Arxiu de l'autor: Guillem Pont
De la xarxa: La decisió del TSJIB
El TSJIB desestima la imposició del 25% en castellà a l’escola. Una altra batalla guanyada!
El TSJIB desestima la pretensió d’un grupuscle d’extrema dreta (Plis Educación) i denega la imposició del 25% del castellà en els centres educatius de les Illes Balears.
L’OCB, que s’havia personat com a part codemanda en aquest procediment, al costat de la CAIB, ho considera una victòria davant dels intents d’erosió que pateix el model lingüístic educatiu de les Illes Balears, un model consolidat i consensuat al llarg d’aquestes darreres dècades.
Antoni Llabrés, president de l’OCB, ha manifestat que “es tracta d’una notícia excel·lent, que s’afegeix al fracàs del pla de segregació lingüística i de l’aposta de les famílies pel català com a llengua de primer ensenyament a l’educació infantil”, afegint que el consens de la comunitat educativa i les famílies en torn del model lingüístic educatiu resulten fonamentals per resistir els atacs que experimenta, venguin d’on venguin.
La sentència, datada dia 1 de setembre de 2025, inadmet el recurs de Plis referit a la modificació dels projectes lingüístics dels IES Mossèn Alcover, Aurora Picornell i Sant Agustí, i desestima la seva pretensió d’imposar la llengua castellana en el 25% de l’horari lectiu de tots els centres públics de les Illes Balears. El TSJ ja s’havia pronunciat, sobre el fons de l’assumpte, en la sentència 247/2024 de 15 de maig, pronunciant-se sobre la constitucionalitat del model lingüístic educatiu, per a la qual va tenir en compte la Llei d’Educació de les Illes Balears de 2022, i desestimant el recurs que havia interposat un particular demanant l’aplicacio del 25% de castellà en el CEIP on estava matriculat el seu fill.
El TSJIB condemna el recurrent en costes.
De la premsa: Dia de les Marededeus Trobades
M’agradacatalunya.cat mostra:
Cada 8 de setembre, coincidint amb la Nativitat de la Mare de Déu, se celebra arreu dels Països Catalans la festa de les Marededeus Trobades. És una jornada que uneix fe, cultura popular i llegenda, i que dona protagonisme a les verges que, segons la tradició, van ser “trobades” miraculosament després d’haver estat amagades durant temps convulsos. Aquesta jornada combina devoció religiosa, llegendes històriques i manifestacions festives com aplecs, romeries i processons als nombrosos santuaris dedicats a aquestes figures marianes. Continua
De la premsa: Mor Ramon Rosselló Vaquer
Diario de Mallorca, el l’obituari i en escrit de Jaume Mateu Verdera mostra la defunció de Ramon Rosselló Vaquer, investigador, amic i molts anys col·laborador de “Flor de Card”. Entre moltes altres publicacions -es parla de 600-, és autor de “Història de Sant Llorenç des Cardassar. Segles xiii-xvi, (Mallorca, 1978) amb il·lustracions de Josep Cortès i pròleg d’Antoni Riera Melis.
L’aportació de les seves investigacions restarà sempre oberta i a disposició de qui s’hi mostri interessat
De passada val a dir que era germà de Mn. Joan Rosselló “Firella”, el rector de les portes obertes.. Continua
AL74 Substrats
Amb el títol de substrats, des de l’anecdotari llorencí, ens intentarem apropar a aquells temes que, sense samblar transcendents, apareixen sense mostrar-se, en bona part de les converses.. Continua
B2 El suau perfum de l’alfals
Tots tenim els nostres moments, a manera d’imatges gravades en el cervell. Fan part de les successives baules que conformen el nostre existir.
Segurament per a la majoria de jovencells nascuts a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta “anar a collir ametles a Pacafarina” fou una arrelada normalitat que va deixar petjada. També hi havia, però, camins alternatius: Continua
De la premsa: Violència
Potser els altres anys també passava i no me n’havia adonat. Potser. No ho sé.
Enguany la premsa s’ha fet ressó de violència. si mes no, a les festes patronals de Binissalem, Llucmajor, Fornalutx, Sant Llorenç… Potser casualitat o un a nova tendència.
De botellot a les baralles?
(Imatge de Google)
Mn. Salvador Galmés en el DCVB
S’acostuma a dir que tot el que comença acaba. Aquesta aventura d’espigolar les referències que, de Mn. Galmés, en fa el Diccionari Català-Valencià-Balear, obra cabdal de la nostra cultura.
Tota tasca implica determinades aportacions que, sedassades per aquest entremaliat i manipulador cervell nostre, ens reconformen. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/ i 96
Amb aquesta entrega, una mica més llarga que les anteriors (normalment d’unes 10 paraules) acaba l’aventura de destacar les referències que fa el Diccionari Català-Valencià-Balear a determinats escrits (en general de “Flor de card”) de Salvador Galmés.
