Que és més gran França o Espanya?. Espanya o Alemanya?. Sense saber ben bé perquè la conversa de cafè derivà vers aquests temes.
L’eixida acabà amb sorpresa: no sempre les nostres percepcions són tan afinades com pensam. Continua
Conversa de cafè
Arxiu de l'autor: Guillem Pont
Salvador Galmés en el DCVB/93
Sant Llorenç de principis de segle passat ben poc a veure te amb l’actual. Els constants i, darrerament, accelerats canvis, ens han portat a la desaparició no sols d’utensilis i paraules agrícoles si no també d’aspectes relacionals.
Ja no hi ha veles ni molins, ni quadrats de ball, ni gerres ventrudes, ni verducs…poques vegades es tiren verbals.
Una cosa persisteix. En Jaume Belluguins tenia bones qualitats, però era ben poca cosa.
AL73 Il·luminació
Des de l’anecdodari llorencí, es vol enfocar, avui, el tema lumínic, tant a fora vila com en el poble. També un canvi radical en tots els aspectes.
Com ha passat en altres temes de comentari, en la darrera centuria hi ha hagut més canvis i més radicals que en totes les centuries anteriors. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/92
D’aquesta entrega en voldria destacar el concepte d’ull i d’ullada que mostra Galmés.
I també la descripció de “valona”. El llenguatge que utilitza Galmés evidencia la pervivència del que és útil alhora que mostra la pèrdua de tot el que consideram superat, com és el cas del món agrícola lligat al bestiar.
Salvador Galmés en el DCVB/91
D’aquesta entrega en voldria destacar, sobre tot, la descripció de tespol (trispol) i el bolic o “trossella”.
També “trompot”, “trinxetejar”, “trenar” i la frase galmesiana que apareix a “trencadora”
Salvador Galmés en el DCVB/90
Respon
“Tost”, “tovar”, “tragí -carro de tragí-“…potser s’haurien de situar a la llista de mots en desús.
També m’agradaria destacar el concepte de “festa major” concepte en que Galmés es referix a les festes patronals. I a l’accepció 7 i nostrada de “trempar”, tan diferent a la que s’usa en altres indrets. Contundent és això de “mastegava venjances trempades ab fel”,
Enyor
La vida, segons com es miri, es pot contemplar com una successió de baules. M’agradarà reflexionar-hi.
Una de les baules per la quan tots hem passat és la de l´enyor. Potser aquella infantil por a la soletat, potser aquest buit que tots sentim al perdre, encara que sigui sols temporalment, una relació plena. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/89
D’aquesta entrega en voldria destacar les paraules “tirar”, “toix” i “topadís” .
“Tomversa” és la versió manacorina/llorencina de tombessa que la nostra generació ja coneix con a títara.
Aiximateix voldria derstacar la consideració de l’enyorança, el buit emocional derivat de l’absència, de “tortura”.,
De la xarxa: Agressió, Pedro Sánchez… I ara què?/2
Es veu que el comentari que vaig fer relatiu als càntics i a les agressions ha destapat una inusual polèmica que queda reflectida en el nombre d’entrades de l’article i en les converses derivades
En relació als fets, hi va haver una manifestació encapçalada per l’Ajuntament i altres entitats i associacions hi van dir la seva a les xarxes, a més d’altres comentaris a Card.cat (Polèmics càntics a les festes i Sant Llorenç diu no a l’LGTI-fòbia).
La polèmica, a vegades amb dits acusadors sense cap tipus de prova, evidencia, al meu entendre, el nivell de crispació o polarització de la vida social local.
La situació és delicada i com vaig assenyalar “hi ha retxes vermelles, les que assenyala la llei, que ningú no pot traspassar”. i com també vaig dir crec que “es tasca de Govern, dels grups que ostenten el poder i també dels que estan a l’oposició” i també de la policia local, posar fre a les bretolades i actuacions que no respenten la llei.
Acusar de fets a persones concretes sense tenir-ne proves, és una manera de transgredir la llei.
AL72 Fogons
A l’anecdotari llorencí d’avui es parla de cuina i fogons, de com era el procés d’elaboració del menjar en els anys quaranta i cinquanta del segle passat.
Amb una petita referència a l’art de cpmençar foc Continua
Salvador Galmés en el DCVB/88
De l’entega d’avui en voldria destacar les paraules “tenassa”, referit a la terra (i no a la mar), ” terbolenc”, “terrada”, “tesa”, i “tibulet”, la forma local d’anomenar aquestes cadires baixes i sense respatler que en altres indres s’anomenen tamborets i “titímbola”.
