Des de Paris, l’amic Jaume Galmés ens fa a mà la presentació de la magna obra lul·liana “Enchiridion Theologicum Lullianum”, en la traducció de la qual, en Jaume, ha participat.
El diari Ultima Hora, ahir, en donava notícia. Continua
Anava malsofrit.
Ni ell mateix sabia l’origen de tal malsofridura.
L’actitud autoritària de Le Senne, i tot el joc polític que se’n derivà, l’havia incomodat, cert! però tots intuim¨la complexitat del joc polític. A més Ciutat és lluny, fuig de les possibilitats d’acció directe. Continua
La premsa d’avui mostra dues notícies tristes i decebedores:
D’una banda l’ús de la força -masclista i patriarcal- del President del Parlament, un president que com tots sabem és de VOX i que, aquí, en el nostre municipi té el suport, a les darreres eleccions, del 8,38% dels votants. (En cas de discrepància en altres comunitats fan consultes juríques, aquí pegam grapada)
Amb aquesta entrega finalitzen les aportacions de Salvador Galmés amb la lletra “c”.
Com acostuma a passar en cada una de les entregues de hi apareix una mica de tot: mots perduts, potser habituals en aquell ja llunyà, primer terç del segle xx (coruscant, còs, coverbo…)
I altres expressions que es podrien considerar genuïnament galmasianes: “si estergia l’imatge coruscant de l’estimat”, “turgència de secrets i misteris infantats”, “cascada de cromatismes sonors”…
Per contrast potser en estacaria l’estil del vestir de la jpoblació masculina local de l’època: “cos de camisa, capell posat”.
Sobre la imatge d’una flor de card, card de formatjar ple de vida, una idea-força.
Per extreure-la he jugat a l’atzar. Sense mirar he agafat alguns d’aquests llibres que tenc a l’esquena que conformen la companyia i suport d’aquest intent de canvi constant.
He hagut de gastar un segon intent. La interpretació del fet es que alguns d’aquests libres estimats que m’han acompanyat ja han perdut vigència en forma de càrrega conceptual. Les amistats dels llibres no té, idò, validesa eterna. Continua
A la fí!. Després de 15 anys de feina, d’anades i vengudes , s’ha inaugurada la “Casa Blai Bonet. Centre de poesia” de Santanyí. La premsa digital se’n va fer ressò (arabaleras.cat,)
Blai Bonet va ser un dels molts lletraferits que en feren costat en aquella I Setmana Cultural en honor a Salvador Galmés. No li havíem demanat cap escrit -tampoc sabem si hi hagués accedit- per al “Flor de Card” extraordinari, però va venir a algun dels actes programats, va estampar una bella frase en el Llibre d’Honor del Club i veient les pel·lícules de Miquel Rosselló es va oferir per fer un guió d’alguna de les obres galmesianes. Continua
La premsa digital (arabalears.cat , dBalears.cat) informa de la defunció del poeta i escriptor sineuer Biel Florit. Continua
Un pensament derivat d’una observació casual.
una capacitat ínfima d’enfocar tot el que ens volta. Continua
Encara que sigui a petitíssimes espipellades agafades del DCVB, la lectura de Salvador Galmés a més de resultar entretinguda permet entreveure el seu ésser, la seva sensibilitat i també l’acurada capacitat d’observació.
“Les mans, els llavis,… tot son cos, s’extremien per la corrent nerviosa de l’expectació”… “Escurant-se el barram amb contraccions de llavis”… Continua
Tarda plàcida. Haviem de fer temps per arribar d’hora a una cita cultural.
De forma pausada visitarem l’exposició de les obres que havien concursat en el certamen local que es fa cada any. Com sempre les obres es trobaven exposades en una de les sales de l’antic convent de monges franciscanes, adaptada temporalment per a tal finalitat. Les condicions d’espai i llum potser no són les idònies, però tampoc estan malament. Continua
Sobre la imatge d’ordi tardà que ja comença a groguejar. (A diferencia d’altres indrets de Mallorca, aquí els ordis tardans -recordi’s les darreres pluges- han granat bé i s’intueix bona producció) una vella frase del segle XVIII.
Goethe l’anomenà “remolí del temps”, posteriorment Ortega i Gasset parlaria de circumstàncies i el corrent marxista de “superestructura”; Domínguez amb el seu “L’esperit del temps” en faria més divulgació.
Es tracta de fer conscients, contemplar i acceptar -o treballar per modificar- el feix de creences i costums que configuren, condicionen o delimiten la nostra circumstància del viure. Continua
De la proposta d’avui, potser se’n poden destacar alguns aspectes.