De banda les paraules en desús: volt, vòrtex, xaruc, xètiga, xorar, xorc… voldria destacar: “El siulet que convidava la bístia a beure” pel que té de perdut. El localisme en la manera de pronunciar “xelistre”, i el fet de ballar amb “voltes senyorívoles”
Salvador Galmés en el DCVB/95
D’aquesta entrega en voldria destacar, fonamentalment dues coses:
-El substrat masclista del DCVB, sens dubte fruit de la seva època, que es manifesta en les descripcions que, a vegades, mostra, com ara en el cas de “viril” .
-La modernitat del raonament galmesió al assenyalar: “Vida que enclou en son si tota la vitalitat de l’Univers”.
Salvador Galmés en el DCVB/94
D’aquesta entrega en destacaria, potser l’articulació i ús -actualment desús- del “vet”: vetaquí, vetallà.
I també el para·llelisme que estavleix entre l’ús de referències geogràfiques i sentiments: “Amors fascinadores com les verticalitats del Gorg-Blau”, de banda la usual mirada poètica dels seus textos: “La campana esquexà l’atmòsfera ab les vibracions reposades”
Conversa de cafè
Que és més gran França o Espanya?. Espanya o Alemanya?. Sense saber ben bé perquè la conversa de cafè derivà vers aquests temes.
L’eixida acabà amb sorpresa: no sempre les nostres percepcions són tan afinades com pensam. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/93
Sant Llorenç de principis de segle passat ben poc a veure te amb l’actual. Els constants i, darrerament, accelerats canvis, ens han portat a la desaparició no sols d’utensilis i paraules agrícoles si no també d’aspectes relacionals.
Ja no hi ha veles ni molins, ni quadrats de ball, ni gerres ventrudes, ni verducs…poques vegades es tiren verbals.
Una cosa persisteix. En Jaume Belluguins tenia bones qualitats, però era ben poca cosa.
AL73 Il·luminació
Des de l’anecdodari llorencí, es vol enfocar, avui, el tema lumínic, tant a fora vila com en el poble. També un canvi radical en tots els aspectes.
Com ha passat en altres temes de comentari, en la darrera centuria hi ha hagut més canvis i més radicals que en totes les centuries anteriors. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/92
D’aquesta entrega en voldria destacar el concepte d’ull i d’ullada que mostra Galmés.
I també la descripció de “valona”. El llenguatge que utilitza Galmés evidencia la pervivència del que és útil alhora que mostra la pèrdua de tot el que consideram superat, com és el cas del món agrícola lligat al bestiar.
Salvador Galmés en el DCVB/91
D’aquesta entrega en voldria destacar, sobre tot, la descripció de tespol (trispol) i el bolic o “trossella”.
També “trompot”, “trinxetejar”, “trenar” i la frase galmesiana que apareix a “trencadora”
Salvador Galmés en el DCVB/90
Respon
“Tost”, “tovar”, “tragí -carro de tragí-“…potser s’haurien de situar a la llista de mots en desús.
També m’agradaria destacar el concepte de “festa major” concepte en que Galmés es referix a les festes patronals. I a l’accepció 7 i nostrada de “trempar”, tan diferent a la que s’usa en altres indrets. Contundent és això de “mastegava venjances trempades ab fel”,
Enyor
La vida, segons com es miri, es pot contemplar com una successió de baules. M’agradarà reflexionar-hi.
Una de les baules per la quan tots hem passat és la de l´enyor. Potser aquella infantil por a la soletat, potser aquest buit que tots sentim al perdre, encara que sigui sols temporalment, una relació plena. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/89
D’aquesta entrega en voldria destacar les paraules “tirar”, “toix” i “topadís” .
“Tomversa” és la versió manacorina/llorencina de tombessa que la nostra generació ja coneix con a títara.
Aiximateix voldria derstacar la consideració de l’enyorança, el buit emocional derivat de l’absència, de “tortura”.,
De la xarxa: Agressió, Pedro Sánchez… I ara què?/2
Es veu que el comentari que vaig fer relatiu als càntics i a les agressions ha destapat una inusual polèmica que queda reflectida en el nombre d’entrades de l’article i en les converses derivades
En relació als fets, hi va haver una manifestació encapçalada per l’Ajuntament i altres entitats i associacions hi van dir la seva a les xarxes, a més d’altres comentaris a Card.cat (Polèmics càntics a les festes i Sant Llorenç diu no a l’LGTI-fòbia).
La polèmica, a vegades amb dits acusadors sense cap tipus de prova, evidencia, al meu entendre, el nivell de crispació o polarització de la vida social local.
La situació és delicada i com vaig assenyalar “hi ha retxes vermelles, les que assenyala la llei, que ningú no pot traspassar”. i com també vaig dir crec que “es tasca de Govern, dels grups que ostenten el poder i també dels que estan a l’oposició” i també de la policia local, posar fre a les bretolades i actuacions que no respenten la llei.
Acusar de fets a persones concretes sense tenir-ne proves, és una manera de transgredir la llei.