem de dir d’encant infantil, que es van perdent o que han perdut presència des de l’arribada del turisme ençà.
Però en Pau Quina, un dels pocs lectors, o si més no guaitador d’Entorn va fer el suggeriment i no en puc defugir. Continua
L’Ajuntament de Sant Llorenç, amb la col·laboració del Consell de Mallorca, ha editat la publicació Agenda 2030: Què hi pots fer tu i la teva família.
Aquest material es distribuirà a tot l’alumnat de les tres escoles de Primària del terme, i és la darrera acció de l’ampli projecte que es va presentar al Consell de Mallorca per divulgar i generar coneixement, interès i compromís pels 17 objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides. Continua
“Per sant Lluc, nesples pelluc” (18 d’octubre)
“Amb temps i palla d’ordi maduren les nesples”
Fruita de l’arbre anomenat nespler o nesprer (Mespilus germanica) que en el nostre entorn es feminitza i es conegut com a nesplera.
No es podia tancar aquesta tanda de fruites singulars sense fer referència a les nesples. Antany fruita ben habitual. Continua
Madona de Sa Cabana, aixecau-vos dematí i veureu es sol sortir vermei com una magrana.
No es fruita estranya, es comercialitza a les grans superfícies. A més, segons sembla, el seu consum és recomanable, entre altres coses, pels elements antioxidants que aporta. Continua
L’arbocera (Arbutus unedo) és arbre mitològic que, normalment i en el nostre entorn agafa forma arbustiva. En aquesta època, a la tardor, comença a mostrar tant els seus vistosos fruits vermells, com les flors dels fruits de l’any vinent. Es a dir, tot un any per passar de flor a fruita. Continua
El nostre procedir, sempre esbiaixat i tendenciós agafa volada d’inusitada crueltat quan es fonamenta en creences supersticioses i falses, ben allunyades del coneixement i de la ciència. Entre els animalons que han sofert persecució i rebuig totalment infundats hi podríem destacar els dragons, que encara fan por a molta gent, les serps i els calàpets (per a nosaltres “calàpots”).
Dels calàpets, en el nostre entorn, contades amb convenciment i vehemència n’he sentit contar un enfilall d’anècdotes llegendàries, totes falses, que mostren por i desconeixement: Continua
En el nostre entorn de parla manacorina li diem “quequi” i “quequier”. El caquier (Diospyros kaki) és arbre present en els vells horts tradicionals: ses Planes, Balafi, sa Real, Can Fal·lera…també en secà si el terreny és fresc. Actualment cultivat com a fruita exòtica.
Els fruits, de diverses varietats, es poden trobar en el mercat. Tant el cultiu com el consum es va substituint per fruites més resistents que suporten la globalització. Per això el posam en aquesta relació de fruites locals singulars. Continua
A l’apartat de fruites singulars, o millor dit de fruites perdudes, hi podríem situar els lledons, fruita del lledoner (Celtis australis) en castellà “almez”. Entre la pell negre i el pinyol tan sols hi ha una capa molt prima de popa, que te un singular i característic gust. Continua
Segurament el tractament del que es podrien anomenat “fruites menors” podria configurar un apartat d’aquest “Entorn”.
Sense comptar amb dades estadístiques, sembla que aquests darrers anys ha anat canviat el color i la composició de les fruiteres llorencines on codonys, arboces, caquis, atzeroles… s’han anat substituint per altres fruites d’origen tropical: kiwis, mangos, alvocats… Continua
A l’entorn del dia de la Mare de Déu Trobada, tal vegada influit per les arrels pageses i per l’experiència professional, apareix un pensament recurrent: el tràngol inherent a qialsevol canvi de lloc de feina.
Potser d’aparença simplement física però sempre transcendent. Malgrat sigui la mateixa feina, pastor d’una posessió, amb un canvi de lloc de feina canvien les: relacions personals que afecten el propi ésser. Continua
L’any passat, poc després d’iniciar la secció, el primer arbre que es va enfocar va ser el garrover. Ara, temps de garroves, no es vol enfocar l’arbre, sinó el seu fruit, les garroves, i més concretament al que sembla que determina el seu preu, el garroví, forma balear d’anomenar la llavoreta que porta la baina o garrova, el garrofí.
Sí, en el garrover tot és una mica màgic: és arbre espectacular, però planta lleguminosa, les llavors venen en una baina molsuda i dolça, les fulles són compostes, tot l’any mostra els seus fruits…Espectacular! Continua
Al enfocar l’entorn sorgeixen múltiples interrogants i/o possibilitats. Sense anar més alluny ahir els abellerols compareixien a la cita anual. Son esquius i volen alt però el seu singular xisclar els delata.
Dies passats una (o eren algunes?) milana, també de xisclar característic, voltaven vora la casa, segurament cercant alguna cosa per menjar. La premsa assenyala la proliferació de milanes en aquests darrers anys. Continua
Fa just una setmana parlàvem de les agostenques. Avui, dia de Sant Llorenç “figues a quers”. I enguany el refrany encerta.
En una setmana -sequera i altes temperatures- ha resultat espectacular el procés de maduració. Coll de dama, de la senyora i bordissot (de banda totes les altres més primerenques) ja són a l’abast. Continua
I amb l’arribada del mes, les figues, aquestes singulars infructescències, comencen els processos de maduració.
No totes ho fan a la vegada, en el nostre entorn -i més concretament a l’entorn de ses Sitges- comencen albecors, verdals, porquerenques i de la roca, aquestes darreres, petitones però mol apreciades, tant per la seva dolçor com pel seu llarg període de producció. Després blanquetes i paratjals i finalment coll de dama, bordissot i de la senyora. Segons la situació i l’any (calor, humitat…) l’ordre pot variar, per exemple enguany les blanquetes s’han avançat a les de la roca. Continua
A migdia
un silenci il·lustrador
cada dia.
Podria ser un síntesi del que es vol comunicar: en aquesta època de calor, a ple estiu, la naturalesa, amb la seva total inactivitat en hores de sol calent, ens orienta sobre comportaments.
Basta escoltar el silenci ensordidor. No en senten cap dels animals habituals: Continua
Watzlawich es demana, “Es real la realitat?”. El subtítol del llibre, de forma criptogràfica, dona pistes sobre el contingut: “Confusió. Desinformació. Comunicació”.
A manera de juguesca, es podria adaptar el títol als mites, aquestes creences compartides que tenen arrels en la saviesa popular amuntegada a força d’anys que conformen uns realitat. Una realitat que no te perquè ser real, però que actua com si ho fos. Continua