Cada un dels dols té el seu procés. A vegades és necessari agafar certa distància per retrobar-se i poder, així, començar de bell-nou.
Els psicòlegs ens poden ajudar a retrobar el, sempre, nou camí (Recordi’s que des de la Direcció general de menors i família, de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, amb col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Llorenç a partir de dilluns s’ha obert un servei per cobrir tal finalitat). Continua
I amb aquesta reflexió, de moment, es tanca el tema referit al lideratge. Les reflexions d’en Gabriel anotades a la seva llibreta mostren, al meu entendre, obvietats conegudes que, adesiara, volem decantar. Continua
Més voltes a l’entorn del lideratge. Ara, en Gabriel, afegeix les darreres experiències a les seves reflexions Continua
Adesiara es parla d’una necessària igualtat entre feines, sous, tasques domèstiques… Es una passa més en la llarga lluita social de les dones per superar l’arrelat masclisme. A vegades basta observar petits detalls per adobnar-se’n. Continua
La síntesi podria ser: “No siguis bejoca!, tracta’ls be i no tidran ganes d’anar-se’n!”. Potser és el que diria qualsevol pagès referint-se als seus animals. Continua
Fora vila conforma un univers evolutiu d’experiències. Els humans també som animals, amb els nostres patrons de conducta… Continua
Adesiara, i no té perquè tenir res a veure amb l’edat, algunes persones jugam el joc dels descuits. Tornar arrere per tancar una barrera que havíem deixada oberta, cercar unes claus… fan part de la rutina. Continua
Em captiva la indagació del perquè fem el que fem. On arrelen ls nostres conductes?. Entre altres, sembla que resulten fonamentals les petjades d’aquella primera infància que surt de l’abast dels records; i també, com evidèncien els exemples que s’exposen, les relacions amb els altres i els costums habituals. Continua
Resulta interessant observar detingudament el comportament animal. I més encara quan sabem que sota la careta de la raó de les persones s’hi amaga un animal com els altres animals. La lluita pel menjar, la comunicació, el manteniment de la distància òptima…poden resultar ben il·lustratius. Continua
Tal vegada es podria dir que, en general, les diferències ens resulten antipàtiques. El manegat concepte “és l’ovella negra” en podria resultar un bon indicador. I tot malgrat, i tal com assenyala Mèlich «…la qüestió no és com podem convertir-nos en iguals sinó com podem (con)viure amb una desigualtat insuperable». Continua
Un breu relat referit al cost del desconeixement. Tots tenim dret a l’errada, però alhora tot te un cost… Continua
Si gaudir del viure ja és una meravella, intentar entendre i trescar els múltiples viaranys inherents resulta, si mes no, engrecador. En què consisteix la llibertat?. Per què adesiara botam les normes? Continua
Una reflexió sobre descuits, culpes i responsabilitats… Continua
Quina metàfora personal teniu per descriure el procés de viure?. Una que tenc a ma, ara mateix, es la de la mar, amb el seu constant onatge, amb la successió de crestes i sinus. Continua
“Lliçons de coses” són reflexions personals, amb certa finalitat didàctica que, habitualment sorgeixen de l’observació de la naturalesa humanitzada, i més concretament a l’entorn de ses Sitges. Però amb excepcions, tal és el cas dels contes publicats, també en paper a “Rates voladores”, o aquesta petita narració que a suggeriment de Tomàs Martínez, pretén presentar la cançó “La princesa que habitava al cor d’una poma” que amb lletra de G. Janer Manila i música de A. Rodriguez Sabanes va cantar, ahir, la Coral llorencina. Continua
Una petita reflexió sobre el coneixement Continua
Parlant de participació ciutadana i també de la més contreta referida a grups i associacions… Continua
Un passeig interior a la recerca dels condicionaments emocionals que nodreixen els (meus) pensaments Continua
Sempre fem feina, estem i ens divertim amb altres. Moltes vegades, quan participam en tasques de grup diem que “conformam un bon equip”, però… Continua
Diuen que la “necessitat” és condició necessària. Ajuda a despertar el desig de canvi i afina l’enginy. Darrerament, sota diverses formes, torna aparèixer la vella i coneguda “barata”. Continua