A manera de curiositat, la paraula “tesa” mostra dues referències galmesianes. M’ha semblat excepcional (però podria ser que altres mots també tenguessis més d’una referència i no me n’hagi adonat)
Continuen les temperatures excepcionals
Segons comenta en Xesc Umbert:
Avui s’han superat i bé, les temperatures d’ahir .
38;3°C , i amb un 22 % d’humitat. Dia de calor peninsular
S’han evaporat 9,3 litres/m2. en 24 hores,. què també es casi un recort.
Avui, aquí, el dia més calent de l’any
Segons informa Xesc Umbert, molts anys metereòleg de “Flort de Card”, avui ha resultat, a Sant Llorenç des Cardassar, el dia més calent de tot l’any, amb una temperatura de 36,3 ºC
Salvador Galmés en el DCVB/87
En aquesta entrega es comença la lletra t, indicador que s’apropa el final de la recerca. Es mostra la singularitat de la paraula “tavec” usada per Ramon Llull “de significat incert”.
Tavella (tavellat) i taliquin podrien estar a la llista de mots perduts.
Voldria destacar el concepte de “tela del cor” pel que te de vell i modern alhora. Abans es situaven en el cor els sentiments, després tot va passar en el cervell, però darrerament alguns situen neurones, de banda les que tenim en el cervell, també en el cor i en la panxa.
Un altre cas singular és el del tallanassos: Per a nosaltres una varietat d’aranya (Salticus mutabilis?), però tant la Viquipèdia com a “Insectes de les Illes Balears” amb aquest nom es mostren altres insectes.
De la xarxa: Agressió, Pedro Sánchez… I ara què?
La xarxa en va plena tant del que passa el dia de la cursa “Mes sans que un gra d’all” -cursa on l’Ajuntament, per cert, després d’uns anys de coherència amb la sequera tornà escampar aigua sobre els particiupants- quan de forma espontània (?) -es posa l’interrogant perquè tots sabem que n’hi ha un que comença i els altres el segueixen- va apareixer la cansueta “Pedro Sánchez, hijo puta”, així, talment, en llengua castellana.
Posteriorment, del dia de la Granotada la descarada agressió a una persona. Agressió contestada per gran nombre de grups i associacions locals, amb lectura de diversos manifests aquest 14/08/25 i on, entre altres coses, es demana reorientar la mirada de la vergonya. No es tracta tant de fer costat a la víctima com de destapar els agressors.
Continua
Salvador Galmés en el DCVB/86
L’entrega d’avui és una mica més allargada jjust per tancar la lletra s.
De banda temes de vocabulari amb mots com sotarrani o suanyar, voldria destcar el “suc” , en el nostre entorn “suco”.
I també el concepte que mostra de l’adolescència “l’època objectivament més llastimosa de la vida”,. Aleshores els neurocientífics encara no havien destapat la transcedència d’aquesta etapa vital.
Salvador Galmés en el DCVB/85
D’aquesta entrega en voldria destacar “tocar soletes”, que hauriem d’afegir a la llarga llista de mots perduts i el concepte de “somerí”
AL71 Festeig
Una petita referència a la liturgia del festeig abans de l’arribada del turisme.
Mirar-se, parlar, demanar entrada i posar-se a festejar xiu-xiuejant sota la presència de terceres persones. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/84
De l’entrega d’avui, de banda l’interessant tema “vocabulari” (serigot, servar, séu, sideri, signar, sobatre…) en voldria destacar dos aspectes:
Una que éssent “Flor de card” la font fonamental dels mots on Mn. Alcover cita a Salvador Galmés, tamabé n’hi ha altres: dues de les citacions provenen d’altres escrits galmesians.
Ara que, de forma malintencionada i des del desconeixement alguns pretenen embullar la troca -ja hi tornam ésser altra vegada!- “signar” que podrien fer passar per “imposició catalanista” ja era usat per Galmés a principis de segle passat.
Imatge amb text / Text amb imatge
Diuen que tothom es situa allà on vol estar. Ens podem arrambar i quedar en els coneixements que vam aprendre a l’escola -mil pins a duro, mil duros- o podem evolucionar.
Evolucionar implica desaprendre. Desaprendre i experimentar.
De la mirada analítica i concreta, a la mirada holística. De l’organigrama social a les relacions sistèmiques, del jo a les interaccions relacionals…
El concepte sorgeix a “El Traité des systèmes” d’Étienne Condillac (1749). Continua