L’entrega d’avui és una mica més allargada jjust per tancar la lletra s.
De banda temes de vocabulari amb mots com sotarrani o suanyar, voldria destcar el “suc” , en el nostre entorn “suco”.
I també el concepte que mostra de l’adolescència “l’època objectivament més llastimosa de la vida”,. Aleshores els neurocientífics encara no havien destapat la transcedència d’aquesta etapa vital.
D’aquesta entrega en voldria destacar “tocar soletes”, que hauriem d’afegir a la llarga llista de mots perduts i el concepte de “somerí”
Una petita referència a la liturgia del festeig abans de l’arribada del turisme.
Mirar-se, parlar, demanar entrada i posar-se a festejar xiu-xiuejant sota la presència de terceres persones. Continua
De l’entrega d’avui, de banda l’interessant tema “vocabulari” (serigot, servar, séu, sideri, signar, sobatre…) en voldria destacar dos aspectes:
Una que éssent “Flor de card” la font fonamental dels mots on Mn. Alcover cita a Salvador Galmés, tamabé n’hi ha altres: dues de les citacions provenen d’altres escrits galmesians.
Ara que, de forma malintencionada i des del desconeixement alguns pretenen embullar la troca -ja hi tornam ésser altra vegada!- “signar” que podrien fer passar per “imposició catalanista” ja era usat per Galmés a principis de segle passat.
Diuen que tothom es situa allà on vol estar. Ens podem arrambar i quedar en els coneixements que vam aprendre a l’escola -mil pins a duro, mil duros- o podem evolucionar.
Evolucionar implica desaprendre. Desaprendre i experimentar.
De la mirada analítica i concreta, a la mirada holística. De l’organigrama social a les relacions sistèmiques, del jo a les interaccions relacionals…
El concepte sorgeix a “El Traité des systèmes” d’Étienne Condillac (1749). Continua
Amb l’entrega d’avui, acaba la t i comença la u
De banda els mots perduts lligats als ormejos o costums agrícoles: “ull”, “ullada de sol”, “valona”, “boixes” o “vastitat”, voldria destacar les descripcions galmesianes que s’han mostrat de forma continuada semblants a “Una bavarada de ràbia y de vergonya enrotgí turbolentament el rostre de n’Angelina” o “Cobricelada de blau puríssim d’intensitat de turquesa”
De l’entrega d’avui, en destacaria, fonamentalment, el concepte de “saünyar” molt usat fins que els recipients de plàstic substituïren els que, fins aleshores i des de temps immemorial, eren de test: cadufos, botilles, gerres, “botijos·…i “A les seques” .
També voldria destacar la referència al “secretari de l’Ajuntament” on deixa saünyar les seves conegudes i comentades discrepàncies amb la persona que ocupà aquest càrrec.
Interessant i lúcida m’ha semblada l’aportació de Xim Valdivielso, professor de filosofia de la UIB en una entrevista de Jaume Perelló publicada a l’arabalears.cat.
Luxe i pobresa alhora en una espiral descontrolada i propiciada per la manca de decisions polítiques (ni dretes ni esquerres) que puguin mitigar l’accelerat canvi. Continua
L’anecdotari llorencí, amb l’anècdota de les cabres, arriba a les setanta entregues de fet i curiositats dels anys quaranta i cinquanta del segle passat.
Resulta curiosa la capacitat d’oblit, la rapidesa en que ens n’hem desfet d’aquell Sant Llorenç pagès on d’un no res se’n feia una història que es comentava un i altre dia.
Adesiara es sà recordar part de les nostres arrels. Continua
De l’entrega d’avui m’agradarà destacar el “saluet” -a vegades dit saulet-, mot encara viu en algunes famílies amb cases aturonades (Alguns dies en sent el saluet), “saó” referida a temps en que succeeix una cosa i “sarau” en sentit de trull.
M’agradarà destacar també l’afinada tècnica del singlotar de la gerra “…l’agafà per les anses, la tombà y redressà instantàniament, fent singlotar l’aygua sobrera” que ens mostra, com moltes altres vegades, la seva fina capacitat d’observació.
En el arabalears.cat d’avui, en article de Hector Rubio es fa una recordança de l’aportació de Gaspar Caballero de Segovia i la seva divulgació dels horts ecològics fets amb la tècnica que porta el seu nom.
