L’ombra de la buguenvíl·lia de flors vermelloses, d’un violeta encès que s’enfilava al reixat de la pèrgola em proporcionà una inesperada, discreta i arrecerada talaia.

Sol alt, de mig horabaixa que es situava al lateral dret. Dia plaent, de primavera endolcida per la llarga sequera. Les figueres comencen a mostrar la seva singular ungla que conforma els incipients borrons. Moment, idoni, assenyalà en Miquel, per sembrar els nous brots de tres o quatre tanyades. Continua →