En Jaume assenyala que a Felanitx anomenen així la planta que du molta força o que va molt bona.
No recordo haver-la sentida mai en el meu entorn familiar, Podria ser, idò, un exemple de la utilització (o no utilització) de determinats mots en entorns concrets. I també exemple de la pobresa lèxica que, a nivell individual, si fa no fa, molts tenim.
Paraula que el normatiu, en sentit més restrictiu, també recull. Continua
Mot curiós el que presenta en Jaume.
Cap de les accpcions surt en el normatiu. El Diccionari sols posa una pronúncia recollida a Manacor i ramet a desfilagarxar.
“Desfer a fils, és el que nosaltres entenem com desfilagassar. Potser l’haurem de considerar un localisme. Es a dir, ben nostre. Continua
Com cada diumene, un raconet per pensar.
Es segueix amb la línia que assenyala que tot s’ha de qüestionar.
Avui de la mà de D.J. Siegel es planteja la necessitat de qüestionar el que veiem com a cosa certa, el que oïm, el que tocam… Les percepcions són una mescla de tot això, i també del que ja portam après. Continua
El normatiu remet a “sucar”, l’Alcover-Moll mostra el (V.suc art,2), però cap de les accepcions és tan contundent, clara i usada -si mes no en el nostre entorn- com la que, de forma críptica, assenyala el DCVB.
Vaig tenir un company de feina aque adesiara assenyalava “El que més emprenya de pegar un suco, és que no pot donar la culpa a ningú” . Cert, És tan personal això de pegar amb el cap on manco esperes… Continua
Avui un mot encara ben viu.
El President en fa un suggeriemnt indirecte al mostrar un article d’elnacional.cat que assenyala que és la paraula catalana amb més significats diferents (N’assenyala 19)
En el nostre entorn, amb la forma “cotre” era sovint usat en una variant de l’accepció sisena, per confirmar o adherir-se al que una altra persona assenyalava.(sinònim de “en faltaria més”, “jo també ho pens”, es clar que sí!…)
Al llarg de molts anys va ser paraula ben viva en la parla llorencina.
A fora vila, moltes cases, tenien una vaca, cabreso ovelles per poder disposar de llet fresca. Amb el sobrant de la llet, bona part de les families que tenien algun d’aquests animals provaven de fer formatge.
Val a dir que no sempre sortia bé, però…al quallar la llet i passar-la pel fogasser sortia el serigot del qual, altra vegada encalentit, en sortia el brossat.
Tot un procés, lent i pacient d’èpoques pàssades.
(Paraula no recollida en el normatiu)
De les 10 paraules galmesianes que avui es mostren en voldria destacar dues, que avui, poden semblar sorprenets i en certa manera perdudes: acondonar-se i acopament (de cor).
Altres es situarien a la llistat de paraules en desús: Continua
Una altra paraula agrícola, lligada a la feina amb tracció animal. Es així que deixa de ser útil i es perd Continua
Aquí en diem “tornai”
Mot agrícola, ben viu fins en els anys cinquanta o seixanta del segle passat. Després la motorització de fora vila canviaria usos, costums, i també el vocabulari.. Continua
El subtil zum-zum de les abelles i altres insectes matiners, anuncia l’apropament de la primavera. També ho fan les flors i els borrons de la prunera del corral amb semblances de clastra.
Sobre aquesta incipient explosió de vida, una altra explosió, també de vida: el poder terapèutic de l’escriptura; la transcendència de la descripció de pensaments i sentiments en moments difícils. Continua
Tant el mot com l’objecte pertanyen a un Sant Llorenç perdut.
Les partaules perdudes també son indicadors clars del canvi i la transformació cultural que estem vivint.
Fins en el segle passat, lacaça era un art i també recurs de pervivència. La majoria de cases, a fora vila disposaven de cans caçadors i d’una fura. La sendera era una xarxa, de sil que es posava a forats o portells per recuperar una peça. Els cans eivissencs encalçaven llebres i la sendera era en el portell. Si anacen de conills i s’ecavaven, la sendera anava davant el forat i la fura els treia. Continua
Gaspar Mesquida Estelrich, 52 anys
Tanatori 16:00-18:00
Dia 16 de març
N’Antoni, al mostrar-me la fotografia, em va demanar el nom, no el vaig saber.
Vam fer suposicions fins que ho vam demanar a na Francisca “Meca”, que va exercir tota o bona part de la seva vida laboral en un taller de brodats. No va haver de mensar gens. “munyeca”, es diu munyeca.!
Paraula ben viva, si mes no fins 1974, en el nostre entorn Continua
Les persones que tenen contacte amb la mar i la pesca no tenen cap dubte sobre el que és un esparrall.
En el nostre entor l’expressió “Està fet un esparrall” és indicador de crescuda forta sense grasses addicionals. (Si fos així en comptes d’esparrall seria “tord”, “pollastre” o “anar bò”).
Però la referència d’avui no té res a veure amb el que s’ha comentat, sinó amb el blat. Temps enrere tothom sembrava el seu blat, per després moldre’l i fer pa. Amb el temps, el blat de la casa s’anava rebordonint, esparrallant-se i llavors s’havia de cercar l’ajuda d’un veïnat per fer permuta de blats. Continua
Una vegada feta la introducció es passa a una primera entrega de palaures galmesianes referenciades en el Diccionari català-valencià-balear. Continua
Moltes vegades s’ha assenyalat que el DCVB és una meravella, un impagable monument de la nostra cultura.
I a vegades, també, una caixa de sorpreses. Un concepte per a nosaltres -per edat i entorn- tan comú com és la reina de pi sols disposa d’una esquifida descripció i les pertrinents referències bibliogràfiques. Alhora que ens remet a “resina”. Continua
Es sabut i comentat, les paraules, les expressions varien en funció de les famílies, dels pobles…
“Anar contra la paradella” i moltes altres són expressions inexistents fins que coneixes la persona que les usa.
Llavors la paraula passa a ser una paraula “sentida” i segons com pot arribar a ser una paraula “usada” Continua
Com cada diumenge, una idea de “reflexionari”, per donar-li dues voltes.
Una de les lliçons pràctiques més importants de la moderna neurociència és potser aquesta; la capacitat de dirigir la nostra atenció, d’enfocar determinades qüestions. Això pot implicar canvis en l’activació i estructura del cervell.
Arribats aquí, en quines coses enfocam la nostra atenció: en les paraules d’un poema?, en el so d’una cançó?, en la publicitat d’un perfum?, en els resultats del futbol?, en les desigualtats socials?…
LLiures del tot potser no ho som, però una mica si. Continua