La filla de Gaspar Caballero és qui continua la tasca del seu pare, en la part del seu comentari Sabina recorda a Tomàs Martínez “company de lluita de Gaspar”. Continua
En aquesta entrada es passa de la lletra r a la s
Potser ronser i sacsament i rossegall (de les faldetes) són els mots més oblidats o, avui, menys usats.
M’ha fet gràcia allò de “fer la torniola deveers el safretx”, acció de nins o bergantells desocupats i sense saber bén que que fer. Una situació de l’ahir ben perduda
Sobre un contrallum de la posta de sol des de “ses cases de ses Sitges”, una frase contundent.
A la introducció de “Sincronicidad” , el concepte de Jung que dona títol, entre molts altres al llibre de Jaworski, P. Senge assenyala la frase que conformà una galtada als conceptes certs i arrelats.
S’assusmeix més o manco bé quan parles en eteri, però quan enfoques la “teva realitat”, la cosa canvia. Continua
De banda termes ja en desús: “rissament”, “rodolar” (pels carrers), “rogallar”, “a rompre”… potser, en aquesta entrega, en destacaria el revenir de l’enyorança o l’arribada de l’embatol.
Com a la gran majoria d’entregues no hi pot manca una referència a la sensualitat “Un rissament fresquívol ple de voluptats”
Per diversos i personals motius, tots tenim les nostres dates assenyalades. En aquesta entrega de l’anecdotari llorencí es posa el focus a l’any 1957.
La percepció que n’Antoni Pascual té d’aquest any és de transformació i canvi: ´-Tot canvià a l’any 1957!”.
“Retre”, “returada”, “revenir”, “revetler”, “revincladís”…son alguns dels mots en desús. En voldria destacar “revetler” i “revincladís”.
També en voldria destacat la plasticitat de les descripcions galmesianes:” Dins un olivar les soques seculars immovilisades en revinclaments de lluyta epilèptica,”
Eva Galmés Jaume ens envia el present correu. Complimentar l’enquesta de l’enllaç no va més enllà de 5/10 minutets
Des de l’ajuntament voldríem publicar el següent, si pot ser:
L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar s’ha adherit a una iniciativa del Consell de Mallorca que vol estudiar com i on compren els veïns els productes fets o transformats a Mallorca. Es tracta d’un projecte per promoure el consum de producte local i donar suport als productors i comerços del municipi.
Amb aquest estudi es vol saber quins tipus de productes locals es compren més (com alimentació, higiene o vestimenta), on es compren, cada quant, i quins valors hi ha darrere les decisions de compra (ecologia, proximitat, preu, etc.).
Per això, l’Ajuntament ha posat en marxa una campanya informativa perquè tothom pugui respondre una breu enquesta. L’enquesta es pot fer a través d’un codi QR que es troba als cartells repartits pel municipi o directament al següent enllaç: https://encr.pw/LXYzL . El termini per participar-hi serà fins al 24 de juliol de 2025.
P.D. Adjunt el cartell per si el voleu publicar. Moltes gràcies,
A vegades et trobes amb imatges que et transporten a temps passats i oblidats. L’altre dia dues persones adultes parlaven amb la tènnica del xep-a-xep
S’assenyalava en el “reflexionari” d’aquests proppassat diumege que “Els humans son vulnerables a les il·lusions i a les fal·lacies” segons aportació de Stefen Pinker a “En defensa de la ilustración”
El DCVB mostra:
IL·LUSIÓ f.: cast. ilusión.|| 1. ant. Burla. || 2. Error dels sentits o de l’esperit que fa prendre per realitat l’aparença. || 3. Esperança sense fonament real. || 4. vulg. Engrescament en realitzar una cosa esperada amb afició.
FAL·LÀCIA f. Qualitat de fal·laç; disposició a enganyar; paraules o altra cosa disposada per a enganyar
En aquesta entrega, i de banda el mots en desús: “resclòs”, “resquill”, “recloïment”, “resolt”… m’ha cridat l’atenció la definició que Mn. Alcover fa de la república. D’altra banda no gens estrany si atenem allò de “tot el que es diu és dit per algú”.
Un altre aspecte a considerar és la transformació de l’ésser de n’Angelina que es mostra a “resolt”