Primer de tot vull deixar ben clar que  em sembla molt bé que els artistes vulguin cobrar pel seu treball. Menys romanços que la cultura és de tots i que forma part del patrimoni de la humanitat. De fet, si el pobre Cervantes, que quasi es va morir de gana a pesar d’haver escrit El Quixot, pogués aixecar-se de la tomba ens pegaria de gust amb els dos volums de la seva exitosa novel·la per veure si deixàvem de dir disbarats. Fer una novel·la, un disc o una pel·lícula,  du feina  (molta feina), i s’ha de cobrar. Jo mateix si fos capaç de parir alguna cosa que valgués la pena… què voleu que us digui, m’agradaria cobrar-la. De fet, si algun esperit caritatiu vol pagar-me aquest escrit que està llegint ara mateix, acceptaria de gust. Amb això vull dir que estan en el seu dret d’exigir uns beneficis per la feina que han realitzat. Però els que em sobren en tota aquesta història són els intermediaris que hi ha entre aquests autors i nosaltres, el gran públic. Em referesc a les companyies discogràfiques, les distribuïdores de pel·lícules, de videojocs… Els temps han canviat i ja no són necessaris per a gaudir de la cultura gràcies a aquest invent tan meravellós anomenat Internet. Continua →