Olivarda (Dittrichia viscosa)
“Aroma contundent, sobre tot els matins de rosada, provinent de planta abundosa a camps i camins. D’un verd suau (les flor grogues no apareixeran fins a la tardor) i diferencial que contrasta amb el ocres de rostoll cremat pel sol, deixa una olor fresca, persistent a les pituïtàries, amb notes de dolç aferradís”. Continua
Fonoll (Foeniculum vulgare. Mill)
Jo tenc, tots tenim, la nostra llista d’olors d’estiu. Un perfums interioritzats que sentim i recordam, en general, en una determinada època de l’any. Segurament ens costaria descriure’ls -no tots tenim les qualitats dels enòlegs capaços de retolar etiquetes amb descripcions de matisos- però quan el sentim, els recordam perfectament.
La pràctica em diu que si féssim una mateixa pregunta -quin són els teus perfums d’estiu?- a una dotzena de persones diferents, les respostes, tant en nombre com en varietat, serien dispars. Segurament alguns d’aquests perfums serien compartits, però les llistes serien diferents. Continua
Alfàbega (Ocymum basilicum)
“Fa uns quants anys, si haguéssiu visitada la Mare de Déu Trobada, a Santb Llorenç des Cardassar, hauríeu vista la devota imatge servant amb la mà dreta un brot d’alfàbega seca i negre, lligat amb un rosari de vidre rosat, com un enfilall de gran de magrana.
Antany, el dissabte de la festa, el sacristà, adesant la cambrina de la Patrona, tirà el brotet en el munt de les agranadures, tot esfullant-se i perdent-se dins el serradís humit, brut de pols i de borra.
L’única petja d’aquell idil·li dolorós desapareixia de la terra, com una flòbia de vapor s’esvaeix dins la immensitat buida del firmament”. Continua
Figuera (Ficus carica)
Agost, temps de figues!.
La figuera és un dels arbres més característics de fora vila en el nostre entorn. De fet, fins a l’establiment de les possessions a principis de segle xx la sembra d’un determinat nombre de figueres cada any, era una de les condicions que els senyors solien imposar als arrendadors de les seves finques. Continua
Serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus)
La coneixem amb el nom genèric de serp. Es pot trobar rera una paret, assolellant-se sobre un caramull de pedres o morta en un camí quan, en un mateix moment, s’hi trobaren cotxe i serp.
Passa com la circumstància descrita a l’entrada referida a la lluerna. Feia anys que no en veia cap, (i això que en els anys vuitanta se’n deixava veure alguna per ses Sitges i fins i tot en vàrem arribar a tenir vàries en un terrari amb la finalitat que els infants les poguessen observar) i enguany, sense cercar-les n’he vistes tres a diversos indrets (dues d’adultes i una de petitona), però no s’han deixades fotografiar. A més d’inofensives, al detectar presència humana fugen tan aviat com poden. Continua
El garrover (Ceratonia siliqua), juntament amb la figuera i l’ametler -si més no fins fa poc, abans de la xilella- eren els arbres característics de fora vila en el nostre entorn.
No és casual que el primer arbre tractat a “Entorn” sigui el garrover. Es l’arbre amb el qual em vaig identificar la primera vegada que vaig jugar a les identificacions. Identificar-se amb un arbre, amb un animal, amb una imatge…eren jocs habitual a l’hora d’encetar determinats cursos, on es feia necessari un coneixement previ de persones, fins aleshores desconegudes.
Hi ha que veure el suc que pot donar el joc de les identificacions!. Continua
Botxes/Fonollassa (Daucus carota, subsp. carota)
M’agradarà enfocar avui la parcialitat generalitzada i compartida en la contemplació de la natura. Aquesta planta pot complir perfectament l’objectiu.
La pastanaga silvestre, aquí coneguda amb el nom de botxes i també fonollassa, és ben habitual e les vores dels camins i dels camps de conreu. La de la fotografia va arrelar i florir en un dels nostres cèntrics carrers. Continua
Prest farà dos anys de la luctuosa torrentada i de la posterior i discutible intervenció de Recursos Hídrics (a hores d’ara encara no s’ha informat als veïnats ni de la justificació ni del cost de les diverses intervencions).
Malgrat tot, la naturalesa fa el seu camí, a l’indret del Gorg el canyar ha rebrotat i l’aigua brolla encara amb generositat.. L’entorn humit, els ocells, els verds, el so de l’aigua… possibiliten una atmosfera agradosa i lleugerament més freda que no la de la vila o la del camp de secà. Continua
No hi ha, ni hi pot haver, sedàs a la xarxa i per això s’hi escola tot. Hi podem trobar des de pàgines meravelloses a presumptes notícies distorsionades a conveniència. Per això resulta tan important analitzar les fonts de tot el que ens arriba.
Voldria enfocar, avui una pàgina que, des d’una perspectiva mediambiental, em va semblar molt interessant. Continua
Lluerna, llanterneta, cuca de llum (Phausis paulinoi)
Feia temps que no n’havia vista cap, potser per això em va sorprendre una mica. De fet la darrera que havia fotografiada, fa anys, era en una d’aquelles ja llunyanes i singulars excursions nocturnes de Els trescadors que férem pel Parc Natural de Llevant, a les muntanyes d’Artà. Continua
Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum)
Alerta!, segons Bonafè amb la denominació Herba de Sant Joan a Mallorca i Menorca és coneix l’Hypericum perforatum, a altres indrets amb el mateix nom s’hi pot conèixer l’Artemisia arborescens o la Santolina chamaeciparissus.
L’herbari virtual amb el mateix nom popular ens remet a Santolina magonica Romo. Si hi arribam pel nom científic Hipericum perforatum també la mostra com a herba de Sant Joan, i en quan a usos fa esment a “medicinal i usos simbòlics”, sense concretar més. Continua
1 Cama-roja (Cichorium intybus L.)
Potser no és la més bella, però si la més enigmàtica. Sedueix pel seu blau, per la seva abundància, per les tiges rectilínies sense fulles aparents i també per la seva personalitat: per seguir el sol calent i per ser, com els moment de felicitat, una flor efímera. Unes quantes hores d’existència li basten per deixar la seva empremta vital, per complir amb la seva existència. Continua
Encetam una nova secció amb la finalitat de treballar, afavorir, sensibilitzar, orientar…vers aquest ampli concepte que s’anomena Educació Ambiental. Finalitat que es situa en la mateixa línia iniciada, conjuntament amb altres persones, des de ses Sitges estant, a principis dels anys vuitanta del segle passat.
L’objectiu és modest, es tracta d’enfocar -si potser setmanalment i cada dimarts- algun dels nombrosos continguts que ofereix l’entorn més immediat. Continua
Nova entrega de reflexions a l’entorn de l’ésser persones humanes segons les darreres aportacions conegudes.
Partint de l’anècdota d’en Manuel a una lectura de poemes de Jaume Santandreu es passa al pes de la genètica i l’entorn en el nostre pensar, sentir i actuar. Com es costum acaba amb una proposta personal de desaprenentatges