La manera de ballar dels dimonis llorencins, aleshores, a principis de segle, era “ab fexugor, però còmicament”. Per dir-ho amb termes actuals “a la manacorina”
Les correlacions metafòriques que utilitza: festes amb maternitat, puig amb conicitat perfecte…
I la frase més destacable potser seria “El fastidi constituïdor del fons de la nostra vida” pel que té de possible posicionament personal.
Avui 5 de juny és el dia triat per la ONU per recordar la necessària conscienciació en relació al medi. No podem seguir malbaratant els limitats recursos que ofereix la Terra.
Pensant amb això, m’he demanat ¿Quantes quarterades i quant anys d’agricultura regenerativa serien necessaris per compensar la despesa energètica del concert de Taylor Swift?.
Llums, so, viatges amb avió, cotxe i tren…
Molta gent, un genter s’ho va passar beníssim, i es va emocionar, cridar i plorar, però… a quin cost? Continua
Com cada diumenge, en aquest cas sobre la imatge d’un aspersor en el contrallum d’un horabaixa qualsevol, una idea descontextualitzada i usada per a la reflexió.
Una idea vella, gastada i sovint oblidada.
El plaer, la joia, es troba en el camí, en la recerca, en el procés… I amb paraules de Mascaró, en el pelegrinatge. Continua
Atès que, amb aquest programa la cursiva, per si mateixa, no destaca gaire, s’ha optat per posar-la també en negreta.
De l’entrega d’avui, particularment en voldria destacar dues entrades, una per considerar-la singularment galmesiana “Singlots reclosos per un coagulament de desconhorts”, d’aquelles que, si més no en una primera lectura., requereixen el diccionari a mà.
I des d’una perspectiva diguem-ne “de desenvolupament” , destacaria el cernut, la intensitat apagada per la distància, sempre recomanable, tant si parlam de pensaments com de sentiments. Continua
A vegades, just fullejat un llibre, com és el cas, et trobes amb una idea que et porta a la reflexió.
¿Es l’atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrinsec de la naturalesa?, es demanava Jorge Wagensberg.
Sobre uns núvols inestables i canviants, una idea per ponar-li dues voltes.
El concepte “original” és, segurament un d’aquells múltiples conceptes que convé desaprendre per tal que es pugui substituir per un altre concepte derivat d’una nova mirada. Si més no és el que planteja de professor de filosofia Josep Mª Esquirol Continua
Tot ens convida a posicionar-nos com a “reis de la creació”.(jo som jo i “punto pelota”). Altres vegades, asseguts a la cadira de la generositat intentam entendre els altres posicionaments (però sense trastocar el propi relat que, des de la raó, ens sustenta).
Malgrat això, existeixen altres camins, el de la reflexió, el de l’auto anàlisi, el de la indagació sobre l’ésser…camins que recomanen formadors psicòlegs i psiquiatres..
Relacionar i reflexionar sobre les possibles “adherències” que portam des de la més tendra infantesa potser un procés alliberador. Com era la meva família? ¿quins valors em trasmetia? ¿quines mancances hi podria intuir?. Continua
Com passa en cada entrega Salvador Galmés aporta paraules per entretenir-.s’hi.
En “capdillar” mostra el rol o paper de cada un dels integrats d’un grup.
Amb “canada” ens retorna en aquell jocs de bolles, de carrer i generalitzats, que es mantingueren fins més enllà dels anys seixanta del segle passat.
“capamuntada”, “caramellada”, “carminositat”, paraules suposadament ben vives en el nostre entorn a principis de segle vint
Però si avui n’hagués de destacar dues, potser triaria: “cama-segat” i “cap treu, cap maga”. Observar sense ser vist va ser arrelat esport local. Continua
Després de la luctosa torrentada de l’any 2018, s’ha evidenciat un clar divorci entre l’administració, que maneja els pressupostos, i la ciència, que maneja el coneixement.
Uns parlen de desviaments i d’estructures faraòniques, altres parlen de deixar lliure el llit del torrent perquè l’aigua pigui passar. Uns parlen de “netejar” el torrent perquè l’aigua agafi velocitat, els altres parlen d’alentir el curs de l’aigua. Continua
El verdet aferrat a la roca de la Font des Siuleig, just a tocar amb l’hort de s’Ermita de Betlem, és congriat per anys de quieta i humida solitud.
Un bon fons per suportar el trasbalsament que suposen les investigacions de Benjamin Libet.
Des que anàrem a escola sabiem que el nostre parer, la lliure voluntat, la capacitat de decidir (“libre albedrio”) era nostra.
Però sembla que “quan percebem el que volem percebre resulta que l’acció ja fa temps que fou ordenada, ¿com podem seguir creient, idò, que l’hem elegida de forma conscient?…al estudiar els corrents cerebrals resulta que la consciència va retrassada de forma contundent. En la nostra vivència confonem l’abans amb el després. Continua